Intentar esbrinar què passa entre les bases ultres és difícil. La direcció de Vox manté un ferri control del discurs. La direcció estatal emet una consigna i tots i cadascun els membres de la parròquia la repeteix. No hi ha ningú que es descontroli ni es desviï de la norma, ni que sigui una mica. I si qualcú s’hi atreveix, desapareix de l’univers ultra.
No obstant, just després d'anunciar-se el pacte entre PP i Vox a les Illes, a l'horabaixa de dimecres dia 28 de juny, entre les xarxes socials de les bases ultres s'hi repetiren mostres d’estupefacció. Per dos motius: primer, perquè Vox no serà present al Govern, no tindà cap conselleria, cosa que se suposa que no podia passar, perquè s'havia de seguir el model valencià, tal i com exigeix per exemple a Extremadura i Múrcia; i segon, perquè l’acord no preveu la derogació de la Llei de Normalització Lingüística.
Respecte al primer punt, tant Jorge Campos com la direcció espanyola de la formació havien assegurat des de la mateixa nit de de les eleccions del 28 de maig i fins un dies abans de l’anunci del pacte -i no només en una ocasió, sinó en moltes- que era el seu «objectiu» gestionar conselleries. Campos va donar per fet en diverses ocasions que «serem al Govern». I Santiago Abascal ho va dir amb clara contundència: «el nostre model (per al pacte balear) és el valencià», és a dir una coalició de govern per gestionar part del pressupost públics. Al respecte, el conductor del partit ultra insistí prou durant aquest últim mes, així com també ho han fet altres dirigents, en el fet que Vox diu i fa exactament el mateix per tot, al contrari del PP i que, per tant, les exigències eren les mateixes arreu. Però no ha estat així, com és obvi. Mentre que per exemple a Extremadura, Aragó i Múrcia posa com a condició entrar en el govern respectiu o, si no, no hi haurà acord, a Balears accepta quedar-se'n fora. Reculada de Vox? La direcció ha assegurat que són casos diferents, amb resultats electorals prou diferents, però els simpatitzants crítics de Vox el que van comprovar és que el partit té un discurs i una actitud segons sigui el territori.
També generà incomprensió que l’acord entre PP i Vox a les Illes no impliqui la derogació de la Llei de Normalització Lingüística, que era una condició essencial de Vox. El pacte suposa una clara involució per la llengua pròpia -deixa de ser requisit per accedir a la funció pública, s’incorpora la llibertat d’elecció de llengua a les primeres etapes de l’ensenyament, s’elimina l’Oficina de Drets Lingüístics...- però no preveu la derogació de l’esmentada llei que el partit ultra havia definit com el gran objectiu a assolir en aquesta matèria.
Abascal va sortir al pas de les crítiques a les 21 hores i 11 minuts del vespre. A través de les xarxes del partit imposà la doctrina oficial. Va escriure que «estic molt content per l’acord històric assolit a les Illes Balears, mitjançant el qual es produirà un canvi de rumb total en matèria lingüística després de 40 anys». Al seu parer és una gran notícia que «els partes podran escolaritzar els seus fills durant totes les etapes educatives lliurament en la llengua comuna dels espanyoles (...) És un acord històric». Amagava, però, que només serà en lectoescriptura en primera instància -per al curs 2024/2025- i que la resta està previst que s’imposi «abans que acabi la legislatura», cosa que introdueix un ample marge d’actuació per a Prohens.
I respecte als dos discursos i les dues formes d’actuar, a Balears i Extremadura, el cap ultra assegurà que el cas illenc «és molt especial» perquè «hi existeix un risc, que no hi ha en d’altres comunitats autònomes», com és, al seu entendre, que «el separatisme català segueix a les institucions i nosaltres això no ho permetrem de cap manera», una afirmació extravagant que se suposa que fa referència a Més per Mallorca i Més per Menorca, però el fet que siguin presents al Parlament i al respectiu Consell no depèn dels ultres i, per un altre costat, no tenen cap rellevància a l’hora d’explicar el pacte amb el PP. I l’altra raó per justificar la diferència de discurs i d'actuació és que «a Balears el PP no havia mentit» mentre que sí ho ha fet, segons ell, «a Extremadura», on també «ha insultat als votants de Vox».
No degueren convèncer gaire les excuses d’Abascal perquè la televisió ultra, Toro TV, que cada dia dona les consignes als fidels, dedicà bona part del programa de debat nocturn a lloar «l’habilitat» de Vox per «obligar» al PP de Marga Prohens a «acabar amb la dictadura catalanista». Això sí, el presentador reconegué que «hi ha veus» crítiques davant del pacte, tant per la no derogació de la Llei de Normalització com, sobretot, per la diferent actitud del partit ultra a Balears i a Extremadura, però que estan equivocades perquè, tal i com repetí en diverses ocasions, el fet que no hagi entrat en el Govern «no té importància» davant «del gran èxit històric» de «liquidar» el «catalanisme» que havia caracteritzat l’administració autonòmica «durant els últims quaranta anys».
L'endemà, el dijous, Abascal es veié obligat a tornar a les xarxes del partit per advertir que el cas balear «no servirà de cap de les maneres» com a exemple a seguir en els altres tres territoris citats.