Els crítics

Rafael Vallbona: «Malgrat els esforços de França, no han pogut desnaturalitzar la Cerdanya»

Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) és autor de ‘La casa de la frontera’, una novel·la que recorre el segle XX de Puigcerdà, localitat fronterera de la Cerdanya. Tot a través de la família Grau. Tragèdies de la guerra, canvis de vida i anècdotes familiars omplen aquest relat mereixedor del premi BBVA Sant Joan 2017.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—En el llibre s’assenyala que viure a la frontera és gairebé com viure en terra de ningú.

—Normalment pensem que la frontera és una ratlla supervigilada per on no es pot passar, un concepte ampli, un no-lloc que no pertany a ningú. Però és mentida. A la frontera, com també al desert, hi ha vida. Hi habita gent desarrelada amb l’esperança de trobar el seu lloc al món. I formen una comunitat desvertebrada però rica.

—L’escrit exposa tota la identitat d’aquest indret allunyat i perdut, però també dotat d’unió i de compromís.

—En la novel·la, la família Grau m’atorga una visió del segle XX —tracto cinc generacions— completament diferent. Sempre es veuen les èpoques des dels llocs centrals i de poder. Aquí ho mirem des de la perifèria. I amb l’avantatge que la família Grau no ha vist passar el segle XX, sinó que el segle XX ha passat directament per casa seva. N’han estat protagonistes i cal reivindicar aquest punt de vista diferenciat.

—Hi ha voluntat historiogràfica?

—No, en absolut. El que he volgut és contextualitzar aquestes famílies perquè expliquen el que ells han viscut i protagonitzat. Això és el que dona valor a la història. Perquè la història d’una família per ella mateixa no té valor.

—Les relacions entre la Catalunya Nord i Barcelona hi són molt presents.

—Malgrat els esforços de la República Francesa per desnaturalitzar el territori i diluir la cultura, el llegat de la història i les petjades culturals no s’esborren tan fàcilment. Històries com la de la família Lladós, notabilíssima a la Cerdanya francesa, que van fer negoci a Barcelona durant els anys 30 i que van ajudar a la fugida de gent durant el domini nazi en són l’exemple. Els cerdans, en el fons, malgrat que pertanyen a dos Estats i molts d’ells només parlen el francès, tenen el mercat natural i l’hospital a Puigcerdà. Les relacions són molt naturals.

—Hi ha històries tràgiques, com l’optimisme per tornar a fer vida a Puigcerdà malbaratat per la realitat. És possible fer vida en indrets com aquest després d’haver conegut la ciutat?

—El que cal explicar és que, durant quatre generacions, la gent de la Cerdanya o bé ha hagut d’emigrar o bé ha hagut de continuar fent la feina dels seus pares encara que no volguessin. Perquè no han tingut cap altra oportunitat. És ara, la cinquena generació, la que ha pogut fer per primera vegada el seu projecte personal sense marxar de casa. I això va ser sobretot gràcies a l’obertura del túnel del Cadí.

—Quina de totes les històries pensa que roman més entre l’imaginari d’aquesta població?

—N’hi ha dues de fonamentals i de seguides. Primer, els bombardeigs contra Puigcerdà l’any 1938, que continuen molt presents. I després, el pas dels refugiats. Això ha deixat marcades ben bé dues generacions. Perquè ja no és només la derrota o haver de marxar: també es recorda com els va rebre la República Francesa, els camps de concentració, etc. Això marca i defineix també el caràcter fronterer d’aquesta terra.

—Els territoris de frontera són seu de tractats, vies de fugida, contrapartides... Com afecta això els seus habitants?

—Els seus habitants, quan han pogut, se n’han beneficiat. No ens enganyem. Això ho explico en l’episodi del contraban. Se’n feia de França cap a Espanya i a l’inrevés. Ningú no se n’ha fet ric, però evidentment ajudava a suportar les economies domèstiques tan precàries d’aquella època. També es van beneficiar de l’esplendor de la cultura francesa dels anys 60 i 70. L’inconvenient és que viure a l’alta muntanya és molt dur.

La casa de la frontera
Rafael Vallbona

Edicions 62 
Barcelona 2017
Novel·la, 329 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.