El càncer d’ovari no és un dels més freqüents, però sí un dels més perillosos. Aproximadament una de cada 75 dones tindrà un càncer d’aquest tipus al llarg de la vida. Cinc anys després del diagnòstic continuen amb vida dues de cada cinc afectades. Com que durant molt de temps no provoca dolor, se sol detectar massa tard per poder-lo tractar amb èxit. “El càncer d’ovari és una malaltia terrible”, diu Rebecca Stone, catedràtica de Ginecologia de la prestigiosa Universitat Johns Hopkins, a Baltimore. “Les pacients pateixen molt”.
El que es tem més és la forma més habitual i alhora més agressiva del càncer d’ovari: el carcinoma d’ovaris serós d’alt grau. Stone n’està convençuda: “Si poguéssim tan sols evitar-ne uns quants casos, ja seria un gran èxit”.
A les poques dones que tenen un risc genètic molt elevat de patir un carcinoma d’ovaris, se’ls suggereix cap als quaranta anys l’extirpació preventiva dels ovaris i les trompes de Fal·lopi. Però la gran majoria desenvolupa la malaltia sense tenir una càrrega hereditària.
En el cas d’aquestes dones, teòricament es podria reduir la mortalitat amb un programa de detecció precoç, però per desgràcia aquest enfocament fins ara no ha tingut gaire èxit en el càncer d’ovari. Per això, als Estats Units, l’Aliança de Recerca sobre el Càncer d’Ovari recomana a les dones sense risc genètic una altra mesura preventiva: que, un cop hagin complert el desig de tenir fills, se’ls extirpin les trompes de Fal·lopi en el marc d’una operació a què ja s’haguessin de sotmetre igualment, per exemple una histerectomia o una esterilització.
Perquè el perillós carcinoma apareix molt sovint a les trompes. Com es veu en anàlisis histològiques, les primeres cèl·lules malignes creixen, pel que sembla, anys abans de l’aparició dels símptomes de la malaltia a les fímbries, unes ales tentaculars de les trompes que es troben just a tocar dels ovaris.
El 2022, en un estudi dut a terme per unes investigadores canadenques en més de 25.000 dones, es va concloure que el risc de patir càncer d’ovari i especialment la seva forma agressiva es podia reduir significativament amb una salpingectomia. A les participants en l’estudi, amb una edat mitjana d’uns quaranta anys, se’ls va fer un seguiment durant ben bé tres anys després de l’operació. Des d’un punt de vista estadístic, en aquell període haurien hagut d’aparèixer 5,27 casos del perillós carcinoma d’ovari, mentre que a la pràctica ni una sola dona va desenvolupar la malaltia. I en un altre tipus de càncer d’ovari, el nombre de casos també va ser més baix del que s’esperava.
Extirpar les trompes però no els ovaris aporta, en aquests casos, un avantatge decisiu: l’extirpació dels ovaris abans de la menopausa fa augmentar el risc de patir una cardiopatia coronària i osteoporosi, i està relacionat amb una mortalitat més alta. Per contra, les trompes de Fal·lopi ja no tenen, si més no segons els coneixements científics actuals, cap més funció després de la planificació familiar.
Probablement, la millor edat per passar per la sala d’operacions, diu Stone, és com a màxim a mitjans de la cinquantena, i és millor que es faci tan bon punt s’ha satisfet el desig de tenir fills. D’aquesta manera, en la majoria dels casos és probable que s’actuï abans de l’aparició de les primeres cèl·lules malignes. El temps extra que cal dedicar-hi en el marc d’una operació a què la pacient ja s’hagués de sotmetre igualment és, si fa no fa, d’entre deu i quinze minuts.
Si bé l’extirpació de les trompes de Fal·lopi en el context d’una altra intervenció no es contempla en les directrius mèdiques a Alemanya, en aquest país ja és una “intervenció rutinària”, s’afirma en una enquesta publicada al febrer a la revista especialitzada Journal of Cancer Research and Clinical Oncology feta a científics de Jena i Berlín.
“A les dones que ja han satisfet el desig de tenir fills se’ls hauria d’oferir sempre l’extirpació de les trompes en el marc d’una operació ja prevista a l’abdomen o la pelvis”, creu Jalid Sehouli, director de la clínica de ginecologia amb centre de cirurgia oncològica de l’hospital berlinès de la Charité. De tota manera, és important determinar primer el risc genètic i els factors de risc addicionals de cada pacient i assenyalar que l’operació tampoc ofereix una protecció del cent per cent.
Stone parteix de la base que d’aquí a un temps la intervenció es farà també quan es duguin a terme altres operacions a la zona abdominal, com per exemple l’extirpació de la vesícula biliar. A més, a les dones que tinguin una parenta de primer o segon grau amb càncer d’ovari, encara que els tests genètics no indiquin un risc gaire alt, en un futur se’ls podria oferir l’extirpació profilàctica de les trompes de Fal·lopi potser fins i tot com una operació independent. Aviat es podria disposar dels primers resultats d’estudis sobre aquesta qüestió, creu Stone.
En el cas de les dones més joves, també cal tenir en compte les conseqüències psicològiques de l’extirpació, remarca la investigadora, perquè amb l’operació es posa fi a la fertilitat natural. Un cop feta l’extirpació, només és possible que la dona quedi embarassada a través d’una fertilització in vitro. Se sap, per les esterilitzacions en què es tallen o es lliguen les trompes, que sobretot les dones més joves podrien penedir-se de la intervenció més endavant.
Tot i que Sehouli recomana l’operació, alerta del fet que en la prevenció i la detecció precoç del càncer d’ovari es fiï tot a aquesta intervenció. La qüestió del cribratge, per exemple, diu l’expert, “encara no està acabada”. Modificar l’estil de vida –reduir el pes, fer una alimentació més sana, deixar de fumar i fer més exercici– també pot prevenir el càncer d’ovari, però també moltes altres malalties canceroses. “En això –diu Sehouli– encara es podria millorar molt”.