Entrevista

Agustí Colom: «La demanda turística pot quedar afectada per la repressió»

Agustí Colom (Barcelona, 1961) és regidor de Turisme i Empresa de l’Ajuntament de Barcelona. Encarregat de dirigir uns sectors assetjats respectivament per la massificació i pel context polític, explica quines poden ser les estratègies per sortir d’aquesta situació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

— Exercir el seu càrrec és més difícil del que pensava quan va arribar-hi?
— Més que més difícil, és un món complex. Jo venia del món universitari i no havíem copsat la complexitat del turisme. També és cert que la rellevància que té i tots els elements que conformen el turisme en una ciutat com Barcelona ens ha fet sentir-nos-hi atrets. I per tant, és un espai que et crida. Hem trobat moltes facilitats des dels distints sectors —econòmics i veïnals— que el conformen malgrat la situació de la ciutat. I en aquest aspecte està resultant interessant i atractiu. Els reptes m’agraden.

—Els sectors comparteixen els mateixos objectius que la seua regidoria?

—Hi ha un conflicte d’interessos i nosaltres hem sabut connectar amb els sectors malgrat tot. El turisme és ambivalent. Genera retorn econòmic, genera ocupació, però hauria de generar-ne de més qualitat i estable. Penso que avui aquesta omnipresència del fenomen està sobre la taula. Quan vam arribar no hi era. I hem avançat tots: des del mateix turisme, que camina cap a la sostenibilitat, fins als sectors veïnals, que també reconeixen la necessitat de disminuir les externalitats perquè el turisme ajudi la resta de la ciutat.

—Però hi ha un malestar provocat per la massificació. Això és possible de fer revertir o contrarestar?

—Nosaltres plantegem la necessitat de reduir l’impacte del turisme. Parlem d’una ciutat amb 1,6 milions de veïns que és visitada per 17 milions de turistes, per tant deu vegades més, als quals s’han de sumar els excursionistes —els que ens visiten per un dia. Això provoca una pressió que, a més, es concentra en punts concrets de la ciutat: Ciutat Vella, Barceloneta, Parc Güell i Sagrada Família. Tot plegat genera una congestió que hem d’abordar.

—Com ho fan?

—Primer, reconeixent aquesta realitat. Quan nosaltres vam arribar a l’Ajuntament, només es comptabilitzaven 8 milions de turistes, perquè només era considerat turista qui pernoctava en hotels. I no se’n tenia clara la dimensió. Després, hem realitzat el PEUAT, Pla Especial Urbanístic i d’Allotjament Turístic, que té dos elements: reconèixer l’heterogeneïtat de la ciutat, primer. Barcelona té una part molt congestionada al centre i sabem que no hi ha d’haver més allotjaments turístics en aquesta zona. Però també hi ha una altra cosa que és la possibilitat de desenvolupament en unes altres zones. Hem fet un pla decidit contra els pisos turístics il·legals. Hem aconseguit no sols reduir-los —més de 2.000 aquest any—, sinó arribar a un acord amb les plataformes. Aribnb va canviar la seva actitud davant l’Ajuntament malgrat la resistència. Alhora, hem creat el Consell de Turisme Ciutadà. Si el turisme és un element que afecta tota la ciutat, tota la ciutat hi ha de poder debatre per proposar solucions. Això, ho hem fet amb aquesta entitat on hi ha el sector veïnal, l’econòmic, el sindical, l’administració...

—Rep més pressions perquè canvie el model o perquè no canvie?

—De pressions, no n’hem rebut. Tenim criteri propi i vam entrar a l’Ajuntament amb un programa per reequilibrar el turisme. Nosaltres seguim una línia de treball i sabem els límits del turisme. Els ciutadans, en un 86% veuen positivament el turisme. Però en un 50% ens diuen que hi posem límits. Els límits del model són evidents. Som conscients i sabem que la viabilitat del turisme exigeix una governabilitat. Si no, el model morirà d’èxit. Si la ciutat de Barcelona perd la seva singularitat, deixarà de ser atractiva per als qui ens visiten. I deixarà també de ser confortable. Per tant, la nostra política turística va de la promoció a la gestió i és conscient que el model ha de ser modificat substancialment i que la ciutat no sigui només per als turistes.

—La Rambla es pot recuperar?

—Aquesta és la nostra intenció i, de fet, ara s’ha aprovat un pla de reurbanització de la Rambla que va molt més enllà del pla urbanístic i que l’ha guanyat un equip multidisciplinari. És imprescindible que la Rambla es recuperi. És el que fa Barcelona diferent i el que la fa atractiva. Si Barcelona perd aquesta singularitat, no només tindria un elevat cost per als ciutadans, que perdrien la seva essència, sinó que perdrien l’atractiu turístic. Per tant, les ciutats han de ser per viure. I allò que les fa viure és el que les converteix en visitables.

Agustí Colom / Jordi Play

—El passeig de Gràcia acull botigues d’alta gamma. Aquesta pot ser una solució de descongestió?

—El turisme de compres i el comerç són elements important. Això ens ha d’ajudar a desconcentrar el turisme en la ciutat i a beneficiar els comerciants. Ser capaços de generar elements de compra als barris ens ajudarà a millorar. Però hem de mirar també pel comerç tradicional, perquè es beneficiï de tot això. Nosaltres hem plantejat com limitem el comerç turístic, i un element dinamitzador és el comerç de proximitat, que també pot oferir productes propis del país.

—És evitable que la massificació arribe a barris encara no afectats com ara Gràcia o Sants?

—Aquí hi ha un debat interessant. D’una banda es parla de desconcentrar el turisme. De l’altra, el que es planteja és que la desconcentració turística no homogeneïtzi els barris. El turisme s’ha de mesurar per no afectar espais que s’han de preservar de l’afluència turística. Per això, en aquest aspecte hi ha el tema dels límits del turisme. Si només tinguérem turisme, o residències o indústria, seríem un parc temàtic. Hem de vigilar les capacitats de càrrega.

—Com veuen la situació al Raval en aquests moments?

—Quan l’administració intervé en un territori per millorar-lo pot contribuir a la gentrificació. A Barcelona, i en general al país, no s’ha fet una política d’habitatge públic de lloguer. Ara n’hem presentat un projecte. En situacions com la del Raval, el Poble-sec, Sant Antoni o algunes zones de l’Eixample, s’han passat 10 anys d’una crisi que ha afeblit molt les capes de la població i ha augmentat la desigualtat. Però l’afebliment de la crisi també augmenta l’especulació i això pot afectar l’atractiu dels territoris amb la gentrificació en uns llocs i l’expulsió de població local d’uns altres. Un dels problemes de la crisi va ser la visió neoliberal que va contribuir a la reducció pressupostària que es va imposar a les administracions.

—És una situació similar a la que viu el barri del Cabanyal, a València. L’anterior equip de govern de Rita Barberà havia apostat per l’ampliació. Reordenar això és molt complicat socialment.

—Hi ha espais socialment molt fràgils. S’ha de mirar per millorar les condicions d’aquella gent i les evolucions urbanístiques sovint es plantegen per la millora d’una ciutat però no d’un barri, i s’hi passa per sobre. En això hem aplicat un canvi de mentalitat. Hem de pensar en les persones afectades i no només en un nou espai de dinamització econòmica.

—S’estan estudiant més taxes turístiques a més de la del transport?

—Així com el turista que visita les ciutats consumeix serveis i espais públics, nosaltres, a través de les taxes, financem aquestes activitats. En aquest sentit, hem plantejat molts temes a la Generalitat. En alguns casos atesos i en uns altres no. Un era considerar que Barcelona, comparada amb les altres grans ciutats turístiques —Roma, Amsterdam o París—, té una taxa que està per sota. Alhora nosaltres plantejàvem que aquesta taxa ha de revertir cap als ajuntaments. I aquesta reversió ha passat del 33% al 50% a través d’una esmena. Després, aquesta taxa no sols ha de servir per a promoció turística. Avui la quantitat de promoció turística és important. L’hem de fer, però no es tracta tant d’anar a buscar turistes com sí de saber gestionar l’impacte. Per això, l’increment de la taxa no anirà cap a la promoció. Ha de revertir cap a la ciutadania i a millorar els espais públics.

—Fins a quin punt pot afectar al turisme aquesta situació política?

—Al turisme, com a qualsevol activitat econòmica, no li agraden les incerteses. Quan parlem de turisme parlem de contraoferta. Si el turista veu manifestacions, vagues, repressió... Bé, això es limita a aquests dies. Però hem demanat que no es torni a repetir. Entenc que la demanda pot quedar afectada per la repressió. Des del punt de vista de l’oferta, cal mirar les inversions, que es poden fer revertir per la incertesa. Nosaltres hem denunciat també l’ús d’aquesta situació per part del Govern espanyol de l’eina turística contra Catalunya. Això afectarà Catalunya, i si afecta Catalunya també ho farà sobre tot l’Estat. No hem d’utilitzar el turisme ni els elements econòmics com una eina política. El Govern de la Generalitat, per la seva banda, hauria de ser conscient que els processos d’incertesa llargs laminen de forma important l’economia. Per tant, s’han de prendre mesures per posar fi a  aquestes situacions. De moment, el turisme ve. Però hem observat que cada certs mesos hi ha una disminució de les reserves respecte als anys anteriors. També s’ha de dir que des del mes d’abril s’ha vist, a Barcelona i a Catalunya, una caiguda de l’activitat turística. No creix als mateixos ritmes que creixia en anys anteriors, que ho feia a taxes del 10%. Això també era insostenible, cal dir-ho. Si es creix al 2-3% també pot significar una reubicació.

—Com a regidor d’Empresa, com valora la marxa de seus socials?

—És un tema molt preocupant. I des del punt de vista turístic també. Era una cosa que estava escrita i qualsevol economista sap que les situacions d’incertesa generen incomoditat. És greu que des de l’Estat això es magnifiqui, però també és greu que des de la Generalitat es menyspreï. Cal pensar també que Catalunya és un dels territoris que dinamitza l’economia de l’Estat. I el fet que vagi malament l’economia per a Catalunya significa que anirà malament per a l’Estat. Per això, és incomprensible que l’Estat ajudi perquè la situació sigui de més tensió econòmica, per exemple aprovant el reial decret per facilitar la sortida de domicilis socials de les empreses. L’Estat ha de procurar que Catalunya continuï sent el pol dinamitzador de l’economia. Una altra cosa generaria una situació econòmica molt dificultosa i amb conseqüències greus.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.