Margalida —Marga— Prohens ja és presidenta del Govern balear. Dijous passat fou investida en segona votació, després que l’abstenció de Vox no bastés en primera instància per convertir-la en la cap de l’executiu. I el divendres horabaixa a la Llotja de Palma va prendre possessió del càrrec.
Qui és Prohens? És una nova versió de José Ramón Bauzá, tal com li diuen els més crítics? Com va arribar a la presidència del PP per després ser candidata a la presidència del Govern?...
Prohens. Nascuda el 1982 a Campos (sud de Mallorca), dirigí els seus estudis cap a la traducció —parla quatre idiomes—, disciplina en la qual es llicencià per la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment, s’especialitzà en traducció jurídica i jurada i cursà un màster en Comunicació i Relacions Públiques. Ha treballat com a traductora per a Intermón Oxfam, per al Club Nàutic de Sa Ràpita —Campos— i com a mediadora lingüística de l’Ajuntament de Palma.
Des de molt jove s’interessà per la política. Entrà a la secció juvenil del PP, Noves Generacions (NG), i el 2005, amb 22 anys, va ser elegida presidenta de l’agrupació local dels joves conservadors del seu poble. Ambiciosa, gràcies al càrrec local entrà en contacte amb altres joves de la mateixa ideologia, tant de Balears com de la resta de l’Estat, a través de les trobades que organitzava el partit. Això, anys després, seria molt important en la seva biografia política.
Gràcies a la seva ambició activista en l’organització, va ascendir fins a la comissió executiva balear de NG, de la qual va ser secretària de coordinació local. El progrés intern la portà el 2010 a ser presidenta adjunta de l’organització juvenil, càrrec que ocupà fins al 2012.
Tenia llavors 30 anys i des de 2011 José Ramón Bauzá presidia el govern. Com és conegut, durant aquell quadrienni el president va impulsar una política anticatalanista que el portà a ser objecte d’una intensa campanya de protesta que va fer el cim en la massiva manifestació de setembre de 2013, quan s’ajuntaren als carrers de Palma prop de 100.000 persones per criticar la tasca contra el català de Bauzá. Al mateix temps, el president menyspreava tots els equilibris tradicionals entre les famílies internes del PP.
Un sector del Partit Popular illenc, que es defineix com a regionalista, veia amb preocupació aquella deriva del president. Si bé no hi hagué cap crítica pública, ni molt menys una rebel·lió interna, el nombre de crítics va anar en augment, entre els quals hi havia fins i tot membres del govern, com el conseller d’Agricultura, Biel Company, altres elements orgànics importants i també diputats, com era el cas de la jove Prohens, que des de les eleccions de 2011 ocupava un escó del Parlament, el primer càrrec institucional que ocupava després de no ser elegida regidora del seu poble el 2007.
Els comicis de 2015 foren un desastre per a Bauzá i el PP. Els crítics tot d’una varen maniobrar contra el president del partit, el qual, després d’uns mesos d’enfrontament, fou obligat a renunciar a la presidència orgànica per part de la direcció espanyola.
El PP s’enfrontava aleshores a una nova elecció de líder del partit, però abans havia de resoldre un problema prou seriós com era triar algú per ser portaveu del grup parlamentari. És a dir, la persona que des del Parlament concentraria gairebé tot el protagonisme polític i que s’hauria d’oposar al primer govern de Francina Armengol, que s’havia format l’estiu de 2015.
Aleshores, els pesos pesants de la formació es fixaren en aquella jove que ja comptava amb 32 anys i que havia conreat una bona impressió interna durant els anteriors quatre anys, com a diputada del Parlament. Resultava ideal per projectar una imatge nova. El grup parlamentari la nomenà nova portaveu i tot d’una es va fer conèixer com a membre del sector regionalista, la qual cosa en aquell moment es considerava imprescindible per a qualsevol que tingués ambició de futur.
Prohens fou el primer portaveu del PP a la cambra que parlava correctament el català. N’hi havia hagut abans que no en tenien ni idea i altres que, tot i que el sabien, impostaven castellanismes per demostrar el que es podria definir com una mena de populisme lingüístic que suposadament els acostava al tarannà de les bases del partit. Prohens demostrà que no tenia complexos d’aquesta mena i s’oposava a l’esquerra amb un català de Mallorca correcte, quelcom inèdit. A més, se li notava una cura especial per la bona estructuració del discurs, formes educades en els atacs al govern... cosa que també l’allunyava dels seus antecessors.
Malgrat que Bauzá havia estat apartat de la presidència del partit —i en el seu lloc es nomenà un president interí—, quan es convocaren eleccions internes per triar la persona que l’havia de substituir, sorprenentment anuncià que es tornava a presentar per ocupar el càrrec altre pic. Aleshores tots els altres grups interns —com el dels regionalistes on s’enquadrava Prohens— s’aliaren contra l’expresident. El març de 2017 Biel Company va ser elegit com a nou president del PP balear enfront de Bauzá.
Les relacions entre Company i Prohens no foren obertament dolentes, però sí que hi hagué alguna mostra de gelosia. Company sempre concità prou desconfiances internes i, en canvi, Prohens era vista com una seriosa possibilitat de futur. Com a anècdota il·lustrativa de la gelosia esmentada, quan aquest setmanari demanà el 2018 una entrevista amb ella, com a portaveu parlamentària que era —en una sèrie d’intervius amb tots els portaveu parlamentaris del Països Catalans—, Prohens l’acceptà, però al cap de pocs dies els serveis de comunicació del partit comunicaren que s’estimaven més que l’entrevistat fos Company; per descomptat, no s’acceptà la imposició i no s’entrevistà ni a ell ni a ella, però la rellevància de l’anècdota és el que connotava: la gelosia que sentia el president del partit cap a la portaveu parlamentària.
Més encara va ser així des que Pablo Casado guanyà, el juliol de 2018, les eleccions internes del PP estatal i es convertí en el nou president de la formació. Prohens i el líder conservador espanyol s’havien conegut a NG i eren amics.
Quan es convocaren les eleccions espanyoles per a l’abril de 2019, la direcció balear volia un cap de llista que no agradava a Casado. A qui desitjava el cap conservador espanyol era a Prohens. Company s’hi negà. Finalment, Madrid proposà una tercera candidata, Maria Salom; però el màxim dirigent s’ho repensà i rectificà al cap de pocs dies. Obligà la direcció balear a acceptar Prohens com a cap de llista al Congrés.
A la cambra baixa espanyola (2019-2023) protagonitzà sonors enfrontaments amb la ministra d’Igualtat, Irene Montero, cosa que li va conrear una bona imatge entre la cúpula espanyola del seu partit. Fruit d’això, el juny de 2021 Casado anuncià que Prohens seria la futura candidata a presidenta de Balears a les eleccions de 2023 i, també, líder del PP illenc. Després, això sí, que Company —per suposada iniciativa pròpia— dimitís del càrrec orgànic, anunciés que no seria candidat i que es retirava de la política.
Ara fa dos estius, el juliol de 2021, Casado es desplaçà a Palma per presentar la nova líder del partit i candidata futura a la presidència del Govern. Prohens es declarà una entusiasta del president del PP espanyol, així com una gran admiradora d’Isabel Díaz Ayuso, que acabava de guanyar les eleccions avançades a la Comunitat de Madrid i que també anà a Palma. D’aquell acte la gran protagonista fou la madrilenya, davant de les evidents mostres d’incomoditat de Casado, mentre que la mallorquina es mostrava entusiastament ayusista.
Quan al cap de set mesos Casado va caure, fruit d’un cop intern, la mallorquina deixà anar el seu casadisme anterior i es proclamà admiradora d’Alberto Núñez Feijóo, que tothom veia com a nou president del PP estatal. I en efecte així fou.
A Palma Prohens era vista com una disciplinada militant fidel cap a la cúpula del PP de Madrid: així havia estat amb Casado, era i és amb Feijóo, i seria, si fos el cas, amb Ayuso. Amb el suport de la central, tingué clar que, amb la vista posada a les eleccions al Parlament de maig de 2023, la seva missió era recompondre ponts amb totes les famílies internes. És a dir, fer el contrari del que va fer al seu dia Bauzá. I així ho fru, fins i tot amb el grup seguidor del condemnat per corrupció José María Rodríguez —ex secretari general de la formació—, cosa que li valgué força crítiques de l’esquerra quan es filtrà la notícia.
D’ençà que Feijóo és president del PP, l’ha posat d’exemple del que ella volia fer a Balears, apostant per governar en solitari —com l’altre ho va fer a Galícia— i no pactar amb Vox. De fet, amb el seu líder, Jorge Campos, tenia i té una molt mala relació, que no amagava gens ni mica davant dels periodistes.
Tot i el seu discurs previ en contra de compartir el poder amb Vox, la realitat és que quan ho ha necessitat no ha dubtat a pactar amb la ultradreta per obtenir el govern. Això sí, sense consellers ultres. «És una liberal molt pragmàtica», assegura un ex-alt càrrec del govern del PP de Jaume Matas entre 2003 i 2007.
Prohens ha dit que de cap manera caurà en el bauzanisme i que el PP va aprendre d’aquella errada. Tanmateix, comença el seu mandat igual que ho va fer l’expresident, amb tot el catalanisme i l’esquerra augurant agitació al carrer pels seus anuncis sobre política lingüística.