Hi ha poques coses que resultin més decebedores per a l’espectador que veure com una sèrie que ho tenia tot per ser una meravella acaba resultant ser un desastre. Però passa molt sovint, i moltes vegades tenen com a protagonistes bons actors, que és un reclam que et fa apropar-te a la sèrie buscant una interpretació memorable. De vegades és el nom dels guionistes, que anticipen una història ben escrita. O el tema que vol tractar, que et sembla que podria ser molt interessant. Tot això, i més, és amb el que compta The Crowded Room, una sèrie que ha estrenat Apple TV+ i que ha acabat sent un dels fiascos més grans de la temporada de sèries que ja s’acaba. En aquests casos, al crític penso que li correspon dur a terme un exercici pràcticament de servei públic i prevenir als espectadors incauts d’allò que es trobaran si decideixen, atrets pel nom de Tom Holland, que és el protagonista de la sèrie, donar-li una oportunitat. L’actor fa un bon paper interpretant un jove en aparença insegur i vulnerable a qui sembla que algú, aparentment una organització de caire activista, li ha encarregat matar a una persona. Un cop es troba davant l’objectiu, amb la pistola a la mà, no gosa prémer el gallet. I Tom Holland interpreta bé el personatge, però el seu talent com a actor no és suficient.
Tampoc ho és el d’Amanda Seyfried, actriu també molt coneguda (i que va ser la protagonista no fa pas gaire de la notable The Dropout), que interpreta a la investigadora que interrogarà al noi després de ser detingut i intentarà esbrinar per què havia intentat matar algú al mig del carrer. La relació entre els dos personatges establerta a través de l’interrogatori serveix per fer salts en el temps en el passat i descobrir qui és aquest noi que ara es troba en una posició complicada. Aquest és un recurs que hem vist en moltes sèries recents i que ha demostrat ser efectiu (a Mindhunter, per exemple). Ho és en la mesura que es planteja qui és el personatge i l’interrogatori és una manera de desxifrar-lo i entendre’l. El principal problema que presenta The Crowded Room és que té un protagonista que podria ser fascinant d’explicar, però la sèrie l’amaga perquè s’ha decidit convertir el protagonista en un misteri. Aleshores, l’interrogatori no ens porta enlloc pel que fa a la psicologia del personatge i és només un pont per anar explicant el seu passat, que es dosifica en excés fins a acabar sent realment frustrant perquè és evident que la sèrie vol evitar dir el que l’espectador segurament ha endevinat.
A partir d’aquí, spoilers. I és que es bastant fàcil de veure que la opacitat del personatge amaga un trastorn dissociatiu de la personalitat. És fàcil de veure-ho en primer lloc perquè el títol de la sèrie ja apunta en aquesta direcció, en segon lloc perquè està basada en una història real, la de Mike Milligan (i aquesta informació apareix durant l’opening) i en tercer lloc perquè el guió, que firma Akiva Goldsman, ho insinua tantes vegades que pràcticament et dona la informació mentre la reté. En el moment que converteix el protagonista en un misteri porta a l’espectador a intentar resoldre’l i redueix un personatge complex a un simple incògnita. Hi ha una altra versió d’aquesta sèrie en què el desordre que pateix el personatge s’hauria explicat d’entrada, i aquesta versió de The Crowded Room hauria estat molt més interessant perquè aleshores la interpretació de Tom Holland hauria tingut una explicació i hauríem pogut admirar la seva feina i posar-nos en la pell del personatge en comptes d’estar fent voltes a un misteri que s’allarga més episodis del que ningú hauria de mirar. Material desaprofitat.
The Crowded Room
Creador: Akiva Goldsman
Repartiment: Tom Holland, Amanda Seyfried
Minisèrie: 10 episodis
Plataforma: Apple TV+