Després d’una estrena més fluixa del previst als Estats Units, on ha arribat al cinema unes setmanes abans que aquí, l’últim títol de Pixar s’ha anant engrandint gràcies al boca-orella. El públic sempre és qui té l’última paraula i, en contra de la tebior crítica generalitzada, Elemental ha guanyat adeptes cada setmana, convertida en la pel·lícula més taquillera de l’estudi des de Toy Story 4 i en una de les més valorades pels espectadors, a l’alçada de les aventures de Woody i Buzz Lightyear, Coco o una altra perla semi-oculta, Onward. La clau d’aquest èxit s’explica per una fórmula inapel·lable: emoció, humor, amor i una enlluernadora proposta estètica. Però, sobretot ara que els discursos de l’odi tenen cada vegada té més altaveus —i més vots—, per una pulsió sòcio-política entenedora i emocionant.
Elemental ha arribat per fer caure alguns murs. El primer, el de la comèdia romàntica: en tots aquests anys de molt bones pel·lícules i algunes obres mestres, Pixar encara no havia trepitjat mai aquest terreny de manera central. El segon, el d’un missatge lligat a l’actualitat, amb una història que va més enllà de la simple resposta conclusiva a l’amor dels protagonistes —acabaran junts o no?— i aposta per exposar el component racial i d’encaix social, clarament identificable amb les tensions occidentals. Dos protagonistes de cultures diferents, l’Ember —temperamental, decidida—i en Wade —sensible, prudent—, que viuen a barris oposats i que es fan amants en secret, amb el temor de revelar aquest amor i provocar esquerdes familiars i conjunturals. Les connexions amb les grans obres sobre amors impossibles són òbvies, amb uns personatges que s’enamoren però no haurien de fer-ho: de Cyrano de Bergerac a Dirty Dancing, de West Side Story a Romeu i Julieta.
Ara, però, els Montagú i els Capulets són matèries aparentment irreconciliables, a nivell químic i físic: el foc i l’aigua, que conviuen en la mateixa ciutat amb éssers de terra i aire —els quatre elements clàssics de la nostra tradició cultural—, separats per barris i condicions. Elemental no arriba al nivell d’excel·lència i abstracció d’Inside Out o la recent Soul, però us entretindrà, us farà riure i us emocionarà, amb llagrimeta final inclosa. Pixar pot oferir més, sobretot en matèria de solidesa argumental, però el nivell visual de les textures i la lliçó de convivència multicultural valen, per si sols, el preu d’una entrada.
Elemental
Direcció: Peter Sohn
Guió: John Hoberg, Kat Likkel, Brenda Hsueh
Música: Thomas Newman
Estats Units, 2023
Durada: 103 min.
Animació.