Imagineu-vos un món on tot llueix amb un to crepuscular, la llum d’un capvespre sense fi. Al cel resplendeix l’esfera rogenca de l’estrella de Teegarden. El foc brolla dels volcans si fos aigua d’una font, i en algun racó del planeta les onades trenquen a la vora d’una platja extraterrestre.
Aquest podria ser el paisatge en un planeta situat a 12,5 anys llum de la Terra, un que orbita l’estrella de Teegarden tal com la Terra orbita al voltant del Sol. “Segur que allà hi trobaríem un raconet per viure-hi bé, i podríem anar amunt i avall sense patir per les cremades a la pell”, explica l’investigador Mathias Zechmeister, de la Universitat de Göttingen. Després de passar moltes nits de vetlla fitant el firmament des de l’observatori de Calar Alto, a Almeria, l’astrofísic va topar amb un cos celeste similar al nostre planeta.
Podria albergar formes de vida altament evolucionades, com ara animals o, fins i tot, éssers intel·ligents? No seria cap disbarat. La nana roja que l’il·lumina té més de vuit mil milions d’anys; és a dir, és gairebé el doble d’anciana que el Sol. Per tant, als seus planetes podrien haver-se desenvolupat organismes exòtics molt abans que a la Terra i, a més, haurien tingut molt més temps per evolucionar i esdevenir formes de vida avançades.
Per ara, però, no hi ha ningú que ho sàpiga del cert. Algun dia es disposarà de telescopis més potents per poder observar directament aquest cos tan llunya i analitzar-ne l’atmosfera. Paral·lelament, però, hi ha científics que es dediquen a buscar resposta a la pregunta inversa: des de fora es pot descobrir que hi ha vida al nostre planeta? Hi ha alguna civilització remota que sap de l’existència de la humanitat? Som objecte d’observacions interestel·lars?
L’astrònoma austríaca Lisa Kaltenegger, docent de la universitat nord-americana Cornell University a Ithaca i directora del Carl Sagan Institute, es dedica justament a respondre a aquestes qüestions. Juntament amb la seva col·lega estatunidenca Jackie Faherty, vol esbrinar des de quines altres estrelles es podria haver detectat la presència de vida a la Terra. De fet, a dia d’avui els experts consideren que una de cada quatre estrelles de la Via Làctia té planetes similars al nostre i que podrien albergar organismes extraterrestres. “Volem descobrir qui pot haver-nos vist ja i qui ens pot arribar a veure en un futur”, explica Kaltenegger. “Perquè, és clar, des del punt de vista dels extraterrestres, els alienígenes som nosaltres.”
Les investigadores han identificat el sistema de l’estrella de Teegarden com un dels candidats principals. La nana roja és una de les 25 estrelles més properes a nosaltres. A partir del 2050, des d’allà es podrà observar la Terra passar per davant del Sol durant una petita eclipsi solar que permetria captar la llum del nostre planeta i analitzar la composició química de l’atmosfera terrestre.
La mera presència simultània d’oxigen i de metà revelaria a les civilitzacions teergardianes que la Terra és un planeta habitat, ja que ambdós gasos reaccionen l’un amb l’altre i generen diòxid de carboni i aigua. A l’atmosfera deshabitada d’un planeta rocós i calent, la presència d’oxigen i de metà és molt reduïda. Si, en canvi, l’aire en conté grans quantitats, significa que hi ha éssers vius que els produeixen constantment. “Des de fa dos mil milions d’anys que la biosfera terrestre ha sigut recognoscible des de molt lluny”, explica Kaltenegger.
L’estrella de Teegarden no és l’únic indret des del qual es podria observar. En un radi de 100 anys llum, Kaltenegger i Faherty han identificat 46 estels des dels quals es podria descobrir la presència de vida a la Terra. Per la seva recerca, les investigadores utilitzen la base de dades del satèl·lit europeu Gaia, capaç de mesurar amb una gran precisió la posició i el moviment de més de mil milions d’estrelles de la Via Làctia.
En el passat, la vida terrestre ja s’ha pogut observar des de 29 estels veïns més. “Durant l’època de l’Imperi Romà, des del planeta rocós Ross 128 b se’ns podia observar sense cap impediment”, explica Kaltenegger. Aquest cos celeste, situat a tan sols 11 anys llum de nosaltres, a la constel·lació de Virgo, és el planeta més proper on s’han identificat unes condicions apropiades per albergar vida. Si l’atmosfera que l’envolta és semblant a la de la Terra, la temperatura mitjana seria d’uns 20°C, d’allò més agradable.
Si hi hagués éssers intel·ligents, fins i tot podrien arribar a adonar-se que el tercer planeta del Sistema Solar està habitat per una civilització tecnificada. Des que es van inventar la ràdio i la televisió, ara fa uns 100 anys, la humanitat no ha deixat d’enviar senyals de ràdio a l’espai. Unes ones que viatgen en totes direccions a la velocitat de la llum i que algú, en algun planeta remot, podria arribar a captar, si bé amb retard. Des del planeta Ross 128 b, per exemple, ara sabrien que estem a punt de celebrar els 60 anys de regnat d’Elisabet II del Regne Unit, d’aquí poc sabrien que el rover Curiosity de la NASA ha aterrat a Mart i, una mica més tard, que Barack Obama ha guanyat les eleccions una segona vegada.
Amb tot, tots aquests missatges de ràdio que podrien revelar la nostra existència a civilitzacions foranes impliquen algun perill per a nosaltres? El difunt Stephen Hawking, gran pensador dels nostres temps, va advertir dels perills que implicava el fet d’ésser descoberts pels alienígenes.
Segons Hawking, seria possible que hi hagi civilitzacions alienígenes altament evolucionades que vaguin per l’espai exterior com nòmades amb l’objectiu de conquerir i colonitzar planetes. “Si algun dia ens visiten els alienígenes, la situació podria acabar de la mateixa manera que l’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica: per als indígenes, no gaire bé.”
Kaltenegger, en canvi, no creu que arribin invasors provinents d’altres racons de la Via Làctia. Al cap i a la fi, l’astrònoma opina que ben podria ser que els alienígenes sàpiguen de la nostra existència des de temps ençà “i, fins a dia d’avui, a l’espai regna la pau”.