El Segon Regiment de Cavalleria és una de les unitats més antigues de l’exèrcit dels EUA. Ja l’any 1846, soldats de la unitat van lluitar contra Mèxic i, dues dècades després, diversos elements de la unitat van ensopegar amb una emboscada a les guerres índies i se’ls arrencà la cabellera. El 1905 els membres de la cavalleria van reprimir una rebel·lió a les Filipines abans de participar en dues guerres mundials. Més recentment, va fer diversos serveis a l’Afganistan i a l’Iraq.
Aquest 18 de juliol, però, el primer esquadró del regiment no va poder vèncer. A la frontera entre Romania i Bulgària, el comboi de la unitat s’aturà per un simple pas fronterer. “Vam seure en els nostres Strykers durant una hora i mitja al sol a esperar que els nois segellessin manualment alguns documents”, va dir el coronel Patrick Ellis, el comandant de la unitat.
En temps de pau, aquesta situació sembla una mica més que burlesca. En circumstàncies més serioses, però, una cosa així limitaria la capacitat de l’OTAN de defensar-se. Des que Rússia es va annexar la península de Crimea el 2014, l’aliança occidental s’ha estat preparant per defensar el seu territori. No obstant això, la burocràcia associada a les fronteres entre els 29 Estats membres de l’aliança probablement alenteix els combois de les tropes de manera més efectiva que qualsevol trampa russa feta de tancs. El problema no és només la burocràcia.
Des de final de juny, circula un informe amb la marca “NATO SECRET” que implacablement enumera les debilitats de l’aliança. Amb el títol innocu “Progress Report on the Alliance’s Strengthened Deterrence and Defense Posture”, els autors arriben a la conclusió que “des del final de la guerra freda s’ha atrofiat la capacitat de l’OTAN de donar suport logístic al reforç ràpid en el territori ampliat que recorre l’àrea d’operació del SACEUR (comandant suprem aliat a Europa)”.
Atròfia és una paraula que fan servir els metges per descriure el consum de teixit corporal a causa d’una ferida. Passa força temps abans la força no es restableix. 27 anys després del final de la guerra freda, la infraestructura logística de l’OTAN està en una situació aparentment similar: la funcionalitat és limitada.
Una situació desconcertant
Segons l’informe, ni tan sols es pot confiar en la unitat de resposta ràpida de l’aliança, que no estaria en posició per defensar un atac de Rússia. No té prou oficials a l’estat major i les provisions d’arreu de l’Atlàntic són insuficients.
És una situació desconcertant atès que l’aliança occidental és (probablement) superior en termes militars i (sens dubte) està en millor forma econòmicament que el règim autocràtic del president rus Vladímir Putin. Finalment, però, tal com han mostrat milers d’anys d’història militar, sovint són factors poc espectaculars com ara les vies de subministrament, les provisions i la logística els que determinen la victòria o la derrota. Molts membres de l’aliança estan convençuts que només una dissuasió militar creïble evitarà que Putin exerceixi pressió política sobre els països de l’aliança situats a la part més a l’est com ara Estònia, Lituània i Letònia.
Tres anys després de l’annexió de Crimea, l’arquitectura militar de l’aliança fa front a una àmplia reestructuració. Des de 1989, un altre cop l’OTAN hauria d’estar preparada per a un gran conflicte militar. L’aliança “ha de ser capaç de reforçar ràpidament un aliat o aliats amenaçats, de sostenir la dissuasió en temps de pau i durant les crisis i de reforçar la defensa d’un aliat o aliats en cas d’atac”, diu l’informe. També ha de ser capaç de mobilitzar i sostenir tropes ràpidament. Per tal d’assegurar-ho, es requereix “una estructura logística civil/militar robusta i unes capacitats que ho permetin”, incloses les línies de comunicació.
Els ministres de defensa dels 29 Estats van assignar la reforma de les estructures de comandament de l’aliança el passat mes de febrer. En el futur, l’aliança ha de ser capaç de dur a terme diverses operacions simultàniament al màxim “nivell d’ambició”, van dir en aquell moment.
«Pertinent i robusta»
Les estructures de comandament de l’OTAN que hi ha hagut fins ara són, “en el millor dels casos, només aptes parcialment per al propòsit i, tot i que no s’ha provat, de seguida fallarien si es confrontessin amb tot el nivell d’ambició de l’OTAN”, observa l’article secret de l’OTAN. Per tant, es prepara per a una possible guerra amb Rússia.
Els líders militars de l’OTAN fa temps que saben que les estructures de comandament ja no s’ajusten a la tasca d’un major conflicte amb Rússia. Divendres passat van presentar el Comitè Militar de l’OTAN amb els suggeriments d’augment del nombre d’oficials. Ara tots els Estats membres poden comentar els plans i a principi de novembre els ministres de defensa probablement ho aprovaran.
Només són necessàries algunes xifres per documentar l’atròfia. Abans de la caiguda del Mur de Berlín, 23.000 soldats van servir en posts de comandament de l’OTAN, però centenars de milers de tropes nord-americanes també es van emplaçar a Europa en aquell moment. En una crisi, els líders militars podrien haver mobilitzat tropes i haver-les enviat a l’est.
Les vies de subministrament de l’Atlàntic, des dels EUA fins a Europa, també estaven més ben organitzades. Del 1952 al 2003, l’OTAN va mantenir un comandament al qual s’havia encomanat únicament el transport de provisions militars a Europa. Cada dia, el comandant aliat suprem, un almirall nord-americà, planejava una possible confrontació amb la Unió Soviètica. No obstant això, el Mur va caure i les relacions amb Rússia es van descongelar. Semblava que havia arribat el moment de desarmar-se. El 2011 els posts de comandament s’havien reduït en 10.000 oficials i només n’hi havia 13.000. Avui dia només se’n presenten 6.800.
Ja no és impensable
Durant força temps, els posts de comandament més petits eren més que suficients perquè l’OTAN descartés que les grans guerres terrestres fossin el risc més gran. La necessitat de defensar el territori aliat i nacional semblava una relíquia de la Guerra Freda.
Amb l’annexió de Crimea el 2014, es va treure completament la guàrdia de l’aliança. De sobte, la guerra a Europa ja no era una idea absurda. La preocupació era especialment gran als Estats membres de l’OTAN de l’Europa de l’Est. Els països bàltics i Polònia insistien que l’aliança havia d’enviar un missatge fort que asseguressin que l’OTAN els ajudaria.
Van ser escoltats i en la cimera de l’OTAN del 2014 a Gal·les l’aliança acordà enviar unitats de combat a quatre països. Cadascun està format per unes mil tropes sota la direcció dels quatre membres de l’OTAN més importants —els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i Alemanya—. Un missatge clar per a Rússia que l’OTAN està decidida a defensar el seu territori. El moviment cap a l’est, però, també deixava al descobert les debilitats. La implementació va ser caòtica. “Havíem oblidat com havíem de moure les tropes”, admet un general de l’OTAN.
Situacions d’aquest tipus que va experimentar el coronel Ellis del Segon Regiment de Cavalleria a la frontera entre Romania i Bulgària són gairebé úniques al racó sud-est de l’aliança. Tots els països, i a vegades fins i tot autoritats locals i regionals, han d’aprovar cada transport militar individual. Les autoritats insisteixen a rebre els números de sèrie de cada camió individual i vehicle blindat. Benvinguts a la gran guerra de papers de l’OTAN.
Distribució problemàtica
Si l’OTAN vol transferir tropes de Stuttgart a la frontera externa de l’OTAN a Letònia via Polònia per augmentar la postura de dissuasió de l’aliança relativa a Rússia, es necessiten setmanes de preparació per aclarir els detalls burocràtics d’aquest transport. “Fins i tot si hagués d’esclatar una guerra, això no significaria que no s’haurien de respectar les normes”, diu el general Steven Shapiro, cap de logística de l’exèrcit dels Estats Units a Europa. La burocràcia, però, no és l’únic obstacle.
De la mateixa manera, el subministrament de provisions s’ha de reorganitzar. Una necessitat que ha dut cap a una proposta d’establir dos posts de comandament nous amb un total de 2.000 oficials. Un nou comandament marítim als Estats Units, modelat després del comandament suprem aliat a la guerra freda, organitzarà el pas segur de soldats i material bèl·lic a Europa. Segons el que creuen molts oficials d’alt rang de l’OTAN, es demostraria que la ruta marítima és el taló d’Aquil·les de l’aliança en el pitjor dels escenaris. En reunions confidencials centrades en una reforma del comandament, els analistes han advertit que els submarins russos són presents a l’Atlàntic, malgrat que no es detectin. Els atacs als combois de les tropes de l’OTAN amb prou feines es podrien defensar tal com estan les coses.
La distribució de provisions a Europa també és problemàtica, una preocupació que tractarà un comandament addicional. La seva feina seria planejar i protegir la logística entre l’Europa central i els estats membres de l’OTAN a l’est. L’esperança és que s’asseguri la mobilitat i es protegeixin millor les zones situades a l’oest de la frontera exterior de l’aliança. Seria el renaixement del concepte de mobilització adherit durant la Guerra Freda.
Polònia ha demostrat molt d’interès a liderar aquest Rear Area Operation Command. Varsòvia ha insistit que tantes unitats de l’OTAN com sigui possible estiguin emplaçades a Polònia. Els nord-americans i altres aliats són partidaris d’un emplaçament diferent: la ubicació de la geografia alemanya fa que sigui una candidata ideal. El comandament, al capdavall, seria una mena de centre de distribució per a tropes que van a parar a Bremerhaven o a qualsevol altre lloc de l’Europa central. A principi d’octubre, els representants militars d’alt rang dels Estats Units van preguntar als seus homòlegs alemanys de manera informal si la Bundeswehr, nom amb què són coneguts els militars alemanys, estaria interessada a ser la seu de les noves instal·lacions. En una conversa telefònica entre la ministra de defensa alemanya Ursula von der Leyen i el seu homòleg nord-americà James Mattis, la primera des de les eleccions alemanyes de final de setembre, la nova estructura de comandament també era a l’agenda.
Per a Berlín, liderar el nou comandament és una possibilitat atractiva. Significaria una tasca important per a Alemanya, que ha estat pressionada constantment per altres membres de l’aliança perquè agafés un rol més significatiu. Internament el projecte probablement tampoc no seria problemàtic, fins i tot si els Verds formen part del proper govern. Al capdavall, el pla no demana a Alemanya que enviï tropes a combatre. Simplement preveu que el país subministri personal de l’estat major.
L’oficial de rang superior de l’exèrcit britànic Richard Shirreff vigila l’OTAN ara que finalment comença a moure’s. El general de quatre estrelles va ser vicecomandant suprem aliat a Europa fins a 2014, fet que el convertia en l’europeu amb un rang més alt a l’estructura de comandament de l’OTAN. Va atraure l’atenció quan va escriure un thriller sobre un informe de guerra amb Rússia fictici després de jubilar-se.
El llibre no sols és interessant per les seva qualitat literària, sinó també pel missatge que transmet: després que l’aliança se centrés en les crisis llunyanes com ara les de l’Afganistan després del final de la Guerra Freda, és hora de prendre’ns seriosament l’amenaça de Rússia un altre cop. Shirreff creu que, si no és així, l’OTAN no té cap oportunitat davant d’un atac, per exemple, als bàltics. “Ja és hora que Europa consideri l’annexió de Crimea un avís”, diu Shirreff.
Traducció d’Anna Lleonart