Marga Prohens serà la nova presidenta del Govern el pròxim dijous. El dilluns i dimarts se celebrarà la sessió d’investidura, amb el debat i la primera votació. Com que Vox s’abstindrà, el dimarts horabaixa la candidata no obtindrà la confiança de la Cambra perquè només sumarà 26 vots a favor, mentre que en contra en tindrà 25 i els 8 diputats ultres s’abstindran. En conseqüència, tal i com preveu l’article 54.3 de l’Estatut, sense majoria absoluta haurà de sotmetre's a una altra votació al cap de quaranta vuit hores. Si en aquest cas, el dijous, obté la majoria simple, com així serà, aleshores sí que el president llegirà la fórmula tradicional: «s’entén atorgada la confiança de la Cambra», és a dir Prohens serà investida presidenta i prometrà el càrrec. L’endemà, si es compleix el tradicional termini, presidirà la promesa dels seus consellers i el Govern en ple començarà a funcionar.
Defensa del pacte. Durant la investidura l’esquerra retraurà a Prohens el pacte del PP amb la ultradreta, cosa que, com és obvi, la líder conservadora espera i ja té preparades les respostes. En donà una mostra el dimecres passat quan va comparèixer davant dels mitjans, a la seu del seu partit, per defensar l’acord amb Vox.
Primer de tot la virtual presidenta assegurà que el fet que el seu partit i l’ultradretà s’hagin entès li permet «complir amb la paraula que vaig donar (que governaria en solitari) i, també, amb el mandat que ens han atorgat els ciutadans, de canvi polític, tal i com l’expressaren a les urnes». No volgué donar pistes sobre com es resoldrà l’organigrama governamental, es limità a assegurar que el Govern estarà format «pels millors, i hi seran (en l’Executiu) per la seva preparació, experiència i vocació de servei».
En relació les crítiques que asseguren que s’ha escorat cap a la dreta, respongué que «seré una presidenta per a tots» i insistí que no governarà de forma «sectària», en al·lusió al Govern d’esquerra dels últims vuit anys.
Del pacte en concret destacà que «donarà estabilitat» i valorà l’actitud de Vox en la negociació, assegurant que ella i els seus companys esperaven haver de fer concessions: «vàrem dir que respectam els votant de Vos i que no cercàvem que ens regalassin l’abstenció». I defensà que els acords programàtics no estan en contradicció en cap cas amb l’ideari del PP.
Així, asseverà que en el seu programa hi havia «la lliure elecció de llengua» en els primers nivells de l’ensenyament. I que «aquesta llibertat avançarà» progressivament en totes les etapes de l’ensenyament «sense renunciar a cap de les dues llengües oficials». Es mostrà convençuda que els contactes «amb la comunitat educativa» evitaran «conflictes» en relació a aquesta qüestió. I deixà clar que tot això «estava en el programa electoral que guanyà les eleccions».
Un altre tema espinós és el de la Memòria Històrica. Anuncià que es derogarà la llei balear però es mantindrà la «recuperació de víctimes», cosa a la qual el PP donà suport: «es manté el respecte a aquestes tasques», digué.
També defensà el canvi en polítiques d’igualtat perquè, recordà, «el moviment feminista» s’ha oposat a com s’ha tractat legalment la transexualitat per part del Govern espanyol i que des de Balears el PP s’hi ha oposat i ara el seu Govern, en la mesura que li permetin les competències, actuarà en conseqüència.
Prohens manifestà que el seu Govern serà el que demostri que «existeix una altra manera de governar, sense intervencionisme ni prohibicions sinó amb incentius i llibertat». Al seu parer, l’acord PP-Vox el que fa és, sobretot, «és canviar 8 anys de polítiques fracassades» en molts d’àmbits i en especial en «el de l’habitatge», el «gran problema» social que pateixen avui en dia les Illes.