Les aventures assagístiques d’Enric Balaguer

Del narcisisme al mindfulness passant per la poesia, per la pornografia o per l’holocaust. Enric Balaguer és capaç de connectar temes tan diferents a través de 21 assajos inserits dins del llibre Punts de fuga: pensar, crear i resistir, un llibre que ha generat expectació entre el món literari gràcies a l’empremta d’un autor creatiu, que fa de la reflexió l’eix de la seua obra i de la interpretació literària la seua arma més potent.

Amb una barreja de lament, alleujament, vocació de comprendre, de crítica i amb un pessimisme involuntari que es desprèn de tant en tant, Balaguer aborda fenòmens com el de la postveritat, el de la destrucció o el de les celebritats, fent recorreguts pel passat i pel present sense deixar de mirar el futur i amb receptes per millorar-lo. Per exemple, entre aquestes hi ha “el cultiu de l’empatia, bàsic a l’hora de crear societats solidàries i amb un grau de salut psicològica acceptable”. Per comprovar com l’autor connecta aquesta proposta amb la història i amb la literatura, se centra en l’Holocaust i en altres tragèdies humanitàries citant Hannah Arendt, quan recordava Adolf Eichmann, coronel responsable de la Xoà, referint-se “al seu llenguatge deficient —un llenguatge burocràtic— i a la manca d’empatia”.

És exactament això, la “falta d’empatia”, una de les claus que, segons Balaguer, expliquen episodis tan detestables. L’Holocaust era falta d’empatia, i l’autor ve a dir que la literatura és un instrument contra aquest fenomen, perquè serveix per a posar el lector en la pell de l’altre i, per tant, per a comprendre i acceptar la realitat dels altres.

En aquest sentit, Balaguer està segur que la literatura transforma les persones. S’ho pregunta de manera retòrica, però la resposta és evidentment afirmativa. Ell, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant, mira d’anar més enllà de la part estrictament tècnica de la literatura, en la qual se sol centrar el món acadèmic, i amb el seu treball pretén accedir a altres mons, pensaments i idees.

Amb aquesta intenció recorre a autors de tota mena, com per exemple Joan Benesiu, de qui valora el seu èxit Gegants de gel (Periscopi) per a recordar que “l’home es comprèn narrativament”, perquè necessita crear un relat per a comprendre’s, de la mateixa manera Paul Ricoeur reflexionava sobre la distinció en què s’ha d’inserir el relat, considerat pel francès no com un gènere literari, sinó com una categoria epistemològica.

Altra de les qüestions de què parla l’assagista per a elaborar la trama reflexiva és, per exemple, la deriva consumista de la societat a través del filòsof Byung-Chul Han, que indica que “el capitalisme intensifica el progrés pornogràfic en la societat, en tant que ho exposa tot com a mercaderia i ho exhibeix”. La cita ve a tomb de l’illa croata de Goli Otok, on el règim soviètic va encarcerar i va cometre tota mena de massacres contra els dissidents i que avui s’ha convertit en un espai de rodatge de polítiques pornogràfiques. “Vet ací una altra dimensió de la vida dels nostres dies: la del rendiment”, escriu Balaguer. “Si tot passa per aquest objectiu, el més adequat és transformar el sexe en un territori més del mercat: oferta i demanda, satisfacció acordada, sense transcendències, ni desgavells sentimentals que ens desvien de la productivitat”.

Balaguer rebla el clau en aquest afer quan afirma que “una societat que té com a meta el benestar econòmic i el consumisme com a programa fa que l’individu hi visca a la deriva i estiga sotmès a determinacions indesitjables de tot tipus. Sobretot, perquè difícilment pot sentir-se encaminat a la plenitud”. I amb aquesta idea, l’autor es pregunta què ofereix l’espiritualitat d’Orient a Occident.

En definitiva, l’escriptor de la Marina Baixa aprofita qualsevol exemple quotidià per a submergir-se en la realitat més actual i universal. És el que porta fent durant pràcticament tota la seua trajectòria, i amb Punts de fugaBalaguer ha ampliat aquest catàleg reflexiu.