Marga Prohens va ser investida presidenta del Govern de les Illes Balears aquest dijous. En segona votació. En la primera, el dimarts anterior, no li bastaren les vuit abstencions de Vox. Aleshores tingué 26 vots a favor -els del PP i el seu aliat de Formentera, Sa Unió- i 25 en contra. Tal i com marca l’Estatut pel cas de no assolir la majoria absoluta -30 vots- en primera votació, quan la investidura es considera no atorgada, la candidata s’hagué de sotmetre a una segona votació, al cap de quaranta-vuit hores. Així ho féu, amb el mateix resultat però amb una conseqüència diferent: la norma estatutària preveu que en segona instància basta la majoria simple dels vots emesos. Per tant, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, anuncià després de la votació, tal i com marca el protocol, que «s’entén atorgada» la investidura.
El divendres dia 7 de juliol a les set de l’horabaixa era previst que Prohens prendria possessió del càrrec en la tradicional cerimònia que se celebra a la Llotja de Palma, sempre davant de la resta d’autoritats, convidats i mitjans de comunicació.
Durant el cap de setmana o dilluns de matí s’anunciaran formalment els noms de qui seran els escollits per fer-se càrrec de les conselleries i previsiblement el mateix dilluns prendran possessió. La presidenta convocarà aleshores el primer Consell de Govern, el qual donarà per iniciat el mandat 2023-2027.
A pesar del discreció amb la qual Prohens ha estat confeccionant -amb el seu cercle de màxima confiança política- l’organigrama del nou Govern, han transcendit a la premsa local de Palma diversos noms. El primer, el de qui serà vicepresident i conseller d’Hisenda i Pressupostos, Antoni Costa, que és un dels més estrets col·laboradors de la presidenta. Per un altre costat també és significatiu el nom d’Antoni Vera, un llicenciat en Filologia Catalana i que amb tota probabilitat serà el nou titular d’Educació. I Catalina Cirer, exbatllesa de Palma entre 2003 i 2007, serà consellera d'Afers Socials.
Crítiques esquerranes. Durant les diferents intervencions dels líders parlamentaris al llarg de la sessió d’investidura -que s’inicià el dilluns amb el discurs de la candidata, seguí el dimarts amb el debat de tot el dia i amb la primera votació i es culminà el dijous amb la fixació de posició de cada grup parlamentari i la votació final- es va palesar el profund abisme que separa la dreta de l’esquerra.
Marga Prohens defensà el pacte amb Vox perquè les mesures pactades «representen el canvi que necessiten les Illes Balears», va dir. Un canvi que pel que fa al català suposarà l’eliminació del requisit lingüístic als professionals de la sanitat, la liquidació de l’Oficina de Drets Lingüístics, la llibertat d’elecció de la primera llengua d’escolarització en la primera fase -lectoescriptura- i entre d’altres mesures en l’àmbit escolar anuncià que suspendrà l’aplicació de la nova llei d’Educació. Tampoc desplegarà la nova norma estatal d’Habitatge i, al respecte, va fer un dur discurs contra l’ocupació de pisos i cases: «hem d’excloure el okupes de l’accés a les ajudes per a l’habitatge» i sancionà, dura, que «la propietat privada es defensa, l’ocupació es persegueix».
Respecte a la violència contra les dones assegurà que «no es farà ni una passa enrere». Pel que fa al turisme, el nou Govern aixecarà la moratòria de places i a efectes de l’organigrama fusionarà Cultura i Esports amb Turisme en una sola conselleria.
Des del grup socialista, Francina Armengol -en la seva última intervenció com a diputada, en qualitat de portaveu parlamentària, atès que ja havia dimitit de presidenta del Govern per poder presentar-se a les eleccions al Congrés- advertí que la nova presidenta «ha eliminat el contracte social per fer un contracte amb Vox», cosa que equival, asseverà, «a un pacte de cadires a canvi de drets de la ciutadania».
La socialista posà especial èmfasi en el que seu que són «els grans oblits» de Prohens, com «els treballadors i les treballadores» de les Illes. Per això proposà «un gran pacte de rendes amb sindicats i empresaris que eviti la precarietat laboral i ajudi a garantir les pensions».
Criticà la manca de referència «al canvi climàtic, la indústria, l'economia social, la circularitat, la protecció del mar i el territori, o el transport públic» àmbit en el qual demanàa Prohens que «no renunciï al tramvia de Palma ni al tren de Llevant, no renunciï al transport públic». Pel que fa al turisme, Armengol ha demanat a Prohens que expliqui «on vol ficar les 30.000 noves places turístiques que vol aprovar, si al camp o a la platja».
I, sobretot, Armengol va retreure a la del PP que «presenta un concepte de llibertat molt mal entesa, que només serveix als més forts». Li demanà «on queda per vostès la llibertat» assumint els postulats de Vox que «inciten els delictes i discursos d'odi que pateixen les persones LGTBI». Així mateix, i entre d’altres invectives, Armengol criticà la que considera tèbia postura de Prohens davant de les agressions masclistes a dones: «a les dones ens torturen, ens maltracten i ens maten pel fet de ser dones, això es diu violència masclista i és un retrocés democràtic tornar a debatre això».
Per la seva banda, el coordinador i portaveu de Més per Mallorca al Parlament, Lluís Apesteguia, assegurà que PP i Vox no aconseguiran «castellanitzar l'educació i l'administració pública». Advertí que «ja ho intentaren ara fa deu anys. I els vàrem guanyar, i els tornarem a guanyar». Recordà que «va haver-hi un temps en què el PP no considerava el català com un problema», però ara l’ataquen sense descans.El sobiranista acusà Prohens «de trencar els consensos obtinguts durant els darrers anys i crear un problema on no n'hi ha», i qualificà de «nefastes» les propostes en matèria de llengua.
A més, assegurà que normalitzar la presència de l'extrema dreta a les institucions de les Illes ha estat una decisió exclusiva de Marga Prohens: «vostè ha triat normalitzar l’extrema dreta i ser la segona presidenta bauzanista de la història de Balears. Vostè ha triat ser presidenta d’un Govern en solitari del PP, que aplicarà un programa en solitari de Vox».
I, entre d’altres crítiques, acusà PP i Vox de «ser els autèntics turismofòbics perquè la massificació no només és insostenible des del punt de vista econòmic, ambiental, laboral i de qualitat de vida dels residents, sinó que afecta negativament la mateixa qualitat de l'experiència turística».
Des de Més per Menorca,el seuportaveu parlamentari, Josep Castells, assegurà que «el programa de Govern de Prohens és el de la defensa dels privilegiats i els poderosos contra els qui menys tenen». Acusà la futura presidenta de dir que defensa la llibertat «quan en realitat el que defensa és el mercat, imposant l'estil de vida de la precarietat, dels treballadors sense drets, dels ciutadans sense atenció sanitària, dels ciutadans sense dret al descans».
El portaveu menorquinista criticà també el programa fiscal del PP perquè«enganya a la ciutadania». Posà d’exemple l'eliminació de l'impost del patrimoni:«estan eliminant un impost que només grava als milionaris, però després diuen que la seva reforma fiscal afavoreix les classes mitjanes i baixes».