Podria allargar-se fins després del 23-J

Abascal ordena endurir les negociacions amb el PP balear per la investidura de Prohens

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha ordenat a la delegació balear de Vox que endureixi la seva posició en la negociació de la investidura presidencial de la cap del PP illenc, Marga Prohens. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La presidenta del PP de Balears i candidata a ser investidapresidenta del Govern balear, Marga Prohens, ja ha formalitzat la seva posició respecte a la negociació amb Vox. Res de membres d’aquest partit en el Govern, res de pacte global i únicament està disposada a parlar de l’abstenció dels ultres en la seva investidura.

La idea que anima la posició del PP és senzilla: si Vox, amb 8 escons, opta per l’abstenció, els 26 dels conservadors -comptant el de Sa Unió de Formentera, que s’integrarà en el grup parlamentari popular-estaran un vot per damunt dels 25 de l’esquerra (PSOE, 18; Més per Mallorca, 4; Més per Menorca, 2; i Unides Podem, 1) i, per tant, Prohens pot ser investida per majoria simple.

Al respecte del sentit del vot de l’esquerra, la setmana anterior s’havia especulat amb la possibilitat que Més per Mallorca pogués arribar a plantejar-se l’abstenció, però finalment va fer públic, després de reunir-se amb Prohens, que votaria en contra de la investidurade la líder del PP.

Extraoficialment en el partit conservador s’accepta que l’abstenció de Vox tendrà un preu. A Palma s’especula que podria ser la presidència del Parlament, un peça apetitosa que serviria als ultres per tenir una gran visualització institucional i mediàtica, a més d’una presència en la Mesa que els asseguraria, amb el PP, controlar tota l’activitat parlamentària. Quelcom que facilitaria la creació de comissions d’investigació sobre alguns aspectes de la gestió governamental de l’esquerra, cosa que Vox ha demanat reiteradament.

Negociació PP-Vox. El que està clar és que Marga Prohens -talment ho ha dit en 3 ocasions durant els últims dies- vol fer un Govern exclusivament de membres del PP. O, per ventura, amb algun independent. Pel que s’ha pogut conèixer, ja té noms decidits i n’està avaluant d’altres.

«No hi ha cap alternativa possible», declarà la setmana passada, referint-se al seu Govern en solitari. Vol ser investida el més ràpidament possible, nomenar totes els consellers, deixar passar les eleccions generals i després, a partir de setembre, quan s’iniciï el primer període de sessions de la legislatura, seria quan el PP podria començar a pactar amb Vox llei a llei.

Aquests són els plans de Prohens i del seu partit. Però els de Vox són uns altres. Segons va publicar el passat dijous el Diario de Mallorca, Santiago Abascal va enviar una emissària a Palma per deixar clar al grup parlamentari i a la direcció balear que han de forçar l’entrada del partit al Govern. En el mateix sentit, el Periódico de España va publicar que, en efecte, Abascal va enviar l’emissària a Palma per evitar el que pareixia decidit: que el partit a les Illes estava disposat a acceptar l’hegemonia del PP i negociar únicament alguna compensació per l’abstenció.

Aquesta delegada especial ha endurit la negociació. A la primera reunió els dos partits acordaren que es tornarien trobar de forma immediata, al cap de dos dies, per entrar a concretar què voldrien els ultres per permetre la investidura de Prohens. Tot pareixia, doncs, que anava molt ràpid i d’acord amb els desitjos de Prohens.

A la segona reunió la cap del PP no hi va assistir. En veure que no hi era, l’emissària d’Abascal va donar per acabada la sessió, sense haver començat. «No regalarem els nostres vots», indicaren els ultres als periodistes.

Segons el Diario de Mallorca la posició de Vox es mantendrà segurament fins després de les eleccions espanyoles, al contrari del que volia Prohens, que pretenia ser investida el més aviat possible.

L’Estatut marca que el Parlament balear s’ha de constituir abans de 30 dies després de les eleccions. Cosa que situa la data màxima en el 28 de juny. A partir d’aleshores la Mesa ha de proposar un candidat a ser investit. El qual se sotmetrà a una primera votació que haurà de superar per majoria absoluta. Si no l’assoleix, al cap de quaranta-vuit-hores es tornarà votar i bastaria la majoria simple per entendre com a atorgada la investidura. Si tampoc l’assoleix així, el Parlament pot plantejar successives candidatures que s’hauran de sotmetre a votació d’igual manera. En cas que cap candidat aconsegueixi la investidura, al cap de 60 dies de la primera votació la Cambra quedarà automàticament dissolta i convocades unes noves eleccions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.