Jair Bolsonaro va comparèixer el setembre del 2021 davant la comunitat internacional amb una mentida descarada i una broma de mal gust. En la inauguració de l’assemblea general de l’ONU a Nova York va anunciar davant dels representants de gairebé 200 Estats que el govern brasiler lluitava amb èxit contra la desforestació il·legal a l’Amazones. I encara més: que la seva política mediambiental era un exemple per a tots els països.
Les paraules del populista Bolsonaro, president del Brasil fins a final del 2022, entraven en una evident contradicció amb la realitat de l’àrea de selva tropical més gran del món. Segons l’observatori estatal INPE, només el 2021 es van perdre més de 13.000 quilòmetres quadrats (dues vegades la superfície de la província de Castelló) i, el 2022, 11.500 quilòmetres de selva, principalment a causa de tales il·legals. Si bé la desforestació no va arribar als rècords dels anys noranta i dels 2000, les tales recents són dramàtiques, diu l’ecòleg brasiler Luiz Aragão, director d’anàlisi de dades per satèl·lit de l’INPE. “Ara ja compta cada quilòmetre quadrat”.
Des dels anys setanta, els investigadors supervisen com s’encongeix la selva brasilera. Prop d’un 20 % ja s’ha perdut per sempre. Que desaparegui el bosc té unes conseqüències dramàtiques: per a l’ecosistema, per als habitants dels boscos, per a milions de sud-americans i també per a la resta del món.
El successor de Bolsonaro, el socialista Luiz Inácio Lula da Silva, vol aturar la mort lenta de la selva amazònica. Un cop escollit president, a final d’octubre, va anunciar que reconstituiria els òrgans mediambientals i de control afeblits durant el mandat de Bolsonaro i que sancionaria els delictes contra el medi ambient. La seva promesa va ser una “estratègia de desforestació zero”. “No hi pot haver seguretat climàtica al món si no es protegeix el territori de l’Amazònia”, va dir en la darrera conferència de l’ONU sobre el clima. Però fins a quin punt és realista, això? I arriba a temps, aquest rescat?
Segons Aragão, des de l’arribada al poder de Lula hi ha més controls policials i també ha començat a haver-hi ajudes per a petits agricultors. Per mitjà d’aquests programes es creen incentius perquè es tallin menys arbres i es “cuidi” el bosc. Segons l’INPE, d’ençà que governa Lula la desforestació s’ha reduït prop d’un 40 % respecte a l’any anterior. De tota manera, hi ha mesos atípics com el febrer, en què es van talar més de 300 quilòmetres quadrats.
Si la desforestació continua avançant sense aturador, la superfície boscosa destruïda podria duplicar-se des d’ara fins al 2050, segons els càlculs de Luiz Aragão, que ja fa més de vint anys que fa recerca al territori amazònic. “Aquest és un valor crític”. En aquell moment es podrien desencadenar processos autodestructius. Els científics parlen d’un punt d’inflexió en l’ecosistema.
“Encara que les tales a la conca de l’Amazones s’aturessin demà mateix, el bosc podria morir igualment”, diu el climatòleg Pierre Friedlingstein, de la Universitat d’Exeter. La seva especialitat són els cicles del carboni. Aquest expert veu l’Amazones en una espiral negativa fatídica. “El bosc va morint-se de mica en mica, sobretot a causa de l’augment de les temperatures i les sequeres”.
El que tem Friedlingstein és que, en un futur, grans extensions de selva es puguin transformar en un paisatge semblant a la sabana. Ara bé, segons l’investigador és “molt incert” saber quan podria arribar-se a aquesta situació.
Les conseqüències, però, serien dramàtiques. La crisi climàtica s’agreujaria, ja que la sabana emmagatzema menys diòxid de carboni que una selva. Segons Friedlingstein, prop d’un 15 % del CO2 produït pels humans a tot el món és absorbit pels boscos tropicals. A més, afegeix el científic, el bosc alliberaria grans quantitats de CO2 durant el procés de mort i posterior descomposició.
El clima regional també variaria, tem Aragão. El bosc és una peça important en el cicle de l’aigua en tot el continent. “Si es destrueix entre un 30 % i un 40 % del bosc amazònic, calculem que hi haurà un 40 % menys de precipitació a la zona central del Brasil”. Aquesta àrea viu de l’agricultura. Milions de persones perdrien els seus mitjans de subsistència.
Per aturar el col·lapse de la selva tropical, s’haurien d’aturar totes dues coses, tant l’escalfament global com les serres elèctriques. Quant a les emissions de CO2, no es veu cap canvi de tendència. I en la desforestació hi ha problemes pràctics. “Protegir el bosc és complicat, encara que hi hagi la determinació seriosa de fer-ho”, assegura Aragão. El territori s’estén al llarg de tres milions de quilòmetres quadrats, una extensió de nou vegades la superfície d’Alemanya, i és difícil de controlar: “Per fer-ho calen agents de seguretat, helicòpters, barques i tecnologia de vigilància”.
L’estratègia de desforestació zero proclamada per Lula, doncs, probablement quedarà en un somni. L’investigador té, però, un optimisme prudent. Lula ja ha aconseguit èxits fulgurants: entre el 2004 i el 2012, la desforestació va reduir-se al mínim històric de 4.500 quilòmetres quadrats anuals, menys de la meitat dels valors actuals. De tota manera, els llenyataires i les empreses agràries amenacen amb obrir-se pas en altres àrees. A la regió del Cerrado, una sabana humida situada al centre del Brasil, estan augmentant les tales. Experts com Aragão ho anomenen “fuites”. Els actors continuen fent la seva allà on hi ha menys controls i dificultats.
Traducció d'Arnau Figueras