Segons va anunciar el propi Govern balear aquest passat dimecres, ha denunciat,a través de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma, davant el fiscal en cap de Balears, per a la seva remissió al fiscal de Sala en matèria de drets humans i memòria democràtica, els possibles crims de lesa humanitat de naturalesa imprescriptible i efectes permanents.
Així ho van explicaren roda de premsa el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido. Tots dos asseguraren que la nova Llei de memòria democràtica i la creació el passat 25 d’abril de la nova figura del fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica obre un nou ventall de possibilitats perquè aquestes denúncies arribin a bon port.
L’Advocacia de la Comunitat ja va denunciar el 2018 davant la fiscalia possibles crims contra la humanitat a les fosses dels cementeris de Sant Joan i Porreres, en constatar indicis d’haver-se comès presumptament aquests crims a Mallorca entre agost de 1936 i març de 1937. No obstant, aquesta primera denúncia fou arxivada per part del fiscal superior balear «a causa de la impossibilitat d’exigir responsabilitats criminals per uns fets perpetrats en el període a què es refereix la denúncia, que no solament es troben prescrits, sinó que, a més, s’han de considerar amnistiats» per la Llei d'Amnistia aprovada l'octubre de 1977.
Ara, però, el Govern interpreta que les noves lleis sobre Memòria, seguint els principis generals que formen part del dret internacional humanitari, obren noves perspectives que «aconsellen que l’executiu exerceixi de nou la seva responsabilitat de posar els fets en coneixement de la Fiscalia».
Tant Yllanes com Garrido reconegueren, implícitament, que l’existència de la citada Llei d’Amnistia és un entrebanc pel reconeixement complet de les víctimes del franquisme, quan asseguraren que ara -amb les noves normatives- se la pot interpretar per part dels jutges de forma diferent a com ha estat la norma fins ara. Quelcom que no està gens assegurat, en realitat, a jutjar per les decisions judicials que s'han esdevingut. El 3 d’abril passat una jutgessa del Ferrol arxivava una denúncia per crims franquistes en el context de crims contra la humanitat, dient expressament que la Llei de Memòria no altera la consideració de fets prescrits. El 27 d’abril novament una jutgessa de Pamplona va arxivar una querella per tortures patides durant el franquisme. El 9 de maig, també d'enguany, també a Pamplona, es va inadmitir i per s'arxixà una querella també per tortures sofertes durant la dictadura.
És curiós constatar que Yllanes pertany a Unides Podem i Garrido al PSOE, que són els dos partit que formen el Govern espanyol, i que en cap moment s’han mostrat a favor de derogar la citada Llei d’Amnistia, cosa que seria molt fàcil i ràpid de fer. Seria la passa més efectiva possible per arribar a la plena reparació de les víctimes del franquisme, sense cap necessitat de recórrer a fiscals que, si un cas, ho portaran a un jutge i ja es veurà algun dia que passa. Si de bon de veres PSOE i Unides Podem volen assolir aquest objectiu, per què aleshores no deroguen la Llei d’Amnistia, atès que tenen -amb els seus aliats parlamentaris, tots ells favorables a la supressió de la dita norma legal- els vots necessaris -i més- per fer-ho? Seria tan senzill com que el Govern de Pedro Sánchez aprovés presentar un projecte de llei perquè el Congrés derogués la norma. Es publicaria l'aprovació en el BOE i acte seguit totes les entitats memorialistes i persones físiques que ho desitgessin podria acudir -ara sí, amb prou garanties- als tribunals. No ho fan. Per què? No hi resposta.
Ara bé, el que sí se sap és que el PSOE ha votat a les Corts espanyoles fins a quatre ocasions en contra de la derogació de la Llei d’Amnistia. La qual, aprovada l’octubre de 1977, és, més que una norma per a la concòrdia - tal i com es va voler vendre en el seu moment i encara ara- el blindatge del franquisme i franquistes que fa impossible poder perseguir-los legalment.
Per si mancaven més evidències de la posició socialista, el PSOE també ha votat en el Congrés amb el PP i Vox contra la iniciativa de partits esquerrans de reformar el Codi Penal per poder perseguir legalment els crims franquistes, tal i com demanaven les entitats memorialistes. I el 10 de maig d’enguany el partit de la consellera balear Garrido va votar en el Senat amb PP i Vox contra la iniciativa que pretenia reclamar al Congrés que aprovés la reforma del Codi Penal per introduir-hi la possibilitat de perseguir legalment els crims del franquisme.