Era previsible la victòria de la dreta a Eivissa, però no amb la força que l’ha assolida. I no s’esperava a Formentera. En conjunt, han canviat de banda tres diputats, de l’esquerra a la dreta. És vera que no han resultat decisius a efectes de la consecució de la majoria absoluta, però són els que l’han confirmada molt per sobre del mínim, que són 30 escons. Amb els 26 del PP i els 8 de Vox, tots dos en sumen 34.
Per una banda, el vot en clau espanyola explica la major part d’aquest resultat. Tanmateix, i per una altra, existeix un canvi substancial autòcton que ja es deixà notar fa quatre anys i que l’esquerra no va atendre o, com a poc, no va saber enfrontar-s’hi: la penetració del PP i Vox en amples capes de la població pitiüsa que l’han portat a uns resultats espectaculars que recorden els anys en què la dreta tradicional, liderada per Abel Matutes, vencia per majoria absoluta des de principis de la dècada dels setanta fins a finals de la dels noranta del segle passat.
Formentera. En un territori tan limitat i amb un sol escó en joc, els esdeveniments domèstics solen estar per sobre de les grans claus explicatives que funcionen en circumscripcions molts més grans. No es pot obviar que l’esquerra es va barallar —entre Gent per Formentera i el PSOE— pel lideratge de la candidatura. Finalment, la direcció socialista balear, a Palma, ordenà a la secció local que acceptés la candidata de l’altre partit, Sílvia Tur. Impulsà això l’abstenció del vot progressista en una part suficient per explicar la pèrdua del parlamentari? Tot indica que en efecte va ser així.
La desactivació de part de l’electorat progressista formenterer per raons locals es va esdevenir al mateix temps que la dreta s’activà al màxim. Sa Unió —la marca del PP a l’illa— va sumar 1.746 suports i es quedà amb l’únic escó que tria la circumscripció, per 173 vots de diferència sobre la candidatura conjunta Gent per Formentera (GxF) - PSOE. Quatre anys abans, l’aliança progressista havia recollit 2.036 sufragis, 616 per sobre de la dreta. Els esquerrans han perdut en aquest quadrienni 363 suports. Més que suficients perquè el diputat canviï de color.
No és només l’escó al Parlament balear. La victòria dretana es palesa amb més claredat a l’Ajuntament de Sant Francesc Xavier —l’únic de l’illa—, que, alhora, fa funcions de Consell Insular. Sa Unió, amb 1.870 paperetes, va arribar a 9 regidors, quan el 2019 en va obtenir 1.398 i 6 representants: un èxit que deixa a l’oposició els 5 de GxF i els 3 del PSOE. El 2019 el primer partit progressista va arribar tot sol a 1.398 vots i 6 regidors i membres del Consell, mentre que el socialista, amb 1.058 suports, tenia 5 membres de l’Ajuntament i altres tants a la institució insular. La còmoda majoria absoluta ha canviat enguany de mans.
Eivissa. A la Pitiüsa més gran els resultats de fa quatre anys mostraren la fragilitat de l’esquerra. El PP, amb 14.809 suports el 2019 (32,5% del vot), va sumar 5 diputats del Parlament, mentre que Ciutadans, amb 4.001 es feia amb 1. En total, 6 sobre 12. L’esquerra n’obtenia altres 6: 5 per al PSOE, amb 13.882 vots (30,5%) i 1 per a Unides Podem, amb 5.299 (11,6%).
Els progressistes no volgueren aleshores enfrontar-se al fet que quatre anys abans havien guanyat clarament el PP, el qual aleshores havia obtengut 14.092 vots (33%) i 5 escons, menys que el conjunt progressista: el PSOE, amb 10.049 vots (23,5%) sumà 4 diputats, mentre que Podem arribava a 7.397 sufragis (17,3%) i 3 escons. En total, 7 a 5. Per tant, alguna cosa havia passat en el progressisme entre 2015 i 2019. I no era gens bona.
Però no hi hagué reacció. Ni tan sols davant del fet que en el Consell la suma de fa quatre anys entre PP, amb 17.831 vots (39,4%) i Ciutadans, 3.120 (6,9%) arribàs a la majoria absoluta: 7 escons (6 i 1, respectivament) sobre 13. La manca de reacció esquerrana d’aleshores ha portat al resultat d’enguany.
Al Parlament per Eivissa el PP ha arribat a 21.747 vots (48,9%) i ha sumat 7 diputats ell tot sol. Vox, amb 4.101 (9,2%) n’ha fet un altre. O sigui: 8 dels 12 representants són de dreta, només 4 pertanyen al PSOE, que va tenir el 25,6% dels suports.
Per descomptat, el Consell de l’illa segueix en les mateixes mans. Dels 13 membres que el formen 9 són de dreta i 4 d’esquerres: PP, amb 23.186 suports (un contundent 52,4%) suma majoria absoluta en solitari, 8 escons; el PSOE recollí 10.792 suports (24,4%) i es queda amb 3 escons; Vox, amb 3.672 paperetes, obté una plaça, i Unides Podem una altra, amb 2.808 (6,3%).
Es diu aviat, però dos terços dels diputats eivissencs són de dreta i d’ultradreta, i la proporció en el Consell s’acosta al 70%. La clau espanyola no explica per si sola aquests aclaparadors resultats. Per força, com a Formentera, hi ha d’haver raons autòctones. No obstant, els partits progressistes pareix que han optat per no entrar en anàlisis que suposin cap autocrítica.
A efectes d’aquesta pròxima legislatura baleàrica, la força del PP eivissenc davant de la central a Palma, que ja era prou important, ben segur que s’incrementarà. Al respecte és important ressenyar que la dreta de l’illa ha liderat la reivindicació de la reforma de la distribució d’escons per illes al Parlament. Amb la intenció d’acabar amb el fet que, a pesar de comptar amb un terç més de població que Menorca, Eivissa tria un escó menys.
Que la dreta també governarà el Consell de Menorca pot ajudar a l’objectiu estratègic de canviar la Llei electoral per redistribuir el nombre d’escons que trien les dues illes: que Eivissa en sumi un més en detriment de Menorca. En teoria seria una muda que afavoriria encara més la preeminència dretana a l’illa. Es veu aplicant la Llei d’Hondt sobre els resultats del 28 de maig passat: el PP s’hauria quedat amb 8 escons, Vox amb 1 i el PSOE amb 4. És a dir: 9 a 4.
La dreta a les Pitiüses no només ha guanyat unes eleccions. Ha obtingut un nivell de suport popular que recorda l’hegemonia conservadora durant els anys vuitanta i noranta del segle passat, quan l’esquerra era incapaç de guanyar-li, fins que els progressistes s’uniren en una sola candidatura, el 1999. En aquell temps Aliança Popular i a partir de 1989 el Partit Popular va signar registres a l’illa com el 51,5% de 1983, el 53,4% de 1987, el 49,5% de 1991 i el 50,6% de 1995. Enguany ha enregistrat el 48,7% al Parlament i el 52,4% al Consell. Val a dir que durant aquell pretèrit temps la dreta monopolitzà el Consell i, gràcies a l’hegemonia a Eivissa i Formentera, també el Govern de les Balears durant dotze anys ininterromputs.