Sant Cugat del Vallès va ser un dels municipis que van formar un dels governs més atípics després de les eleccions municipals del 2019. Fins aleshores Convergència havia dominat, de manera indiscutible, la política local. Però fa quatre anys hi va haver un tomb gràcies a un pacte heterogeni entre Esquerra Republicana, PSC i CUP, que va servir per a fer alcaldessa la republicana Mireia Ingla –que enguany aspira a la reelecció– i per a repartir les regidories entre aquestes tres formacions.
En aquestes eleccions tindran dret a vot 66.659 persones a Sant Cugat, que triaran entre les 16 candidatures que es presenten. Josep Maria Vallès, candidat de Junts, pretén situar aquesta formació novament com la més votada, però amb possibilitats d’establir pactes de govern que li permeten accedir a l’alcaldia. Amb un discurs focalitzat en qüestions de mobilitat i en propostes d'habitatge públic, Vallès recrimina la incapacitat del tripartit per a aprovar el pressupost d'aquest any, juntament amb una falta de neteja al carrer i criticant que "és un govern que ni escolta als grups de l'oposició, ni als ciutadans".
Els partits de govern
Els republicans amb l'actual alcaldessa de Sant Cugat com a candidata, Mireia Ingla, manifesten la preocupació pel creixement demogràfic de la ciutat, i fan referència a la problemàtica de l'encariment de l'habitatge i a la manca d'oportunitats laborals. En un context marcat pel pacte entre ERC i el PSC pels pressupostos, i amb Junts com a força principal de l'oposició, Ingla explica que "el repte del pròxim mandat és continuar avançant, i aquells qui vulguin fer-ho, podran sumar-se al projecte". El tripartit podria tornar-se a imposar en aquest nou mandat de la ciutat del Vallès Occidental, i Josep Maria Vallès ja ho assenyala en una entrevista amb el diari Tot Sant Cugat: "Estic convençut que arribaran fins al final, i que si sumen, tornarem a tenir tripartit".
Pere Soler repeteix com a candidat del PSC a l'alcaldia, posició que ostenta des del 2015, tot i que és regidor a l'Ajuntament des del 2011. Els socialistes esperen aconseguir la segona posició i, en cas d’un pacte amb ERC i la CUP, quedar-se amb la principal cadira de l'Ajuntament. Soler, com l'alcaldessa, també afirma que el creixement ràpid de la ciutat és un dels principals problemes de Sant Cugat, i defensa que els 25 quilòmetres que s'han fet de carril bici han suposat una gran millora de la mobilitat. En referència a l'habitatge, els socialistes aposten per l'adquisició de sòl, la demanda dels solars de la Sareb i la cerca de parcel·les en l'àmbit urbanístic.
El candidat de la CUP és Marco Simarro, actual tinent d'alcaldia i regidor de Drets Socials. Simarro, fa quatre anys anava de número tres a la llista –la CUP justament hi va traure tres representants–, i proclama que "apostem per un model de drets per a les classes populars, perquè Sant Cugat ha de ser un lloc més just on viure".
La dreta espanyola
Ciutadans va ser l’única formació de la dreta espanyolista a traure representació en aquest consistori al 2019, amb tres regidors. Aldo Ciprián repeteix com a candidat i assumeix el repte, que es contempla ben difícil, de revalidar la seua candidatura com a opció referencial del seu espai polític davant altres formacions que competeixen en aquest mateix terreny: el PP, que repeteix alcaldable amb Álvaro Benejam i que vol recuperar la representació que va perdre de manera estrepitosa en el context del procés independentista; Valents, que presenta com a candidata Sílvia Tusell, qui fa quatre anys ocupava el número quatre de la llista de Ciutadans; i Vox, que es veu amb opcions d’obtindre representació en la seua primera gran oportunitat per a fer-ho després d’anys en la irrellevància. Enguany la formació ultraespanyolista disposa de 11 diputats al Parlament que li han donat visibilitat. Marcos Rodríguez intentarà ser regidor a Sant Cugat liderant la llista d’aquest partit després que fa quatre anys n’ocupara el segon lloc.
Els últims de Convergència
Continuant amb partits partits sense representació consistorial, una altra de les formacions que amb més força reivindica el llegat convergent, el PDeCAT, compta amb Mayte Pérez com a alcaldable d’una candidatura que incorpora també Centrem, la formació que va intentar desplegar sense èxit l’exconsellera Àngels Chacón. En la presentació de la candidatura del passat 27 d'abril, Pérez afirmava que "l'orgull de Sant Cugat l'estem perdent i volem recuperar el model del qual estem enamorats, perquè Sant Cugat va començar sent un poble, però ara estem en 100.000 habitants i ens sabem adaptar". El PDeCAT no només haurà de competir amb Junts: també hi haurà la candidatura de Convergents, el partit que va fundar l’exconseller Germà Gordó i que recorda el pujolisme amb una de les frases més virals de l’expresident: “ara no toca”, diuen quan són interpel·lats sobre la independència de Catalunya. L’alcaldable de la formació serà Remei Gómez, que fa quatre anys ocupava el número tres de la llista d’Units per Sant Cugat, en la qual també estava representat el seu partit.
Altres partits extraconsistorials
La ciutat encara té espai per a més candidatures. Blanca Palazón encapçalarà una llista ciutadana amb la marca Impuls Sant Cugat; el PACMA s’hi presenta per primera vegada amb Dimitri Defranc, qui al 2019 liderava la llista de Proposem per les Minories; els extremistes del Front Nacional presenten Lluís Fernández Alà, excandidat a la presidència del Barça; Giuseppina Cariola liderarà la llista Independents, centrada a reivindicar el resultat de l’1 d’Octubre; i Ramón Gutíerrez pretén que En Comú Podem tinga espai en el consistori de Sant Cugat del Vallès, que possiblement és el municipi més hostil de l’Àrea Metropolitana envers aquesta formació, atès que fa quatre anys només va sumar 1.700 vots.
Tota una sopa de sigles per a triar la composició de l’Ajuntament de Sant Cugat aquest 28 de maig.