Francina Armengol -que ja ha renunciat al seu escó del Parlament balear- es disposa a recollir l’acreditació com a nova diputada del Congrés. Per ventura la seva carrera política a Madrid consistirà en quelcom més que fer només vida parlamentària. Si més no així ho assegurava aquesta setmana vozpopuli.com, quan el dia 25 citava fonts de la cúpula del PSOE que asseguraven que «els expresidents de Balears i La Rioja, Francina Armengol i Concha Andreu» sonen com a possibles ministres en el futur nou Govern de Pedro Sánchez.
És curiós que Armengol sigui ara una de les més entusiastes seguidores de Sánchez. No ho va ser incialment. De fet no el va votar per a la secretaria general del PSOE i no se'n refiava gens ni mica d'ell. Sempre es va mostrar distant del madrileny. Però la política és, sobretot, pragmatisme, com se sap, i a mesura que ha passat el temps, especialment d'ençà que Sánchez és president, a la mallorquina no li ha quedat més remei que oblidar antigues reticències i acostar-se cada cop més al líder.
Durant els últims quatre anys la relació s'ha anat estrenyent i Armengol s'acabà convertint en una gran defensora de Sánchez. El qual, immediatament després de saber que el PSOE perdia la presidència del Govern balear el 28 de maig, oferí a la d'Inca la possibilitat de ser la cap de llista al Congrés. Cosa que acceptà tot d'una. I ara el seu nom sona per ocupar un ministeri.
Parlament 2027. Armengol ha dit durant la campanya electoral al Congrés que aquests comicis havien de servir per aturar la dreta en primera instància però també per catapultar l’esquerra cap al futur, amb la vista possada en les eleccions al Parlament balear de 2027.
«Hem fet possible aturar l’onada de retrocés en aquesta comunitat autònoma, i ho celebram amb moltíssima alegria, amb un Partit Socialista que continua creixent fins als 158.000 vots», va valorar Armengol aquesta setmana. I acte seguit advertí que aquest suport popular que ha recollit la seva candidatura el 23 de juliol és«la força, l’empenta i la garantia que sens dubte tornarem a governar en aquesta comunitat autònoma, els consells insulars i els ajuntaments molt aviat», és a dir d’aquí a quatre anys.
En un to de quasi campanya electoral assegurà que «l'esquerra ha reaccionat a la nostra comunitat autònoma amb força, amb valentia i amb compromís tal com hem demanat» ique «la gent ha dit molt clar que no vol governs de retrocés com els que tenim en aquesta comunitat autònoma».
Parlà, per suposat, de la situació estatal, amb la possibilitat de formar un nou Govern d’esquerres i repetí totes les consignes que la direcció del PSOE emet: «suma més l’Espanya plural i progressista que la que representa el PP», «la persona que ha de ser el pròxim president del Govern d’Espanya és Pedro Sánchez», «només els pactes des de l’esquerra funcionen, donen estabilitat i són capaços de fer avançar a la nostra societat», «hem de progressar cap a l’Espanya plural, diversa i federal»... però sobretot insistí especialment en que, després dels resultats del 23 de juliol, creu que està clar que «recuperarem» el 2027 els govern de les principals institucions baleàriques.
Serà ella qui encapçali la candidatura del PSOE a les futures eleccions al Parlament illenc? Per suposat no es pot saber. Queda molt de temps. Però la voluntat de la inquera és tornar a la política illenca i intentar tornar ser presidenta. Es pot deduir per com es va acomiadar del personal de la seu del Govern, el Consolat de Mar. Agraí la feina fetai el tracte que li havien dispensat i els assegurà que «intentaré tornar d’aquí a quatre anys». Per ventura només eren unes paraules de compromís, però és ben clar Armengol no pensava en perdre la presidència i no es pot descartar que tengui ganes de revenja i de bon de veres pensi en tornar. I res millor que fer-ho després d’haver passat per un trampolí com se suposa que és un ministeri.