Si de la sang del drac en va néixer una rosa, de les brases de la guerra, a Síria, en va sorgir una democràcia. El 2011, després que les protestes contra el dictador sirià Bashar al-Assad escalessin, el líder totalitari va traslladar els exèrcits del nord del país per enviar-los a defensar les principals ciutats de l’oest. El buit que van deixar no va durar gaire: el partit democràtic kurd del territori va fer un pas endavant per governar la regió, que van anomenar Rojava —i que més tard rebatejarien com a Administració Autònoma del Nord i Est de Síria.
Quan aquesta nova democràcia tot just començava a agafar forma —una forma descentralitzada, laica, ecologista i feminista— va ser atacada. No fou el règim sirià el que l’amenaçava, sinó Estat Islàmic, que escombrà tot el país. L’ISIS va encerclar la regió de Kobane, tot atrapant milers de civils i militars en aquest cantó de Rojava. Però el setge islàmic va topar amb la resposta de les unitats de defensa kurdes, que, amb el suport aeri dels Estats Units, van recuperar Kobane. Aquest fou l’inici de la lluita més efectiva d’Orient Mitjà contra Estat Islàmic. Una lluita en què les dones han tingut un paper clau.
“A tots els estats del món els exèrcits són dels homes. Tot el que s’ha construït amb la mentalitat masculina ha comportat opressió, destrucció… perquè la mentalitat de l’home és també la mentalitat de l’estat. Calia canviar la manera de fer la guerra i calia que la guerra es fes de la forma de les dones”. La que parla és Sozdar Dêrik, membre de la Comandància General de les YPJ (Unitats de Protecció de Dones) de l’Administració Autònoma. És a Barcelona en el marc de la Fira Literal i la seva visita té una lectura especial: el català és l’únic parlament que ha reconegut l’existència de l’Administració Autònoma per la qual ella lluita.
Dêrik explica que elles no entenen les YPJ només en clau militar, sinó des d’una perspectiva ideològica: “Sota un paradigma que inclou la democràcia, l’ecologisme i l’alliberament de les dones”. De fet, més enllà que les YPJ siguin un exèrcit format exclusivament per dones, es diferencien de les milícies tradicionals en altres aspectes. “Als exèrcits normals les decisions les pren una persona i no es poden discutir. La base de les YPJ és la formació, la companyonia, la discussió… volem ser un model de la societat nova que estem construint”.
Dins la Comandància General que agrupa les YPG, les unitats de defensa masculines, i les YPJ, les femenines, la representació de les dones és molt àmplia. “Nosaltres defensem la voluntat de les dones. Les decisions sobre les dones [a la comandància] només les poden prendre les dones; els homes no poden decidir res. Això hauria de passar a tot arreu, a totes les organitzacions, a tots els partits, perquè les dones que visquin sota la justícia i la comandància dels homes desapareixeran.”
La Revolució de les Dones
La paritat i la representació femenina a Rojava no es fan paleses només a les unitats de defensa, sinó en totes les capes de la societat i de les organitzacions del Kurdistan. Elles, les dones de Rojava, han protagonitzat una de les lluites contra el patriarcat més importants del món contemporani. Com es guanya, aquesta revolució de les dones, en un entorn tradicionalment tan patriarcal? “Amb molta lluita. Lluita contra les nostres famílies, contra la nostra societat. La base ja hi era, la filosofia de l’alliberament, però en termes militars, per exemple, era una cosa nova que les dones agafessin les armes i anessin al front”, conta Dêrik.
“Amb la nostra lluita hem demostrat que el lloc de les dones no és només a casa i que la guerra no és només cosa d’homes. Les dones també tenim dret a autodefensar-nos. Unint-nos a aquesta lluita, nosaltres som més fortes i els nostres companys també lluiten millor”, afegeix. I recalca que no només parla de les armes, sinó també de la lluita contra l’opressió en tots els altres àmbits de la vida.
Contra l’opressió dels pobles
L’opressió dels pobles, a Síria, ha estat constant des de fa dècades. “Nosaltres hem viscut molts anys sota la forta opressió del règim dels Baaz i creiem que això ha sigut, en part, pel nacionalisme de l’estat. Els pobles no volen barallar-se entre ells, és el nacionalisme el que genera conflicte.” Als ulls del règim només hi ha una llengua i una cultura possibles: l’àrab. Ara, a l’Administració Autònoma, volen reivindicar la identitat singular de cada un dels pobles que conviuen al territori.
“Al nord i l’est de Síria hi ha molts pobles diferents: l’àrab, el kurd, l’assiri, el yazidita, l’armeni, el turcman… Ara mateix, tots els pobles que viuen en aquest territori poden viure amb la seva llengua, la seva cultura i les seves tradicions; poden viure en llibertat”. Dêrik explica que ells no consideren estranyes les cultures dels altres pobles, sinó que les viuen des del respecte i la dignitat. I afegeix que a Rojava no es parla de minories, es parla de pobles que, per petits que siguin, tenen dret a ser representats.
Més enllà de l’estat nació
L’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria no és un estat ni ho vol ser. De fet, Dêrik considera que estat i democràcia són termes oposats. “En la democràcia tothom es pot representar i tothom està en igualtat de condicions, però en els estats això no passa. La mentalitat de l’estat és l’opressió: un estat, una llengua, una bandera, un color. A la democràcia hi ha tots els colors. Si l’estat accepta aquesta democràcia, poden coexistir, i si coexisteixen prou, potser l’estat acabarà desapareixent”.
“Nosaltres no somiem a construir un estat.” En canvi, s’organitzen amb un sistema democràtic de governs locals, un confederalisme democràtic, una democràcia descentralitzada formada per governs locals. “Volem que els pobles visquin els uns amb els altres i que tothom es pugui representar i, per poder construir això, cal que hi hagi una societat democràtica.”
A part del Parlament de Catalunya, cap altra institució política ha reconegut l’existència de l’Administració Autònoma. De fet, l’estat de Síria la rebutja i Turquia segueix amb la seva lluita contra el Kurdistan. La victòria d’Erdogan, conta Dêrik, equival a la continuïtat del feixisme i de l’opressió sobre el poble kurd i sobre Rojava. “La nostra terra és molt petita i nosaltres volem construir un paradís enmig de l’infern. Per molt que vulguem hi ha problemes econòmics, problemes de la guerra… I els estats el que volen és ofegar aquest sistema. Tothom vol agafar la seva part i eliminar Rojava, perquè el paradigma de Rojava està en contra seva”, sentencia.