Palma vira cap a la dreta. I de quina manera. L’Ajuntament de la capital illenca està format per 29 regidors. Des de fa un any, les enquestes auguraven que la dreta (PP més Vox) podria assolir majoria absoluta ajustada. És a dir, 15 sobre 29. A l’hora de la veritat, però, han estat 17, 10 del PP i 7 de Vox.
Aclaparadora majoria. Amb el 32% dels vots el PP arriba un nivell de suport prou més gran del que tenia, que era del 26,5%. Les enquestes prèvies li auguraven que tindria molt difícil superar el 30%. Ha assolit dos punts percentuals més del que preveien. Que poden parèixer poc, però suposa un increment decisiu per arribar a consolidar una progressió en escons molt important; no debades passa de 6 a 9.
Si a la força demostrada pel PP se li suma el 20,51% que ha aconseguit Vox, el panorama ofereix una imatge que no pot ser més contundentment favorable a la dreta en el seu conjunt. Els ultres venien del 13% a l’anterior ocasió, amb 4 regidors. Ara s’enfilen més de set punts percentuals en el suport popular, cosa que li suposa arribar als 7 escons. Un 75% d’increment.
L’aclaparadora majoria dretana és incontestable davant d’una esquerra que ha estat severament castigada. El PSOE baixa del 25%, quedant una mica per sota, amb el 24,9%, un nivell de suport que no és poc i que queda prop del 26,5% de 2019, però és suficient per perdre un regidor, passant de 10 a 9. Una minva petita, però que cap altra força de l’esquerra pot compensar. Ni Més ni, molt manco, Unides Podem. Pel que fa als sobiranistes, obtenen el 9,3%, que és una mica per sobre d’un punt per davall de fa 4 anys, quan va fer el 10,5%; això sí, manté els 3 escons que tenia, un consol que no serveix de res davant del panorama general que presentarà el pròxim Ajuntament de Palma. Els d’Unides Podem no tenen ni tan sols aquest lleuger consol. El seu paper ha estat molt dolent, com ha estat la tònica general per tot arreu: fa quatre anys arribà al 10,7% i va recollir 3 regidors, dels quals només n’ha pogut salvar un. I per poc. Amb un 5,08% ha quedat vuit centèsimes de quedar fora de l’Ajuntament.
La derrota de l’esquerra s’esperava, per la raó abans dita: les enquestes l’auguraven, però no tan intensa. En el seu conjunt passa de 15 a 11 regidors. És un càstig prou important. Les anàlisis reposades i a fons hauran d’esperar alguns dies, però de forma apressada es pot aventurar que el fet que el vot a Palma en bona part sigui paral·lel a l’estatal és una de les raons de la baixada general dels progressistes, en especial en el cas d’Unides Podem, una marca fortament erosionada per tota la polèmica que arrossega contínuament des de fa molts de mesos, o anys, per la gestió que fa al Govern espanyol. En segon lloc, la gestió d’aquest últim mandat de l’esquerra (2015-2019) ha estat marcada per múltiples polèmiques que han afectat els àmbits que més sol castigar a un govern: la manca de neteja, de seguretat, mal servei del transport públic...
Pacte PP-Vox. El PP de Jaime Martínez necessitarà els vots dels 7 regidors encapçalats pel general Fulgencio Coll. A no ser que la formació ultra rebi instruccions de la seva superioritat, sigui la regional o l’estatal, d’optar per un enfrontament amb els conservadors i no s’avinguin a pactar. Així i tot, però, cal recordar que, segons la llei, la llista més votada no necessita majoria de vots dels escons. Si no hi ha una candidatura a batlle amb majoria absoluta —pròpia o en suports—, el líder de la que té més suports populars es converteix en alcalde. Per tant, encara que no hi hagués pacte entre PP i Vox, és segur que Martínez serà batlle de Palma.
Ara bé, és bo d’imaginar com seria la gestió d’un alcalde del PP amb 10 regidors i que no tingués assegurat el suport dels 7 dels ultres ni, per suposat, els 11 de l’esquerra. És a dir, s’enfrontaria a una majoria de bloqueig continuada. Seria impossible que aprovés un sol pressupost i que fàcilment podria perdre totes les qüestiones que portés al plenari. Per tant, tot indica que Martínez buscarà el pacte amb Vox.
Però quin pacte podria fer-se? Primer de tot, s’haurà de resoldre l’àmbit on es farà la negociació. Amb tota seguretat no serà a Palma. Ni a Balears, tan sols. Ben segur que seran les cúpules estatals del PP i Vox les que marcaran almenys les línies generals dels pactes locals i autonòmics; o bé la manca d’aquests, en el cas que no hi hagués entesa entre les dues formacions. Però no fa cara que hi hagi un enfrontament de tal magnitud que porti Vox Palma a trencar relacions de forma absoluta amb el PP a la capital.
La lògica indica que en el pitjor dels casos Vox deixaria que Martínez fos investit i negociaria després amb ell cada qüestió que fos necessària aprovar, incloent-hi els pressupostos.
Una altra hipòtesi que ha corregut força entre els ambients polítics i periodístics és la possibilitat d’un pacte forçat per les respectives cúpules a Madrid, que implicaria que el candidat de Vox, el mencionat general Fulgencio Coll, acabés sent el batlle, en lloc de Martínez, del PP. Com podria passar això? Doncs no és difícil d’explicar. Seria el cas en què Vox imposés que el seu home a Palma sigui l’alcalde amb els vots del PP i, a canvi, els vots de Vox al Parlament investirien Marga Prohens, la líder del PP illenc, com a nova presidenta del Govern de les Illes, i segurament també el mateix passaria en el Consell de Mallorca, on els ultres donarien suport als conservadors.
La possibilitat és un rumor que els líders del PP tant a Palma com a Balears, Martínez i Prohens, han assegurat que no té cap possibilitat de convertir-se en realitat. Així ho deia, per exemple, la cap conservadora en l’entrevista que va concedir a aquest setmanari. Ho neguen amb vehemència, però és cert i segur que entre els partits d’esquerra es dona per fet —des de fa prou temps— que així passarà. Caldrà esperar dues setmanes per saber què passarà finalment.