L'escriptor Pep Coll explica, a Guia dels indrets mítics i llegendes del Pallars Jussà, que a la Vall Fosca hi ha unes esquerdes on s'amaguen uns petits éssers que la gent anomena “els encantats”. Han quedat atrapats allà dins, sota el pes de l’enormitat de la roca, i només es poden veure de nit quan surten a estendre la roba. Situada al poble d’Antist, latercera pel·lícula d’Elena Trapé, Els encantats, fa que la llegenda tingui tot el sentit en un moment vital de vertigen i desconcert, de no saber ben bé quin lloc et pertoca en aquest món. Irene (una Laia Costa fabulosa, de nou) carrega el pes d’haver-se separat de la parella, amb una filla de quatre anys. L’esquerda de la rondalla visualitza clarament una ferida que és oberta, incomprensible encara per la Irene, amb aquells éssers atrapats a l’interior, paralitzats sense saber com trencar el malefici, transitant pels llimbs.
Escrita durant la pandèmia i estrenada cinc anys després de Les distàncies —i quinze després del debut amb Blog, on la veu era per a la coralitat d’un grup d’adolescents—, Els encantats centra tot el pes de la història en una sola protagonista, que s’enfronta a la maternitat i als fantasmes que comporta. De la primera a l’última escena, la sensació d’asfíxia i desempar, amb el buit que deixa la filla quan se’n va amb el seu pare. Ni tan sols la tornada a la casa dels estius d0infantesa atenua la sensació d’abandó, el corc que et fa pensar que no ho fas bé. “Jo vull ser-hi i no hi soc. I em sento culpable perquè penso que m’ho he buscat”, diu ella al final. Una crònica aspra del buit. Entre caminades, en un paisatge que sempre ens diu coses, al poble hi trobarà la complicitat de l’Agustí (Pep Cruz), el caràcter de la Gina (Ainara Elejalde) i el desencís per una parella a qui li serà impossible ajudar-la, interpretada per Daniel Pérez Prada
“Jo vull encara córrer i saltar i sentir-me el cos bategant”, com canta Guillermina Motta en la versió que fa de La solitude, de Barbara. Acabada la darrera escena, la cançó ens colpeja amb contundència. Els encantats és una pel·lícula trista, però també lluminosa. Sense pressa, detallista en les emocions —les contingudes i les que exploten— i molt fidel a la ruptura que relata, quan ets tu qui carregues amb el pes i la gravetat de les pròpies accions, que sempre afecten els altres, i que esquitxen tot el paisatge d’una vida en reparació.
Els encantats
Direcció: Elena Trapé
Guió: Miguel Ibáñez Monroy i Elena Trapé
Fotografia: Pau Castejón
Música: Anna Andreu
Repartiment: Laia Costa, Dani Pérez Prada, Pep Cruz, Aina Clotet, Ainara Elejalde.
Catalunya, 2023
Durada: 108 minuts
Drama.