El dia 16 d'octubre, la regidora socialista de l'Ajuntament de Benidorm, Maruja Sánchez, abandonava el grup socialista i s'integrava en el grup mixt. Des d'aquell moment passaria a trobar-se en estatge desconegut. Cinc dies després el Partit Popular presentava una moció de censura, segur de tenir el suport de Maruja. El bipartidisme igualat del consistori, 10 regidors per al PP i 11 per al PSOE, facilitava l'operació de canvi. Es consumava així el que Manuel Catalán, alcalde pel PSOE, anomenava "el cas més indigne i ferotge de transfuguisnie de tota la democràcia espanyola".
En efecte, el cas de Benidorm no és un més dels molts canvis de govern que s'han donat en les nostres alcaldies després de les últimes eleccions municipals. La falta d'un grup frontissa que suavitzara la transició del PSOE al PP, el fet que Benidorm siga el municipi valencià amb el quart pressupost més important (5.600 milions), i, sobretot, que estiga preparat per a desenvolupar un pla general d'ordenació urbana que preveu gairebé dos milions de metres quadrats disposats a rebre noves construccions han centrat l'atenció sobre aquest cas de manera especial.
L'actitud de Maruja Sánchez, la trànsfuga, no ha fet sinó incrementar els rumors. Des del moment en què va fer pública la seua decisió va desaparèixer sense mantenir cap contacte amb l'exterior. Nou dies després tornava a aparèixer en públic fortament escortada pel grup local del Partit Popular i manifestava en una conferència de premsa que "estava més lliure que mai i que havia fet el que havia fet perquè el PSOE no li deixava llibertat i al PP la tindria tota". Amb aquestes paraules tornà a desaparèixer i deixà clara la seua voluntat de no tornar fins que tinguera lloc el ple per a debatre la moció de censura, que s'haurà celebrat aquest dimarts amb el presumible resultat d'un canvi d'alcaldia a favor del PP.
Però Maruja no se n'anà sola. El mateix dia que abandonava el PSOE, el seu marit, Pedro Martínez, dimitia com a coordinador de festes de l'Ajuntament. Es tancava així una història d'idil·li entre la parella i el PSOE, d'una manera ben brusca. Maruja i el seu marit havien arribat a Benidorm ja feia uns anys, després d'haver recorregut el món formant una parella de ball que actuava en espectacles de certa qualitat. Després d'aquest pelegrinatge, el matrimoni va situar-se a Benidorm, on muntà una acadèmia de ball que prompte va adquirir prestigi. Catapultat per la seua relació amb les diferents festes que se celebren a la localitat, Pedró Martínez va convertir-se en assessor de la regidoria de festes i, algun temps després, tancà l'acadèmia de ball per crear l'empresa Benishow, destinada a la contractació d'espectacles de poca categoria per a festes i hotels.
Aquesta relació amb un món popular va ser determinant per a la inclusió de Maruja en la llista del PSOE. Després d'estar situada en el número tretze, va passar a l'onze per decisió de l'alcalde, Manuel Catalán, que va veure en ella una persona de confiança. El gest va disgustar molts membres del PSOE que no la consideraven una persona amb la suficient cultura política ni amb prou trajectòria com a militant. El temps els ha donat la raó.
Maruja no ha deixat d'esgrimir una i altra vegada la bandera de la llibertat. Una excusa semblant va utilitzar en 1989 Vicente Vives, aleshores secretari general de les Joventuts Socialistes de Benidorm i ara regidor pel Partit Popular en el municipi veí de l'Alfàs del Pi. Però ni en aquell cas ni ara, el motiu ha semblat gaire convincent.
"Per què? Per què?" es preguntava una i altra vegada Manuel Catalán i amb ell tota la militància del PSOE, que es va veure totalment sorpresa per l'actitud de Maruja. Els rumors sorgiren prompte. El fet que la carta on Maruja anuncia que se'n va del partit estiga redactada en termes legalistes apunta a la col·laboració d'un advocat i fa pensar que la maniobra no va ser un pensat i fet. De sobte cobraren sentit les afirmacions velades dels dirigents del PP que, malgrat la seua situació d'oposició sense possibilitats al consistori, manifestaven la seua confiança que la cosa canviaria.
Des del moment de la seua desaparició, Maruja està fortament vigilada pels membres populars del consistori, encapçalats per Eduardo Zaplana, el nou alcalde. Zaplana, portaveu del grup popular a les Corts valencianes, ha actuat com a guia espiritual de Maruja, que ha depositat en ell tota la seua confiança i no vol parlar amb ningú més. Zaplana ha manifestat que està disposat a tornar a Benidorm, encara que això signifique una pas enrere en les seues aspiracions polítiques, que ja apuntaven a Madrid. De fet, la seua estrella en el món de la política és totalment ascendent, ara que ja comença a oblidar-se aquella afirmació seua que va convertir-se en la frase més cèlebre de les cintes del cas Naseiro: "em faré ric com siga".
Tant Maruja com el seu marit indicaren que havien tingut conflictes amb el PSOE i que no podien continuar així. Manuel Catalán, va negar qualsevol problema particular amb els fugats. "Es més, jo em duia molt bé amb tots dos. Jo era en aquell moment de vacances al Brasil i em va resultar una sorpresa total el que va fer Maruja. Es com si tornes a casa i els lladres t'ho han furtat tot". Però, encara que no es puga parlar d'enfrontaments greus, EL TEMPS ha pogut saber que les relacions entre el matrimoni i el partit s'havien deteriorat.
Maruja havia passat a encapçalar la regidoria d'afers socials i trobava insuficients els recursos de què disposava. Alguns dels seus coneguts manifestaren a EL TEMPS que "és una persona feble, no crec que puga suportar aquesta pressió. Moltes vegades plorava perquè no podia donar solució als problemes de les persones que acudien a veure-la".
El seu marit tenia raons ben diferents per a estar predisposat contra el partit socialista. Des del moment en què passa a ser càrrec de confiança de l'alcaldia, tota la contractació dels espectacles públics de Benidorm passà a dependre de la seua mà. El regidor de festes i educació deixà en la seua mà aquest departament que ell governava de fet. Prompte hi hagué qui sospità que hi havia incompatibilitat entre el seu càrrec i el fet de ser el propietari de Benishow, una de les empreses més contractades en els hotels de la localitat. Amb l'arribada del nou regidor Agustí Navarro, els socialistes iniciaren una discreta investigació i incorporaren més gent al departament, la qual cosa acabà amb l'hegemonia de Pedro Martínez. El seu historial polític, per altra banda, conté algunes mostres de transfuguisme que el fan aparèixer com el primer instigador d'aquesta maniobra. En les eleccions municipals del 1983, com a membre del CDS, secundà la llista encapçalada per José Such en la qual ell figurava com a quart. Una altra opció dins el mateix partit li va oferir el segon lloc, que ell no dubtà a acceptar, tot abandonant Such.
A canvi de què?
Des del primer moment els socialistes anunciaren que hi havia alguna cosa que no estava clara en aquest afer. Un dels regidors que ara passaran a ser oposició manifestava en privat: "No tenim pressa. Però no descansarem fins que sabrem què és el que li han donat". La rumorologia no descansa. Un pis cèntric, 25 milions, una acadèmia de ball ben preparada a Madrid... tot especulacions sense cap fonament real. Els més concrets tractaven d'investigar l'estat financer de la parella i descobrien que estava construint al poble veí de Finestrat un xalet amb un pressupost d'obra de 25 milions. Maruja, a més, havia demanat sense sort que se li concedira el sou de dedicació exclusiva pel seu treball. El PSOE, el seu partit, va dir no a la seua demanda. Però no podia provar-se res.
El cas ha provocat que se centre l'atenció sobre un dels aspectes més polèmics de la gestió del nou ajuntament: el desenvolupament del nou PGOU.
Per primera vegada en molt de temps, Benidorm disposarà de dues extensions, que aproximadament arriben als dos milions de metres quadrats, per a ampliar el seu ja atapeït centre urbà. En una d'elles, s'instal·larà el polígon industrial i l'altra serà ampliació estricta dels carrers de la ciutat, amb noves torres d'apartaments. Mentre en la segona zona, coneguda com polígon de l'Armanello, els terrenys estan repartits entre propietaris que tenen petits percentatges, la gran majoria de la localitat, en la primera dos grans propietaris destaquen entre la resta.
El polígon es troba dividit en dues zones, una de les quals pertany gairebé per complet a Grandes Superfícies, SA, Pryca. En l'altra, que es troba més repartida, destaca Enrique Ballester, que ha mantingut un dur enfrontament amb els seus veïns i que està molt lligat al PSOE local.
La possible instal·lació d'un Pryca, especialitzat en la creació de grans superfícies on es ven pràcticament de tot, havia resultat molt discutida entre la població resident de Benidorm, que no arriba més enllà de 50.000 persones. Entre els residents hi ha més de 1.700 famílies que viuen directament de les seues botigues i que no veien amb bons ulls la instal·lació d'un factor dc competència tan important.
L'elaboració del pla va ser consensuada entre els dos partits, que coincidiren en els termes bàsics i decidiren vetar la construcció de grans superfícies en el nou polígon industrial. No obstant això, per la població s'ha començat a estendre el rumor que, a partir d'ara, podrien fer-se modificacions i la mutinacional francesa podria acabar construint el seu magatzem i rendibilitzant així la seua gran inversió. El PSOE semblava disposat a no deixar el camí lliure a Pryca, però el Partit Popular serà a partir d'ara el que regirà l'expansió de la ciutat. Fonts populars han negat que vulguen canviar els criteris, però no s'hi han pronunciat definitivament.
República bananera
A hores d'ara, la població de Benidorm encara no ha comprès ben bé el que ha passat. Els canvis en l'alcaldia afectaran decisivament la política de la comarca, fins ara un feu bàsic per al PSOE. El Consorci Comarcal d'Aigües, per exemple, entitat que resulta clau per a la supervivència d'una comarca amb uns aqüífers en franca sobreexplotació, depèn en un 51% de Benidorm, que ara serà del Partit Popular. Es donarà així la circumstància d'un Consorci presidit pel socialista Àngel de la Fuente, fins ara tinent d'alcalde de Benidorm, i amb un accionista majoritari del Partit Popular.
L'alcalde que se'n va, Manuel Catalán, no deixa d'afirmar que el gest de Maruja és una "traïció sense nom" i ha convocat una manifestació per al dia anterior a la celebració del ple de la moció de censura, que s'haurà dut a terme quan aquest numero d'EL TEMPS arribe als lectors. José Amor, que passarà a ocupar la regidoria d'Hisenda en el nou consistori, indicava: "Tot és absolutament legal. No sé per què el PSOE es posa les mans al cap quan passa una cosa com aquesta i no ho fa quan és a l'inrevés. No cal oblidar que si açò és possible és gràcies a una llei que els mateixos socialistes crearen".
L'ambient a Benidorm, mentrestant, és d'indignació en alguns sectors i de decepció en la gran majoria. "Tot i que la victòria va ser mínima (la diferència entre els dos partits va ser de 700 vots) el poble va votar PSOE i ara no tindrà el que volia", comentava un veí. Un altre, però, ho prenia amb molta més calma: "Ací ja estem acostumats als canvis. Açò és una república bananera". Una revisió a la història política de la vila li dóna la raó. En 1981 ja es va presentar una primera moció de censura, almenys un regidor ha canviat de partit després de cadascuna de les eleccions i fins i tot un grup dissident del PSOE, el Partit Socialista Independent, es va crear a Benidorm i encara té una certa força representativa a la comarca de la Marina.
Sembla, que pertànyer a la primera capital turística d'Europa i una de les primeres del món, afebleix considerablement la disciplina de partit.