Menystinguda de manera sistemàtica per tots els cànons intel·lectuals, criticada per perpetuar una idea estereotipada de la dona, en cos i ambicions, la nina Barbie no conté, a priori, els elements òptims per esdevenir una icona de la lluita feminista. El do de Greta Gerwig, que ha viscut els últims anys obsessionada amb la joguina més famosa de Mattel i tot allò que podria explicar a través d’ella, és fer-ho possible d’una manera paròdica, metareflexiva i sorprenent. Ho fa apujant la nina a l’univers del debat intel·lectual (també parodiat al film) i reivindicant el cinema més comercial com un aparador on també hi ha risc, idees desconcertants i detalls plens de sentit.
Barbie és una pel·lícula intel·ligent, ben pensada, ben escrita. Original en la creació d’un univers que és coherent en la fantasia i la faula política. És una pel·lícula militant i conscientment feminista: tot gira al voltant d’aquesta idea, amb tossuderia i sense eslògans insubstancials. És una pel·lícula magistralment coreografiada i estructurada, amb números musicals rodons, amb humor i una ironia esmolada. Amb dues actuacions estel·lars, Margot Robbie i Ryan Gosling, quin domini de la contenció gestual, del gag visual, de l’autoparòdia. Amb una posada en escena acolorida i explosiva, curosa amb l’objecte —la nina mateixa i la cosmogonia— que homenatja (o, més ben dit: de la qual parteix per explicar moltes més coses de les que aparentment veiem). Barbie és una idea brillant i ofereix moltes capes, que es van obrint i superposant constantment. En mans de Greta Gerwig, que ja va parlar de l’empoderament rotundament feminista a Donetes(2019) i que també en signa el guió amb Noah Baumbach, la pel·lícula va molt més enllà de qualsevol idea que tinguéssim preconcebuda.
El missatge té la potència de l’acidesa satírica: el revers social del “món real”, la fi del patriarcat, els cavalls i el garrulisme prototípic, la idíl·lica vida anodina a Barbieland, el model de gènere (amb rols, estereotips i cosificació) que ha suposat la maquinària industrial, la idea capitalista del consum, la contradicció, el valor de ser tu mateixa i no posar límits. Metalingüística des de la primera escena (monòlit i simis, nines i nenes) a l’última (la revisió ginecològica que ja és una frase d’antologia). Però, la tesi —i la consciència que té de si mateixa, aclaparadorament discursiva— corre el perill d’atordir per reiteració i dispersió. La festa rosa, empoderada i de descoberta de Barbie, acaba enclaustrada sota capes rígides de plàstic sintètic, sobrepassada per si mateixa.
Barbie
ESTATS UNITS, 2023
Direcció: Greta Gerwig
Guió: Greta Gerwig i Noah Baumbach
Durada: 114 minuts
Música: Mark Ronson i Andrew Wyatt
Fotografia: Rodrigo Prieto
Repartiment: Margot Robbie, Ryan Gosling, Emma Mackey, America Ferrera,
Michale Cera, Emerald Fennell, Simu Liu, Dua Lipa i Helen Mirren
Gènere: comèdia. Sàtira