Quan li demanen que expliqui quin paper podrien tenir els Enhanced Games per al futur dels esports, Aron D’Souza no s’està de fer una comparació històrica. Ara mateix està assegut al seu escriptori en un trist despatx de Londres, amb els cabells enclenxinats i mirant a la càmera del portàtil.
Martí Luter, “un gran alemany”, diu, tampoc podia sospitar que reformaria l’Església quan va clavar les seves tesis a la porta de l’església de Wittenberg. Això és, diu D’Souza, si fa no fa el mateix que li passa a ell amb la seva idea.
L’empresari australià Aron D’Souza, de 38 anys, vol reformar la idea de les competicions esportives tal com estan concebudes en la tradició dels Jocs Olímpics. Ha batejat el seu nou model Enhanced Games (‘jocs millorats o perfeccionats’), una manera d’anomenar unes competicions en què els atletes estarien autoritzats a prendre substàncies per millorar del rendiment com els plagués: anabolitzants, hormones del creixement, estimulants, tot el que prohibeixen les normes de l’Agència Mundial Antidopatge (WADA).
El somni de D’Souza és que els esportistes participin en competicions anuals d’atletisme, natació, halterofília, gimnàstica i disciplines de lluita. L’empresari preveu que l’estrena se celebri el desembre del 2024 als Estats Units. “Potser un esportista net també es planteja participar-hi per demostrar que pot guanyar tots els ‘tramposos’: això seria un gran espectacle, no?”, diu D’Souza rient.
En el fons és “com a la Fórmula 1”, explica. Michael Schumacher no guanyava pas les curses ell sol, sinó amb un equip d’enginyers. Així s’imagina l’empresari els Enhanced Games: com “una col·laboració entre atletes i científics”. L’esport entès com un certamen de la indústria farmacèutica.
D’Souza justifica la seva iniciativa dient que s’adiu amb la tendència actual, en què la societat està obsessionada amb l’optimització del rendiment. Entre els directius del món econòmic, els estimulants i els bloquejadors beta estan en voga, i entre els músics professionals també. En canvi, les associacions esportives estan, segons ell, antiquades i són incapaces de seguir el ritme dels canvis socials, tecnològics i científics”.
No seria la primera vegada que l’eloqüent D’Souza converteix en diners una idea no ortodoxa. Va estudiar Dret a Oxford, va ser cònsol honorari de la República de Moldàvia a Austràlia i va crear una empresa de tecnologia financera que ha estat valorada en prop d’un milió de dòlars.
La seva acció de relacions públiques més destacada la va aconseguir amb una campanya de venjança que va idear per al multimilionari germanoamericà Peter Thiel. El 2007 el portal en línia nord-americà Gawker va revelar que Thiel (“un bon amic”) era homosexual. En comptes d’emprendre mesures legals directament, D’Souza el va convèncer que arruïnés Gawker per mitjà de processos judicials: Thiel no apareixeria com a demandant, sinó només com un discret finançador a l’ombra. El 2016 Gawker va declarar-se insolvent.
Ara, diu D’Souza, té en el punt de mira el Comitè Olímpic Internacional (COI), encapçalat pel seu president, Thomas Bach, i per al seu projecte també té el suport del seu amic superric. Perquè els Jocs Olímpics “corruptes”, com els anomena D’Souza, són un esdeveniment hipòcrita en què es parla molt d’integritat malgrat que estan contaminats pel dopatge. Només cal fixar-se en els esprínters plusmarquistes mundials i els vencedors de les Olimpíades, diu D’Souza.
L’exemple més destacat és el del velocista canadenc Ben Johnson, que dos dies després del seu rècord mundial a la prova dels cent metres llisos a Seül 1988 va ser declarat culpable de dopatge i va haver de retornar la medalla d’or.
La idea de permetre al dòping a l’esport no és nova. Fa uns vint anys, el bioètic Julian Savulescu va reclamar que s’autoritzessin els mitjans per millorar el rendiment sempre que no representessin un “risc desmesurat” per als atletes. “La nostra croada contra les drogues ha fracassat”, escrivia aquest catedràtic d’Oxford en un article.
El 2017 el doctor de Mainz Perikles Simon, especialitzat en medicina esportiva, advocava pel fet que es deixessin de fer la majoria de controls antidòping, però ell ho deia per uns altres motius. Als experts sovint els calen anys per arribar a desenvolupar un mètode de comprovació fiable per a les noves substàncies, i llavors els atletes que es dopen ja han trobat substàncies i mètodes més efectius.
De fet, a molts tramposos no se’ls descobreix (si s’arriba a fer-ho) fins al cap d’uns quants anys després dels seus triomfs. A partir del 2015 el COI va tornar a analitzar mostres emmagatzemades de sang i orina dels Jocs Olímpics del 2008 i el 2012, però aquest cop amb uns mètodes d’anàlisi millorats, i en més de 130 casos va trobar substàncies prohibides que anys enrere havien passat els controls. Es van haver de reassignar desenes de medalles. I el suposat ciclista excepcional Lance Armstrong tampoc va ser desemmascarat fins un cop acabada la seva carrera esportiva.
A la pàgina web dels Enhanced Games, D’Souza hi ha rehabilitat les plusmarques d’esportistes enxampats com Armstrong i elogia el “coratge incessant” dels tramposos de l’esport.
D’Souza: Avui dia, sota supervisió mèdica, qualsevol pot prendre totes les substàncies que es prenia Lance Armstrong. Aquesta és la nostra idea: que els atletes només consumeixin substàncies per millorar el rendiment sota control mèdic i no que adquireixin ves a saber què a la darknet que pugui suposar un risc per a la salut.
Spiegel: I com vol controlar això?
D’Souza: Volem autoritzar només la participació d’atletes que en un certificat mèdic detallin a quina teràpia s’han sotmès i quin metge els ho ha fet. I que confirmi que l’esportista és apte per participar en competicions.
Pot ser que D’Souza tingui raó? Que una competició esportiva en què tot estigués permès seria més honesta, tenint en compte que no tothom se cenyeix a les normes?
“És tan sols una suposició que, autoritzant el dòping, l’esport d’elit es tornaria més transparent o just”, diu Claudia Pawlenka, que des de fa anys investiga sobre qüestions vinculades amb l’ètica esportiva i el dopatge a la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf. Una competició com els Enhanced Games, creu Pawlenka, donaria el tret de sortida d’una cursa per trobar les millors substàncies dopants. “Els atletes amb uns preparats més dolents i uns fabricants farmacèutics menys hàbils al darrere tornarien a ser els enganyats”.
Qui no accepta els límits naturals “aboleix el sentit de la competició esportiva, que es basa a mesura les capacitats naturals”, diu Pawlenka. “A diferència d’un cirurgià o un músic d’orquestra, que estan autoritzats a prendre’s bloquejadors beta per tenir els nervis controlats, el tenista durant el tie-break o el futbolista que llança un penal han de mantenir a ratlla els nervis sense ajudes artificials”. L’esport, segons Pawlenka, està caracteritzat per una “estètica del fracàs”.
D’Souza afirma que el seu concepte està sent acollit amb entusiasme per molts atletes. Fins a final de juny, explica l’empresari, més de cent atletes olímpics s’havien posat en contacte amb ell, i com a mínim el mateix nombre d’atletes professionals no olímpics. Aquestes dades no es poden comprovar, només s’ha fet públic un nombre limitat de noms.
Un dels que s’hi han posat en contacte és el sud-africà Roland Schoeman, de 43 anys, exnadador de primer nivell internacional que ara forma part de la comissió d’atletes dels Enhanced Games, creada expressament amb motiu de la nova competició. Schoeman va ser campió mundial i medallista olímpic, va aconseguir el rècord mundial en els 50 metres papallona, i el 2019 va donar positiu per GW501516, un preparat que no ha estat mai autoritzat com a medicament perquè en assajos amb animals va resultar ser molt cancerigen. Ara Schoeman –que nega que es dopés intencionadament– promou unes competicions que “celebren la importància fonamental de la ciència”.
A la pàgina web els organitzadors llisten fites de la “gloriosa història de la millora del rendiment”. Hi apareix, entre d’altres, el sistema de dopatge estatal de l’RDA. A l’Alemanya Oriental, a nombrosos esportistes se’ls va forçar a prendre’s esteroides anabòlics. A les dones les veu se’ls va tornar més greu, molts pateixen avui dia greus conseqüències a llarg termini del consum de pastilles i d’altres van morir prematurament.
En preguntar-li per això, D’Souza respon que als Enhanced Games ningú ha de ser obligat a prendre substàncies dopants. En cas de dubte, a les nacions o participants que no compleixin això se’ls desqualificarà. Per a ell també és important defensar la ciència contra “institucions anticientífiques”, com diu que són el COI i WADA. Ni l’una ni l’altra no han volgut fer declaracions sobre aquesta qüestió.
“L’argumentació d’aquesta gent és una il·lusió ingènua i utòpica”, diu el judoka alemany Igor Wandtke sobre D’Souza i els seus companys. “Quan llegeixo que amb divuit anys ja s’és un atleta adult i un pot decidir sobre el seu propi cos..., això és una bajanada!”. El dopatge no comença als divuit anys, diu Wandtke, que el 2021 va guanyar una medalla de bronze olímpica. Al voltant dels atletes joves ja hi ha tot un sistema d’entrenadors, metges i assistents; l’esportista, diu Wandtke, és la peça més petita de l’engranatge.
A Wandtke els preocupen sobretot els límits d’aquest enfocament. “Al saltador de longitud li hem d’amputar les cames i posar-li pròtesis perquè pugui saltar més? Tècnicament ja som capaços de fer-ho. Però llavors també podem fer servir robots esportistes”.
Spiegel: Hi haurà límits mèdics a les substàncies permeses?
D’Souza: Ha d’estar permès tot el que és humanament possible. Segurament encara haurem d’aclarir uns quants detalls. Però, mentre l’atleta digui obertament quines substàncies potenciadores ha consumit, no hi ha d’haver restriccions. En aquest sentit, prenem com a referència el progrés científic. Avui dia al món hi ha atletes trans i intel·ligència artificial. A la Xina creixen els primers nens modificats amb tècniques genètiques. Per què en l’esport d’alt rendiment no hem de continuar evolucionant?
Spiegel: Això vol dir que, a parer seu, la ciència fa que el dopatge sigui més segur?
D’Souza: I tant. Volem desvincular del dòping la imatge de cosa bruta, analitzar-lo, millorar-lo, i d’aquesta manera donar als atletes l’oportunitat d’anar més enllà dels seus límits. Legalitzar el cànnabis fa vint anys semblava una idea esbojarrada. I avui dia? Una cosa normalíssima.
Per convèncer els atletes del seu projecte, D’Souza té un altre esquer: diners. El COI guanya milers de milions amb els Jocs Olímpics i no compensa econòmicament els esportistes: una crítica que no comparteixen només els partidaris del dopatge. En el projecte de D’Souza, la situació és diferent: vol oferir als esportistes participacions en l’empresa que organitza els Enhanced Games. Aquesta empresa la vol construir primer amb capital de tercers. La primera ronda de finançament aportarà entre cinquanta i cent milions de dòlars, com si fos una start-up de Silicon Valley. La gigantomania del COI, diu l’empresari, s’ha d’acabar.
Així doncs, els primers jocs, que s’han de celebrar l’hivern del 2024, han de ser més petits que la “bèstia monstruosa” dels Jocs Olímpics, explica D’Souza. Amb un campus universitari com a seu n’hi ha prou i de sobres. Els espectadors han de poder gaudir sobretot de nous rècords mundials, per això els jocs se celebraran al desembre, una època en què no hi sol haver competicions. Els atletes de primer nivell, espera D’Souza, podrien dopar-se per als Enhanced Games sense córrer el perill de ser sancionats per la WADA.
El jurista alemany Paul Lambertz, expert en assumptes esportius, considera que aquesta idea és equivocada. Segons ell, “cap esportista actual de primer nivell es comprometrà amb aquest experiment, perquè això li suposaria una prohibició almenys per a diversos mesos de participar en totes les altres competicions esportives que s’organitzin”. Ell preveu que als Enhanced Games hi concorreran “anant bé, atletes de segona fila”.
De moment, a la web del projecte ja hi ha penjat un vídeo: un esprínter anònim afirma que és més ràpid que el plusmarquista mundial dels cent metres llisos Usain Bolt.
D’Souza, que no veu ni alcohol ni cafè, vol descobrir la identitat del velocista anònim en la primera edició dels seus jocs del dopatge. “A la gent li encanten els superherois. I nosaltres els en proporcionarem”.
Per Arnau Figueras