Mapes inventats d’autors en anglès i geografies literàries catalanes
The Writer’s Map, editat per Huw Lewis-Jones fa cinc anys, recorria cartografies literàries. Llorenç Soldevila va fer dotze magnífiques geografies de la literatura catalana, que va editar Pòrtic
Ara fa cinc anys, el segell anglès Thames & Hudson editava The Writer’s Map. An Atlas of Imaginary Lands, amb mapes que han il·lustrat novel·les, esborranys dels mapes dibuixats pels escriptors (i antics mapes que parlen, inclòs l’Atles català d’Abraham Cresques (que va inspirar L’atles furtiu d’Alfred Bosch, Premi Sant Jordi 1997).
En el món editorial català no hi ha un volum semblant amb “atles de mons imaginaris”, però hi ha una insòlita i treballada col·lecció de geografies literàries escrita per Llorenç Soldevila, mort l’any passat (Monistrol de Montserrat, 1950 - Argentona, 2022), després de completar una sèrie de dotze llibres amb els escenaris del país a la literatura: un volum del País Valencià, un de les illes Balears, quatre del Principat i tres de Barcelona, amb un últim dotzè volum sobre els Universos literaris de 85 autors i autores. S’hi inclou des de la Mallorca de Ramon Llull i la València d’Ausiàs March fins a la Garrotxa de Francesc Serés a la Garrotxa, passant per la Drova de Josep Piera, la “ciutat inacabada” de Montserrat Roig i les “geografies ocultes” de Pere Calders. En aquest últim volum, Soldevila recordava que molts autors l’havien ajudat: “en alguns casos dels autors vius, he tingut la sort que em guiessin pels seus paisatges estimats: Olga Xirinacs, Gabriel Janer i Manila, Julià de Jòdar, Pau Faner, Ponç Pons, Quim Monzó, David Jou, Pep Coll, Joan Pons, Joan-Daniel Bezsonoff i Francesc Serés”.
L’Institut d’Estudis Catalans (amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Europeu de la Mediterrània i Lungwerg) va editar el 2007 el monumental i espectacular Les cartes portolanes. La representació medieval d’una mar solcada del doctor en Història per la Universitat de València Ramon J. Pujades, que analitza històricament les obres dels cartògrafs anteriors i contemporanis a l’esmentat Cresques. Imprescindible.
L’art de menjar segons Kashiwai i Liebling
Una agència de detectius gastronòmics protagonitza Els misteris de la
cuina dels Kamogawa (La Magrana) d’Hisashi Kashiwai. La gastronomia
també era protagonista de Gust per París d’A. J. Liebling (Univers)
La Magrana publica un llibre deliciós sobre un detectiu del sabor, un cuiner i la seua filla que investiguen com recrear els plats perduts que els seus clients ja no troben enlloc (perquè els hi feia la muller que va morir; perquè són un record d’infantesa, etc.). Els misteris de la cuina dels Kamogawa, d’Hisashi Kashiwai, comença amb menús com aquest: “En Kamogawa va començar a detallar els plats a mesura que els disposava davant dels ulls del seu amic: —Alga arame i tofu fregit cuits a foc lent, croquetes de crisantem, polpa de soja, amanida de tofu, sèsam blanc i miso, sardines de Kuramani, boles de tofu hiro-usu, broquetes de porc cuit en te verd de Kyoto, pells de tofu en salsa de pruna seca i, per acabar, verduretes adobades que ha fet la meva filla. Com pots veure, cap plat no és res de l’altre món, però crec que l’arròs xinès cuit al punt i la sopa de miso amb taro t’agradaran especialment. Que vagi molt de gust. Si a la sopa de miso li tires prou sanshõ en pols, el pebre t’escalfarà bé per dins”.
Pocs llibres desperten tanta enveja gastronòmica com aquest. Possiblement, Gust per París d’A. J. Liebling, de la col·lecció “Joie de vivre” (és clar) d’Univers seria el rival més sibarita: “Després de la truita, Mirande i jo ens vam regalar dos plats de carn, perquè no ens vam poder decidir per l’un o per l’altre. Vam prendre una superba daube provençale, fidels com érem a la cuisine bourgeoise, seguit de pintadous —gallines de Guinea joves, tendres i simplement rostides— amb els primers espàrrecs de l’any, per mostrar la nostra fidelitat a la cuisine classique. Vam prendre bordeus amb tots dos plats: un pétrus amb la daube, un cheval blanc amb les gallines. Mirande va assegurar que el seu metge li havia desaconsellat els borgonyes”.
El Hawaii d’Imma Tubella i Màrius Serra
Columna publica Una història per a tu, d’Imma Tubella, la història de la princesa Kaiulani. Una ficció enamorada de Hawaii com ho era Res no és perfecte a Hawaii de Màrius Serra (Proa, 2016).
Hawaii produeix un llunyà encís entre els escriptors catalans. Si el 2016 Màrius Serra (Barcelona, 1963) publicava Res no és perfecte a Hawaii, una novel·la que s’endinsava en la història de l’arxipèlag a través de la investigació d’un assassinat al Memorial Cook, ara Imma Tubella (la Bisbal d’Empordà, 1953) presenta a Columna Una història per a tu, subtitulada “L’extraordinari relat de la princesa Kaiulani de Hawaii”. La història, contada per ella mateixa, de la dona que hauria estat la reina de Hawaii si els Estats Units no hagueren ocupat les illes. Fa més literària la novel·la la feliç casualitat que Kaiulani fora neboda de Robert Louis Stevenson i l’autor de L’illa del tresor aparega com personatge.
