Algunes enquestes auguraren en l'últim any que Més per Menorca podria entrar en un rang de vots semblant al del PSOE a l’illa. De tal manera que per ventura en el futur li disputaria la condició de partit menorquí més votat.
Al mateix temps, tots els sondatges -sense excepció- donaven des de fa dos anys la certesa que l’esquerra seguiria governant el Consell insular. En cap cas aquests estudis demoscòpics van acollir l’opció que la dreta pogués substituir a la majoria progressista formada per PSOE, Més i Unides Podem.
A l’hora de la veritat, però, ni una cosa ni l’altra. El cop per als sobiranistes menorquinistes es feia palès en les cares dels seus dirigents durant la nit electoral. Se’n feien creus del que havia passat. La pèrdua del Consell va ser un cop més que dur, demolidor. Una catàstrofe. Una hecatombe. I no són hipèrboles. El resultat polític pràctic de la severa derrota suposa que tot el que estava previst per al Consell en aquests pròxims anys -respecte al desenvolupament de la llei balear específica per a l’illa que aprovà fa uns mesos el Parlament- no es portarà a terme. Era l’essència de l’acció política de Més. I el que és pitjor, el càstig de l’electorat es produí després d’un quadrienni durant el qual tots els caps dels partits esquerrans i molt especialment els de Més avaluaven que la gestió del Consell havia estat molt bona i que l’actuació dels seus diputats en el Parlament permetia pensar en agumentar representació. Tanmateix, l’electorat no ho va agrair sinó tot el contrari.
Futur incert. El resultat en fredes dades indica que el PP va passar de 11.716 vots el 2019 a 15.307 enguany, del 28,6% al 39,4%, de 4 a 6 membres del Consell; el PSOE, de 10,410 a 10554, del 26,6% al 27,1%, mantenint els 4 escons anteriors; Més, de 6.953 a 6.772, del 27,8 al 17,4%, i els mateixos 2 escons; Unides Podem, de 4.307 a 2.388, del 11% al 6,1%, una minva que suposà la pèrdua de l’única acte del Consell que tenia; i, finalment, Vox, de 1.503 a 2.420, del 2,6% al 6,1%, cosa que li permeté sumar un representant a la institució insular, quan quatre anys abans quedà molt lluny d’obtenir-lo.
La manera en que es desenvolupà l’escrutini fou cruel per a l’esquerra. Fins passat el 80% tenien la majoria del Consell per un escó. Però a partir d’aquell nivell la distància entre la candidatura d’Unides Podem -que es deia Esquerra Unida de les Illes Balears-Podem- i Vox s’anà reduint a marxes forçades i quan ja superava el 90% els ultres passaren davant dels morats. En acabar-se el recompte, 32 vots de diferència donaren l’escó a Vox: 7-6 a favor de la dreta en el còmput general del Consell.
Més enllà de la derrota electoral, les conseqüències polítiques per a Menorca són especialment rellevants. Es dona la circumstància que a principi d’any, per mor de la pressió de Més, el PSOE menorquí i balear -amb Francina Armengol al capdavant- acabaren per acceptar les exigències sobiranistes de dotar el Consell d’unes noves competències a través de la Llei de Reserva de la Biosfera. La condició que va adquirir l’illa amb la declaració de la UNESCO, que data de 1993, es va basar en l’alt grau de comptabilitat entre el desenvolupament de les activitats econòmiques, el consum de recursos i la conservació de l’excepcional patrimoni i paisatge.
En els últims anys, entitats com el GOB i, en l’univers polític, Més ha alertat en diverses ocasions sobre el risc que sobretot la creixent pressió turística posi en risc l’essència d’aquella declaració. Per tant, concloïen, calia posar fil a l’agulla i adoptar mesures rellevant per imposar límits al creixement.
Fruit d’aquesta creença, el Consell va adoptar just iniciat el 2022 una iniciativa perquè el Parlament balear discutís i, si era el cas, aprovés una Llei de la Reserva de la Biosfera que ampliaria competències de la institució insular en el sentit expressat -entre d’altres-, de posar límits als creixement turístic. El PSOE balear, però, a última hora va intentar que la futura norma no inclogués tot el que havia pactat a l’illa amb Més. Cosa que va fer que els sobiranistes dimitissin en bloc dels seus càrrecs del Consell durant les festes de primavera de l’any passat. Aleshores la presidenta socialista del Consell, Susana Mora, aprofità els dies festius per no acceptar de forma immediata la renúncia i negocià amb el PSOE a Palma i amb Més a Menorca i, finalment, hi hagué un acord.
Així, el febrer d’enguany el Parlament aprovà la citada llei que suposa, entre d’altres coses, que el Consell podria limitar l’entrada de vehicles a l’illa durant l’estiu o actuar pel seu compte en matèria de recursos hídrics i sobre el litoral, per exemple limitant el fondeig d’embarcacions. L’autogovern que això suposava estava fora de tot dubte. Es tractava d’una vella aspiració de Més i el fet d’assolir-ho va ser motiu d’una campanya de congratulació dels sobiranistes que, de fet, la convertiren en bona part en l’essència de seva oferta electoral, en el sentit de tot el que suposaria per a Menorca tota aquesta important bateria legal de potencials limitacions al creixement turístic.
Ara tot això queda en suspens. Millor dit: resulta quimèric pensar que el Consell en mans de la dreta desenvolupi la referida llei en els termes amb els quals Més esperava fer-ho.