A principis del segle XX l’agressiva diplomàcia dels Estats Units que imposava el president (1901-1909) Theodore Roosevelt va ser batejada com la del Gran Garrot (Big Stike). L’origen del nom va ser una famosa frase de Teddy –tal com se’l coneixia– que la premsa va reproduir a bastament: «Parla suaument i porta un gran garrot, així arribaràs lluny». També se li atribueix haver dit una derivació de la mateixa idea: que la bona diplomàcia es fa estenen una mà i portant a l’altra un peacemaker –o pacificador–, el revòlver Colt del calibre 45 que es va fer famós a les terres de l’oest del país a finals del XIX.
Allò de la política exterior del Big Stike de Teddy no era original. Es tractava de l’adaptació estatunidenca –reconeixent expressament l’ús de la violència– del que feien totes les potències europees colonialistes i que es coneixia com la «diplomàcia de les canoneres»: si algun territori no se sotmetia, li enviaven l’armada a bombardejar les costes.
Avui les coses no han millorat gaire. Les grans potències actuals segueixen usant la força per imposar les condicions diplomàtiques que els interessa. I cada cop més ho fan a través d’empreses privades de mercenaris que actuen sota la definició eufemística de «seguretat».
Per exemple, els Estats Units han usat a Afganistan i Iraq exèrcits de soldats de fortuna, assalariats d’empreses que s’han fet famoses com, entre altres, Blackwater o Academi –actualment usa aquest segon nom–, Triple Canopy… Des del Canadà opera a tot el món Garda World, al Perú està registrada Defion Internacional i, entre altres països, al Regne Unit hi ha la seu central G4S Secure Solutions. Fins i tot a l’Estat espanyol n’hi ha una, amb seu a Jerez: UC Global, que ha donat servei –que es conegui– al Govern del regne de Borbó en la lluita contra la pirateria a la zona marítima de Somàlia.
Són empreses que actuen rere un mur de silenci i secretisme. Se’ls anomena PMC, que són les sigles en anglès de private military company. Se sap molt poc d’elles: que organitzen grups de paramilitars que entrenen tropes d’alguns països, que fan actuacions armades de vigilància o de protecció d’autoritats de determinats estats –molts dels quals africans– o bé contracten mercenaris –des d’uns pocs centenars de tropes fins a un vertader exèrcit format per 5.000, 10.000 o moltes més– per actuar en conflictes bèl·lics. I poca cosa més: que ofereixen sous mensuals molt variables, des dels més modestos que paga Defion –que mobilitza sobretot llatinoamericans–, poc més de 1.000 dòlars nord-americans, fins als 15.000 o més que poden arribar a cobrar els més especialitzats mercenaris d’Academi-Blackwater. El que és segur és que totes aquestes societats fan feina per a qui millor els paga –quasi sempre el govern d’un país–, que en conjunt mouen molts milers de milions de dòlars anuals i que no tenen gaires escrúpols. Fan qualsevol cosa per assolir els objectius que els imposen els pagadors. No estranya, així, que aquests mercenaris siguin sovint assenyalats com a assassins, torturadors, segrestadors…
Per descomptat, els citats no són els únics països que els usen. També n’hi ha a Rússia, on tenen la seu Patriot, Slavonik Corps, Potok i, evidentment, la joia de la corona dels soldats de fortuna de Vladímir Putin, la més coneguda: Wagner, que s’ha fet força famosa a Ucraïna, on també actuen efectius d’altres empreses com Potok.
Wagner. El 5 de juliol passat The New York Times publicava que durant dècades l’exèrcit privat Wagner, ara liderat per Ievgueni Prigojin, s’ha encarregat d’«implementar amb discreció la política exterior russa». Ajudà el Kremlin a controlar importants recursos naturals a Amèrica Llatina, Orient Mitjà i Àfrica sense necessitat que Putin i el seu Govern s’impliquessin en operacions sanguinàries i il·legals. Els mercenaris que allà actuen són qualificats per l’administració oficial russa com a «assessors de seguretat», un eufemisme que pretén amagar la seva actuació, que sovint fan sense cap control i amb absoluta impunitat.
El New York Times (NYT) explicava que «a Síria i Líbia els guerrillers de Wagner donen suport a autòcrates com Bashar al-Assad i Khalifa Haftar a canvi dels beneficis (…) de les instal·lacions de petroli i gas que ajuden a protegir. A Madagascar i Sudan, aconsella el govern respectiu com silenciar protestes i iniciar campanyes de desinformació, i intervé en les eleccions. A Mali i a la República Centreafricana les juntes militars respectives confien a Wagner la seguretat del règim», mentre la companyia «extreu or, diamants i fusta alhora que porta a terme campanyes de contrainsurgència contra grups gihadistes».
I rere de Wagner sempre hi ha l’estat rus, que obté importants beneficis a cada país i, en especial, guanya capacitat d’influència diplomàtica. D’aquesta manera, ha aconseguit presència destacada també a altres països africans com el Camerun, Burkina Faso, Guinea Equatorial, Sud-àfrica, Zimbàbue i Kenya.
L’actuació que ha fet més famós al grup Wagner ha estat la d’Ucraïna. On ha mobilitzat almenys 50.000 mercenaris que cobren al voltant dels 3.000 euros mensuals. Els intents del ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, des del mes de maig, de posar-los sota les ordres de la jerarquia política del Ministeri va ser la principal raó per provocar la rebel·lió del 23 de juny passat, segons el NYT.
Des d’aleshores Putin ha intentat que almenys una part dels mercenaris passin a ser inscrits com a soldats de l’exèrcit rus i que els altres parteixin amb Prigojin a Bielorússia. Però diu el diari nord-americà que això és prou complicat. El fet que hi hagi acusacions amb prou base per acusar molts de mercenaris de tortures, segrestos i assassinats de civils fa difícil l’operació. Així que «una altra opció seria» que Wagner quedi talment «com està», però que Putin imposi un nou líder. D’aquesta manera, «evitaria pertorbar l’agenda de política exterior de Moscou i convenceria als països que contracten» l’empresa de mercenaris que «Rússia segueix essent un soci de fiar».
Si l’anàlisi del NYT és correcte, Wagner serà reorganitzat a Ucraïna i per ventura hi deixarà d’actuar formalment, però l’empresa de mercenaris més important de Rússia seguirà existint –amb l’actual nom o un altre– i operant a molts altres d’indrets del món.
Origen
El grup no va ser identificat públicament fins a l’any 2014, quan se’l va detectar actuant amb les forces prorusses de l’est d’Ucraïna.
Segons publicà la BBC el dia 5 de juny d’enguany, fins aleshores Wagner havia mobilitzat uns 5.000 efectius a l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Fou a partir de la guerra a l’est d’Ucraïna que començà a fer-se més i més gran, fins a arribar als aproximadament 50.000 militars actuals que operen en el país i que amb la resta de mercenaris que actuen a diversos llocs d’arreu del món formen un exèrcit privat que té entre 55.000 i 60.000 homes.
La radiotelevisió pública britànica assegurava –citant fons del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units– que el 80% dels efectius de Wagner han sortit de les presons russes. Per organitzar el volum dels nous elements, el grup hagué d’obrir el 2022 a Sant Petersburg una oficina de reclutament com a empresa legal –tot i que a Rússia està formalment prohibit que es reclutin mercenaris– per seguir afiliant la gernació que ha contractat per substituir les baixes –morts i ferits– que pateix a Ucraïna, unes 25.000 segons les estimacions occidentals recollides per la BBC.
Wagner va ser creada per un exoficial de l’exèrcit rus, Dmitri Utkin, cap a l’any 2010, després de la guerra de Txetxènia, en la qual va participar. Organitzà el grup en un campament secret a Rússia, que servia de base central. Es creu que les primeres accions de gran volum foren les ja citades a l’est d’Ucraïna el 2014. Abans, només hauria organitzat grups més o menys reduïts –en realitat no se sap del tot cert–, destinats a tasques de «seguretat i protecció» a l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Just abans de la invasió d’Ucraïna, Wagner hauria estat el responsable d’atacs terroristes de «bandera falsa», segons la BBC, per donar l’excusa a Moscou per envair el país veí. En aquells moments ja liderava l’empresa de mercenaris Ievgueni Prigojin, un ric home de negocis molt ben connectat amb la cúpula del Kremlin i en especial amb Putin. Se’l coneix com «el cuiner de Putin», perquè una de les societats del seu conglomerat empresarial servia el càtering al Kremlin. Ell ha estat el que, gràcies a Putin, ha donat una gran volada a Wagner.
La BBC citava mitjans russos independents i analistes de defensa que asseguraven que els comandaments tàctics de l’empresa –exmilitars, normalment de forces especials– tenen connexions amb grups d’extrema dreta de Rússia.