Al temple de Delfos les pitonisses transmetien els oracles. A l’antiga Grècia això ho feien les sibil·les. I a la Roma imperial, se n’encarregaven els àugurs: abans de cada actuació pública interpretaven el vol dels ocells, o les seves vísceres, i aconsellaven en conseqüència.
I bé, em direu, això són falòrnies antigues... I doncs, us responc, com hem d’anomenar els àugurs que escruten avui dia les piulades de l’ocell Twitter? Analistes.
D’analistes, espies, intèrprets o com en vulgueu dir, n’hi ha hagut sempre... però mai no havien tingut les capacitats i poders actuals. Quedem-nos amb dues sentències: “capitalisme de vigilància” i “escolta activa”.
El periodista Marc Argemí i el sociòleg Adrián Becerra, moderns àugurs barcelonesos, m’ho expliquen a la seu de la seva empresa, Sibilare. Fundada el 2013 (www.sibilare.com/ca), és pionera en el trinomi comunicació, sociologia, anàlisi de dades (i la seva visualització/disseny). Argemí, autor dels llibres Rumors en guerra (2013) i El sentido del rumor. Cuando las redes sociales ganan a las encuestas (2017) m’explica que el món és una gran cafeteria on pots engegar la gravadora. Tothom sap que estàs gravant i fins i tot n’està content.
La seva feina consisteix a analitzar les xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Youtube... Totes tenen una porta del darrere on, pagant, tens accés a nombroses dades. Aquestes dades, degudament analitzades —calen eines per discernir, per exemple, “Podemos” com a partit de “podemos” com a verb, o saber quan un compte és un bot— ens permeten conèixer molt millor la realitat que no pas mètodes tradicionals com, per exemple, les enquestes.
Sibilare va fer un treball per estudiar el ressò de la marca “Catalunya” al món; dos milions de notícies digitals publicades a cent països durant un any. Resultat: el mot més associat a Catalunya és “Circuit”, en referència a la Fórmula 1. I el Barça? Del Barça, se’n parla molt, moltíssim, però no se l’associa amb Catalunya.
Les dades són poder. I hi ha un capitalisme de l’anàlisi d’aquesta informació. Per què, si no, Facebook ha anat comprant WhatsApp i Instagram? Creuant dades es pot saber quin es l’estatus social d’una persona, nivell d’estudis, amistats, ingressos, orientació política. Hi ha gent que encarrega estudis sobre indecisos entre tal i tal partit per adreçar-los un missatge en concret. O productes que necessiten saber com arribar al seu client.
L’escolta activa, entre d’altres virtuts, permet saber què significa una marca per als seus consumidors. Què fa la gent amb una marca de crema de cacau que es pot untar? De tot, i aquest “de tot” es pot veure en fotos i vídeos a les xarxes. Quina relació tenim amb el nostre microones? L’empresa que no sàpiga operar amb l’escolta activa, que no treballi amb les dades... desapareixerà molt aviat; si no ho ha fet ja.
Marc Argemí va publicar fa pocs dies un estudi al seu Facebook: “Les realitats paral·leles de les bombolles informatives”. Va analitzar durant vint dies d’aquest setembre els enllaços més compartits a Twitter de tres grans bombolles informatives: unionistes, independentistes i entorn de Podemos. Resultat? 1) Unionisme i independentisme no comparteixen cap dels mitjans de comunicació principals, 2) el pes d’un mitjà com OKDiario en l’unionisme pot explicar determinada agressivitat, i 3) l’esquerra espanyola comparteix dos mitjans amb uns i dos amb altres.
I què cal estudiar per ser “analista de dades”? La carrera més prometedora del present no existeix. A Sibilare, hi treballen periodistes, sociòlegs, comunicadors, dissenyadors... Gent que tingui una gran cultura humanística, que domini l’estadística, l’anglès, i alguna especialitat com la comunicació o el comerç.
I creieu-me si us dic que, en un futur molt proper, ens caldrà desenvolupar una indústria de les dades, a casa nostra, si no volem esdevenir irrellevants.