En coalició amb Sumar

Una enquesta augura que Més tindrà per primera vegada diputat al Congrés

Una enquesta d'intenció de vot a Balears per a les eleccions del 23 de juliol augura que Més assolirà el diputat. Seria la primera vegada en 46 anys, d'ençà el 1977, que el nacionalisme progressista o, ara, el sobiranisme d'esquerres balear aconseguiria ocupar un escó del Congrés. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Més per Mallorca pot assolir un escó al Congrés. La vella aspiració que mai va poder veure convertida en realitat el PSM, ara, com a Més, està al seu abast . O si més no així ho indica la primera enquesta d’intenció de vot feta i publicada a Balears, apareguda al digital mallorcadiario.com.

El sondatge. En efecte, el mitjà citat publicava aquesta setmana el primer sondatge -realitzat per NC Report- per a les eleccions del 23 de juliol. Segons l’estudi demoscòpic el PP obtendrà 4 dels 8 escons que envien les Illes al Congrés. La candidatura que encapçala José Vicent Marí Bosó arribaria al 38,9% dels vots, quan el 2019 es quedà en el 22,8%. Seria un increment de 16,1 punts percentuals, és a dir un augment sobre el resultat de fa quatre anys del 70,6%. Un espectacular avanç que li permetria duplicar els representants: aleshores es quedà amb dos escons de la Cambra Baixa espanyola i enguany serien quatre.

En segona posició apareixeria el PSOE. La llista liderada per Francina Armengol milloraria lleugerament els seus resultats anteriors: del 25,5% al 27,4%, la qual cosa li permetria consolidar els dos escons de 2019.

Allò més interessant s’esdevé entre el tercer i quart llocs. La tercera posició seria per a Vox, però perdent un diputat en relació a fa quatre anys, passaria de dos a un per una petita caiguda dels suports, del 17,1% al 15,6%. Aquest escó que minvaria resultaria essencial per a les aspiracions de la quarta candidatura. En efecte, Sumar Més se situaria en el 15% dels vots, cosa que li permetria obtenir un diputat. Es tractaria d’un menys dels que va tenir Unides Podem el 2019, però resultaria d’una importància política extraordinària, pel motiu abans esmentat: mai el nacionalisme progressista o, avui, el sobiranisme d'esquerres ha assolit representació a les eleccions al Congrés.

Val a dir que el nacionalisme d’esquerres va tenir fugaçment un diputat a les Corts espanyola, però fou un trànsfuga del PSOE, l’eivissenc Enric Ribas, que abandonà el grup socialista del Congrés el 1988 i fundà -juntament amb d’altres- Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE) d’Eivissa -coalitzada amb els PSM de Mallorca i Menorca- per presentar-se a les eleccions de 1989, a les quals fracassà.

Des de 1977 fins enguany el nacionalisme-sobiranisme illenc s’ha presentat al Congrés en aliança entre les dues formacions de Mallorca i Menorca -PSM/Més- així com la germana d’Eivissa -ENE, Ara Eivissa...- fent la candidatura Entesa Nacionalista, o bé ha intentat tot tipus d’altres coalicions: amb forces comunistes espanyoles -PCE/Esquerra Unida i amb Podem-, amb socialistes també espanyols -el 1977 quan era el Partit Socialista de les Illes i s'alià amb el Partido Socialista Popular-, amb altres nacionalistes -com Unió Mallorquina i ERC-, amb ecologistes... però mai ha assolit el diputat tan anhelat.

La vegada que més es va acostar a l’èxit fou el 2004, quan formà juntament amb Els Verds, Esquerra Unida i ERC la candidatura Progressistes per les Illes Balears, que va obtenir 40.289 paperetes, el 9% dels sufragis. El vuitè i últim va ser per al PSOE amb el quart quocient -aplicant la Llei d’Hondt, de conversió de vots en escons- que fou 46.406, del qual Progressistes es quedà 6.216 suports per sota.

Enguany, segon NC Report, la història podria canviar. Si així fos, Vicenç Vidal -ha estat senador en representació autonòmica durant aquests últims quatre anys- seria el primer representant de PSM/Més que arribaria al Congrés electe per les pròpies sigles. El 15% que li augura el sondatge li donaria la representació. Ara bé, el percentatge que es considera mínim per poder optar a un escó no està molt per sota: sol ser al voltant del 13%. Pot ser inferior si hi ha una màxima distribució del vot i assoleixen representació cinc partits, com va passar l’abril de 2019, quan Vox es va fer amb l’últim escó amb tan sols un 11,3% dels suports. Però va ser una excepció. Si són menys, com previsiblement seran enguany, el percentatge és superior. Per exemple, el 2016 van obtenir diputats quatre candidatures i Ciutadans se’n va dur l’últim amb el 14,6%, igualment va passar el 2015 i el mateix partit va ocupar el darrer escó amb el 14,8%. El 15% que per enguany NC Report augura per a Sumar Més convertiria Vicenç Vidal en diputat, tanmateix no està molt per sobre del nivell de risc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.