Més per Mallorca i Més per Menorca es presenten en coalició amb Sumar a les eleccions espanyoles, com és prou conegut. En les xarxes socials alguns independentistes han criticat la decisió presa pels dos partits sobiranistes baleàrics, als quals fins i tot en algun cas se’ls nega aquesta condició, ja que, al parer dels més enfadats opinadors, s’han sumat a un moviment d’esquerra espanyola.
No és la primera vegada que l’àmbit polític de les Illes que abans es deia nacionalista progressista i que ara es coneix com a sobiranista d’esquerres entra en operacions per l’estil per als comicis al Congrés, si bé és vera que en la majoria de les ocasions hi ha concorregut amb ofertes estrictament illenques. Ni d’una manera ni d’una altra mai ha assolit el diputat. Enguany, segons una enquesta, podria ser la primera vegada.
Altres operacions. El febrer de 1976 es va fundar a Palma el Partit Socialista de les Illes (PSI), nacionalista progressista. Per a les primeres eleccions després de la mort del dictador Francisco Franco, que se celebraren el 15 de juny de 1977, va fer coalició amb l’espanyol Partido Socialista Popular (PSP), la formació de referència d’un intent de crear una xarxa de partits semblants que es va dir Federació de Partits Socialistes —creada el 1976 a partir del que havia estat la Conferència Socialista Ibèrica, fundada el 1974— i que ajuntava grups socialistes que aleshores no volien entrar en el PSOE, com per exemple Convergència Socialista de Catalunya —més tard PSC-Congrés—, Partit Socialista del País Valencià, Partit Socialista de les Illes —tots tres formaven la Coordinadora Socialista dels Països Catalans—, Partido Socialista Galego, Eusko Socialistak, Partido Socialista de Andalucía, Partido Autonomista Socialista de Canarias, Partido Socialista de Aragón, Convergencia Socialista de Madrid...
El resultat electoral fou un fracàs a Balears —5,1% dels vots i cap escó— i l’any següent el PSI va desaparèixer, per néixer, en el seu lloc, el Partit Socialista de Mallorca i el Partit Socialista de Menorca, els dos PSM que actuaren amb aquest nom fins al 2011, quan crearen els respectius Més, amb aportacions d’ERC, d’altres grups i independents.
Al cap de dos anys, el 1979, els dos PSM s’estimaren més marcar perfil propi i van concórrer en una candidatura sense cap més afegit, amb un resultat pitjor, 3,3% dels sufragis. El 1982 de bell de nou repetiren l’operació i el suport que reberen fou més esquifit, 2,4%. Quatre anys més tard hi tornaren, amb aportacions eivissenques, sota el nom de PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN), i no milloraren: 2,2%. El 1989, els mateixos protagonistes es quedaren amb el 2,3%.
El 1993 la candidatura PSM-EN avançà fins a obtenir el 4,9%, un increment relativament significatiu, però molt lluny de la possibilitat d’assolir un escó. Millor percentatge recollí la mateixa marca el 1996, un 5,8%, si bé novament estava molt per sota del mínim per somiar amb el diputat. Tot i això, semblava que anava en el bon camí, en especial per la crisi que patia el PSOE i que per l’efecte de vasos comunicants entre les dues formacions, una de les característiques del comportament del vot a les Illes, donava esperances per a la pròxima ocasió. Esperances frustrades: el 2000 PSM-EN superà per poc el 6%, però altre pic li faltà prou per sumar un representant.
El desencís, després de tants de fracassos, portà PSM-EN a canviar d’estratègia per a la cita següent amb les urnes espanyoles. I, així, el 2004 liderà una candidatura a la qual es va afegir Izquierda Unida, ERC i Els Verds, en el que s’anomenà Progressistes de les Illes Balears. Va recollir més de 40.000 suports, un 8,7%; fou la vegada que més a prop ha quedat del diputat: una mica més de 6.000 vots li faltaren per assolir-lo.
Com enguany amb Sumar, en aquella ocasió va rebre moltes crítiques per pactar amb l’esquerra espanyola. I quatre anys més tard optà per fer cas a les veus que volien una candidatura de «país». La va fer amb Unió Mallorquina, ERC i un petit grup que s’havia escindit del PSM mallorquí el 2007 —justament per mor de tornar a fer aliança amb Esquerra Unida als comicis al Parlament— que es deia Entesa de Mallorca. El líder del PSM mallorquí, Pere Sampol, es posà al capdavant de la candidatura. Però el resultat fou decebedor, tornà a baixar força, fins a un discret 5,3%, i quedà molt per davall de qualsevol opció de disputar un escó.
Aquell mal resultat de 2008 va convèncer la direcció del que es deia el nacionalisme progressista illenc que el futur havia de passar, a l’estil de 2004, per incidir més en el segell esquerrà. El 2011 va concórrer amb Equo i amb un grup escindit d’Esquerra Unida, que es deia Entesa de l’Esquerra. La collita fou discreta, un 7,1%, molt per davall del diputat, però l’experiment fou la inseminació del que seria tot seguit Més per Menorca i Més per Mallorca.
Ja com a Més es presentà el 2015, però els resultats no l’acompanyaren, ja que recolliren un decebedor 7%. Entre la desil·lusió pels pocs vots i el fet que es convocaren eleccions novament tot d’una, per al 2016, Més per Mallorca optà en aquests nous comicis per acceptar entrar en la coalició amb Podem i Esquerra Unida, sense obtenir cap diputat, atès que els dos representants que va recollir l’aliança foren per als morats.
Penedit d’aquell experiment, a les eleccions d’abril de 2019 tornà a apostar per la marca exclusiva balear, Ara Més Esquerra —per l’entrada d’Esquerra Republicana—, però sense èxit: es quedà en el 4,9%.
I, finalment, el novembre de 2019, de bell de nou la mateixa marca fracassà, caient al 4%. Fou quan la direcció de Més per Mallorca decidí canviar de forma de fer i preparà les següents eleccions espanyoles molt d’hora. D’aquí que el 2021 fes l’oferta a Més per Menorca i Ara Eivissa de crear una marca estable per concórrer junts als pròxims comicis i començar a fer feina el més aviat possible. Així es va crear l’abril de 2022 Ara Més.
No obstant, com és conegut, en lloc de presentar-se com a tal enguany —Ara Eivissa s’ha despenjat— ha decidit entrar en Sumar, tot i que marcant perfil propi —la candidatura es diu Sumar Més— i amb el cap de llista seu: Vicenç Vidal, el qual, segons l’única enquesta publicada a les Illes —feta per NC Report per a mallorcadiario.com— té possibilitats d’obtenir l’escó. Seria el primer èxit després de més de 45 anys d’intents fracassats, fets sota diverses marques.