Compromís i Sumar han ratificat l’aliança electoral amb què concorreran als comicis del 23 de juliol. I ho han fet, en un primer moment, sense incorporar Podem, que dijous a la nit va amenaçar amb presentar una candidatura pròpia al País Valencià al mateix temps que responsabilitzaven Compromís de “vetar” el partit morat en aquesta aliança.
Sumar, que ja va deixar clar que no integraria Podem –amb qui finalment ha signat un pacte de coalició per imperatiu electoral– arreu de l’Estat si en un dels territoris de presentaven candidatura independent, sí que s’ha entès a la perfecció amb Compromís i han acordat una aliança que tindrà com a nom Compromís-Sumar-Sumem per guanyar. A la demarcació de València, els dos primers llocs de la llista seran per a Compromís –el primer per a Més i el segon per a Iniciativa–, mentre que els valencianistes ocuparien el número dos a les llistes d’Alacant i de Castelló –en ambdós casos per a Més. En el cas d’Alacant, el número u seria un candidat o candidata proposada per Sumar, mentre que en el de Castelló seria “una persona independent de consens”. A les tres demarcacions, els números tres i cinc de les llistes serien de Sumar, i el quatre de Compromís.
En el cas d’Alacant sona amb força el nom de Carlos Bernabé, regidor a Oriola (Baix Segura) des del 2015 –hi va accedir amb Esquerra Unida i des del 2019 està integrat en la candidatura unitària Cambiemos– i l’elxana Marian Campello, de Compromís, com a número dos. A València els dos candidats potencials a liderar les llistes, Vicent Marzà i Pere Fuset, han fet un pas al costat per a integrar nous lideratges, tot i que qui s'ha postulat per a encapçalar aquesta llista és Àgueda Micó, dirigent de Més. A Castelló caldrà saber quin candidat independent i de consens entre les parts anuncien. I en el cas del Senat, Sumar liderarà la llista a València i Compromís ho farà a Alacant –amb candidat o candidata d’Iniciativa– i a Castelló –amb candidat o candidata de Més.
Més enllà dels noms, l’aliança es traduiria també en l’autonomia dels diputats valencianistes al Congrés i en una agenda pròpia, segons ha promès Yolanda Díaz. Tal com s’explica al “protocol Compromís-Sumar” difós per la coalició valencianista, les relacions entre ambdós espais “estaran basades en els principis de respecte mutu, horitzontalitat, autonomia territorial i no competència territorial”.
Curiosament, dins d’aquest protocol hi ha un apartat en què es deixa clar que el símbol de la coalició serà “la imatge gràfica proposada per Sumar”, tot just quan Sumar ha anunciat que les paperetes electorals, com a logo, tindran la imatge del rostre de Yolanda Díaz a tot l’Estat, tal com va fer Podem el 2014 amb la cara de Pablo Iglesias per concórrer a les eleccions europees.
Pel que fa a l’organització parlamentària, el protocol explica que “les parts exploraran totes les vies legals possibles per a la constitució d’un grup parlamentari propi pels diputats i diputades obtinguts per aquesta coalició”, però “en cas de no ser possible els escollits s’integraran en el grup marc del conjunt de la coalició sota els principis de respecte mutu, horitzontalitat i autonomia territorial amb veu pròpia”.
Compromís justifica l’acord assegurant haver aconseguit la “bilateralitat” i una “relació horitzontal i de respecte mutu”, i diu que l’aliança “reconeix el paper de Compromís i la seua força electoral a l’esquerra valenciana, i sap també apel·lar a un perfil de votant que ha de ser seduït per tot allò que representa Sumar i la figura de Yolanda Díaz”. Es diu, també, que és “un acord necessari per a enfrontar des del valencianisme d’esquerres un context electoral dificilíssim i un moment polític agressiu amb greus amenaces de retrocés en drets i l’aminació del nostre autogovern”.
Aliances passades
El 2011, Compromís va accedir per primera vegada al Congrés espanyol amb Joan Baldoví després d’un acord amb Equo. L’actual referent valencianista a Les Corts es va perpetuar en el càrrec fins les últimes eleccions espanyoles, les de novembre del 2019, quan Compromís va accedir a la cambra baixa després d’un acord amb Més País. Mesos abans, a l’abril, Compromís havia accedit per primera vegada sense aliances al Congrés i Baldoví també va traure l’acta de diputat.
Les aliances més nombroses es van produir en el moment més emergent de Podem. Compromís es va aliar amb la formació de Pablo Iglesias al desembre del 2015, en la candidatura És el Moment, quan va traure quatre diputats dels nou que va aconseguir la confluència. El resultat de juny del 2016 va ser idèntic, ara amb la suma d’Esquerra Unida en la candidatura A la Valenciana.
En les últimes eleccions espanyoles, Podem va traure quatre diputats i Compromís un. Si Yolanda Díaz acaba ocupant l’espai del partit de Podem i es repeteixen els resultats, aquesta aliança obtindria cinc diputats: un per Alacant, un per Castelló i tres per València.