Taronja illenca

El taronger no creix

A pesar que Ciutadans obtingué el 2015, al contrari que l’anticatalanisme electoral anterior, representació parlamentària a les Illes, els experts pensen que no creixerà més.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’anticatalanisme polític no va quallar electoralment a les Illes fins a 2015. S’havien fet diversos intents, abans, però tots fracassaren. Cap ni una de les operacions aconseguí obtenir representació al Parlament. Tot canvià, però, ara fa dos anys i mig. Fruit de l’allau de vots en clau espanyola, Ciutadans, que a les Illes assumeix l’anticatalanisme com a bandera més important i sovint sembla que única, assolia dos diputats. Menys del que li havien augurat les enquestes. Així i tot, suposava un canvi radical respecte a tots els intents anteriors. Perquè per primera vegada entraven a la Cambra balear representants populars amb l’anticatalanisme com a segell.


Què passarà el 2019? Queda gairebé només un any i mig per retornar a les urnes autonòmiques. Les enquestes d’àmbit estatal atorguen a la formació d’Albert Rivera una gran projecció a l’alça en intenció de vot. Un mitjà de comunicació tan poc sospitós de connivència amb el partit taronja com és eldiario.es publicava recentment un sondeig demoscòpic en el qual s’assegurava que el procés de Catalunya està enlairant Ciudadanos i que podria ser, cas de convocar-se ara eleccions generals, que fos la tercera força política espanyola, per damunt d’Unidos-Podemos.
Tenint en compte que el comportament electoral balear està fortament mediatitzat per la clau espanyola, podria passar el mateix a les Illes? O per ventura Ciutadans acabarà com els seus antecessors anticatalanistes?...

Albert Rivera, líder de Ciudadanos



El passat
El primer experiment anticatalanista a les urnes va ser la Unió d’es Pobble Bálèá. Darrere d’aquest nom tan peculiar, que segueix la suposada norma de la fantasmagòrica Acadèmi de sa Llengo Báléà, hi ha la formació fundada a Mallorca el 1998 per Miquel Martorell Riera i Vicent Garau que es presenta com a alternativa al “catalanisme nacionalista”. A les urnes, hi ha concorregut sempre amb el nom en castellà, Unión del Pueblo Balear. El 1999 va obtenir 576 vots, un 0,16%; el 2003, 130, un 0,04%; i el 2007, 680, un 0,17%. Posteriorment no ha participat en més eleccions.


També han aparegut fugaçment —en una sola convocatòria electoral— Coalición del Pueblo Balear i Partit Balear, que, si bé no feren de l’anticatalanisme el seu segell únic, sí que adoptaren posicions identificables amb aquest àmbit ideològic. El primer partit recollí 1.643 sufragis el 1995, un 0,45%, mentre que el segon en sumà 802, un 0,20%, el 2007.


Cas a banda fou Clau de Mallorca, un partit creat amb molts de diners el 2001 per presentar-se a les eleccions autonòmiques de 2003. Els seus fundadors foren Gabriel Martí i Pedro Duran. Es declarava mallorquinista i balearista, negava la unitat lingüística del català i apostava per l’estandardització del mallorquí i balear. Des del primer moment l’esquerra i el nacionalisme consideraren que era una formació submarina de la dreta, és a dir, creada per entorns empresarials propers al PP amb l’objectiu d’erosionar al màxim Unió Mallorquina, el partit regionalista que el 1999 havia pactat amb l’esquerra, i li havia fet perdre el Govern al PP, per primer cop. A les eleccions de 2003 va obtenir únicament 3.030 vots, un 0,7%, a pesar de les grans disponibilitats econòmiques que demostrà tenir durant la campanya electoral. Posteriorment, el seu líder, Martí, acceptà un càrrec en el Govern del PP de Jaume Matas (2003-2007) i el partit s’esmorteí fins a quedar reduït el 2007 a una candidatura que només va fer 546 vots, un 0,16%, i finalment s’esvaí.


Agrupación Social Independiente (ASI) va ser un partit fundat el 1989 per un expolicia nacional, Joaquín Rabasco, amb la pretensió d’imposar el castellà i posar punt final l’oficialitat de català a les Illes. Va néixer en una barriada obrera, a la zona turística de s’Arenal de Llucmajor, a Mallorca, i des del primer moment Rabasco —que anteriorment havia militat en el CDS— intentà fer quallar la formació entre antics votants del PSOE. Ho aconseguí i ell es convertí en regidor a l’Ajuntament de Llucmajor a les eleccions locals de 1991. Tornà a tenir el mateix èxit el 1995. I per a 1999 feu el salt i es presentà a les eleccions autonòmiques: aleshores recollí 2.368 vots, un 0,65%. En els següents quatre anys Rabasco, la seva família i la vintena d’amics i coneguts que formaven el partit aconseguiren estendre el seu missatge a d’altres localitats amb forta immigració. Gràcies a aquesta feina en els següents comicis ASI feu el cim de l’anticatalanisme electoral, fins aleshores. En efecte, el 2003 arribà fins als 6.707 sufragis, un 1,6%. Llavors, fruit d’obscures històries en les quals es veié implicat Rabasco i de problemes interns del partit, ASI començà a declinar —el seu líder dimití del càrrec orgànic el 2007— i a la següent i última aparició electoral autonòmica, el 2011, només arribà als 1.100 vots, un 0,26%.


Aquests són els registres històrics de l’anticatalanisme. Tot canvià el 2015 quan aparegué un altre partit amb el missatge essencialment semblant però amb una marca molt diferent, Ciutadans, que assolí dos diputats. Què passarà en el futur?



Ciutadans i el futur
La formació liderada per Albert Rivera no es va constituir a Palma fins al mateix any de les eleccions autonòmiques, 2015. Un grup de persones volgueren organitzar el partit a Balears, però la direcció central de Barcelona hi intervingué i envià Xavier Pericay perquè es posés al davant de l’operació. La marca taronja es presentà el mes de març, escassament dos mesos abans de la cita amb les urnes, que fou el 24 de maig. Aquest origen diferencia essencialment Ciutadans de la pintoresca Unió, d’ASI, de Sa Clau i de tots els altres anticatalanistes anteriors, perquè la formació taronja no va néixer a les Illes sinó que s’hi implantà des de fora.

Xavier Pericay, líder i portaveu parlamentari de Ciutadans a les Illes


En efecte, Ciutadans s’organitzà a les Illes de manera teledirigida des de Barcelona. Bé, de fet no s’organitzà “a les Illes”, sinó únicament a Palma. I es presentà a les eleccions autonòmiques només per la circumscripció de Mallorca. És a dir, que ni tan sols tenia 12 persones a Eivissa, 13 a Menorca i 1 a Formentera —són el nombre de diputats que tria cada illa— per fer candidatura al Parlament electoral per cadascuna d’aquestes circumscripcions. Així i tot, no li anà gens malament. Perquè per l’illa de Mallorca assolí 25.317 vots, un 5,9%, i dos diputats.


Com li han anat les coses en aquests anys? S’ha enfortit? Augmentarà de vot a les Illes, com auguren per a tot l’Estat les enquestes?...


Aquest setmanari ha parlat amb un sociòleg, Antoni Tarabini, i un politòleg, Eli Gallardo, tot dos experts en anàlisi política i electoral, per intentar contestar les preguntes plantejades. Primer de tot, ambdós especialistes coincideixen a afirmar que Ciutadans no s’ha enfortit orgànicament durant aquests anys. “No es veu que obri agrupacions, ni ha fet cap congrés... És estrany però pareix estar exactament igual que quan aterrà el 2015”, diu Tarabini. “No dóna cap senyal que s’hagi fet més gran, fa l’aspecte de ser un partit que ni tan sol pretén créixer orgànicament”, hi concorda  Gallardo. El politòleg, a més, afegeix que “Ciutadans, a Balears no és més que la marca estatal, la imatge d’Albert Rivera, i no pareix que tengui gaires ganes de ser una altra cosa, és com si es conformàs no tenint múscul orgànic propi, no estant arrelat de bon de veres”. Per al sociòleg, “el seu lideratge [del portaveu parlamentari Xavier Pericay] és molt fluix i pareix com si els bastàs el liderat televisiu de Rivera”.
La bandera anticatalanista de què fa gala Pericay contínuament “és un llast per a la progressió del partit”, diu Gallardo, “perquè actua com un mur de contenció, li anà bé al principi però ara no el deixa créixer”. Tarabini coincideix en el fet que “aquest tipus de missatges [l’anticatalanisme] són vists [socialment] com a molt radicals i difícilment tenen recorregut”.
Així les coses, el politòleg assegura que “no crec que augmenti molt de vot [el 2019]; per ventura una mica a Palma sí, però en el global tenc molts dubtes que pugui incrementar significativament els seus suports”. Més o menys igual pensa el sociòleg, per al qual “podrà pujar un poc  a Palma i pot ser que creixi una mica en general però de cap manera veig possible una pujada forta que li basti per sumar majoria absoluta amb el PP”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.