Els Premis Octubre que organitza l’editorial Tres i Quatre sempre han tingut com a moment culminant la gala de lliurament dels guardons literaris, que enguany tindrà lloc el dissabte dia 28 a l’Hotel Astoria, una de les seus habituals de l’esdeveniment. Aquesta nit, una obra d’assaig (premi Joan Fuster), una altra de narrativa (premi Andròmina) i un poemari (premi Vicent Andrés Estellés) entraran a formar part de l’important palmarès d’aquests guardons.
Històricament, però, i tret d’alguna edició puntual, els guardons han anat acompanyats d’activitats paral·leles en forma de congressos, xerrades, taules rodones i homenatges. Enguany, a més, l’octubre ve carregat d’efemèrides, com ara el 25 aniversari de la mort de Joan Fuster, el 21 de juny del 1992. Un fet que, lògicament, havia de quedar reflectit en un esdeveniment que premia amb el seu nom les obres d’assaig i, sobretot, tenint en compte l’estreta vinculació que l’assagista de Sueca va tenir amb l’editorial organitzadora.
A banda d’això, aquest octubre és també el del centenari d’un dels fets històrics transcendentals del segle XX, la Revolució russa de l’any 1917, un dels moviments que ca canviar la fisonomia ideològica i econòmica del planeta. En aquesta ocasió, a més, el certamen dedicarà un homenatge a Vicent Marco Miranda, alcalde de València, fundador d’Esquerra Valenciana i diputat a les Corts espanyoles integrat en el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya. Una figura que no ha tingut el reconeixement públic i institucional que caldria.
‘Nosaltres les fusterianes’
Pel que fa als recordatoris sobre Fuster, les activitats vénen acompanyades de diverses novetats editorials que Tres i Quatre llançarà coincidint amb els Premis Octubre. D’una banda, el volum Nosaltres les fusterianes, un recull de textos que parlen del mestre de Sueca —d’impressions personals a valoracions de la seua obra o la petjada que ha deixat culturalment, social i política— escrits exclusivament per dones del món de la cultura d’arreu dels Països Catalans. Una convocatòria que ha tingut una resposta massiva: 140 figures representatives hi participen amb les seues aportacions.
Aquest volum singular es presentarà el dijous dia 19 d’octubre a càrrec de la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó. L’acte té l’al·licient de l’estrena d’un espectacle escrit expressament per a l’ocasió pel dramaturg Manuel Molins, una adaptació del llibre amb escenografia i realització de Luis Crespo, la participació de les actrius Victòria Salvador i Laura Salvador i l’acompanyament musical al violoncel de Clara Dolç. Prèviament, hi haurà una taula rodona, “La improbable vida de Joan Fuster”, presentada per Raquel Ricart amb la participació de Maria Jesús Bolta, Teresa Broseta, Núria Cadenes, Elvira Cambrils, Esperança Camps, Isabel Canet, Mercè Climent, Carme Manuel i Lliris Picó.
El de Nosaltres les fusterianes no serà l’únic llançament editorial de Tres i Quatre relacionat amb la trajectòria de Fuster: el dia 18 d’octubre es presentarà el volum de la correspondència entre el mestre de Sueca i Vicenç Riera Llorca, l’escriptor i periodista de Pineda de Mar, una de les figures rellevants de l’exili català i a qui la Generalitat va concedir la Creu de Sant Jordi el 1985. Igualment, es farà la presentació del volum de Pau VicianoPer què Fuster tenia raó, de títol ben aclaridor. L’historiador Antonio Furió en serà l’introductor. La Institució Cívica de Pensament Joan Fuster coorganitza aquest congrés fusterià.
Cent anys després de la revolució
Un altre dels grans eixos de les activitats dels Premis Octubre serà el congrés “La revolució russa de 1917, cent anys després”, un tema del qual teniu en aquesta mateixa revista un molt complet dossier de l’historiador Pelai Pagès [vegeu pàgines 34 a 49]. En aquest cas, Tres i Quatre acompanyarà la reflexió amb un important llançament editorial, cinc volums editats en català de les obres de Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, referent intel·lectual i un dels líders de la Revolució d’Octubre. Aquesta col·lecció ha estat coordinada precisament per Pelai Pagès i inclou els volums: L’estat i la revolució (amb pròleg de Josep Fontana), Imperialisme, fase superior del capitalisme (prologat també pel prestigiós historiador), El dret dels pobles a l’autodeterminació (amb pròleg del coordinador de la sèrie), Què fer? (introduït per David Fernàndez) i Karl Marx (que té com a prologuista Anna Sallés).
Totes aquestes obres foren escrites entre 1902 —any de llançament de Què fer?— i 1916 — en què es va publicar L’imperialisme, fase superior del capitalisme— i suposaren la fixació de la ideologia dels revolucionaris en diversos aspectes. Un grapat de títols, per tant, imprescindibles per copsar l’esperit d’aquells temps convulsos.
A banda d’aquestes novetats editorials, el congrés, que tindrà lloc entre els dies 24 i 27 d’octubre, inclou una sèrie de conferències a càrrec d’experts i historiadors en diversos aspectes relacionats amb aquest fet històric cabdal. Així, Francisco Veiga introduirà els assistents en la Rússia del 1905, mentre que Pelai Pagès acostarà el públic a la situació del país el 1917, any de l’esclat de la revolució. Així mateix, Enric Ucelay-Da Cal farà una panoràmica sobre els dirigents i ideòlegs revolucionaris. Recorregut no absent d’una mirada femenina: la figura d’Aleksandra Kollontaï, la dona que dugué les reivindicacions feministes a la revolució, un referent encara avui per al món del feminisme, serà recordada per Rosa Monlleó.
També hi haurà un panell dedicat a la literatura, les arts plàstiques i el cinema en el temps de la revolució, il·lustrat per Alejandro Acosta. Els dies anteriors, els assistents al congrés hauran tingut l’oportunitat de veure o revisar dues obres cabdals del cinema de la revolució, El cuirassat Potemkin (1925) i Octubre (1928), ambdues de Serguei Eisenstein, un director de cinema que tingué una influència fora mida sobre cineastes posteriors d’arreu del món.
El vessant artístic del congrés serà completat amb una exposició, “Cent anys de la Revolució d’Octubre - Visions des de l’art actual”, una mostra que és visitable al Centre Octubre de Cultura Contemporània i que romandrà fins al 4 de novembre. Una activitat amb obres de Carlos García-Alix, Democracia, Raquel Puerta, Núria Güell i Levi Oltra, Nacho París, Natalia Pastor, Diana Larrea i Emilio Gallego, qui exerceix també de comissari de la mostra.
Reivindicació de Marco Miranda
Enguany, a més a més, els Premis Octubre s’han sumat al corrent de reivindicació i recuperació d’una figura central del republicanisme valencià, Vicent Marco Miranda (Castelló, 1880 - València, 1946), borrianenc de criança que es traslladà a València amb 25 anys per treballar com a periodista, en l’àmbit del blasquisme, i que, a partir d’aquell moment, construí una carrera política ben notòria.
Així, Marco Miranda va militar en el Partit d’Unió Republicana i Autonomista (PURA), una formació de la qual va anar allunyant-se, per la seua dretanització, per acostar-se al valencianisme polític que va prendre força durant la Segona República. El 1934, mà a mà amb figures com Juli Just, Faustí Valentí i Hèctor Altabàs, fou un dels fundadors d’Esquerra Valenciana, formació que pretenia fer visible el País Valencià dins una Espanya federal. Una formació que es mirava en l’espill d’Esquerra Republicana de Catalunya. Fet i fet, durant la seua etapa com a diputat a les Corts Generals, s’integrà en el grup d’aquesta formació.
Abans d’això, durant la proclamació de la Segona República, el 1931, Marco Miranda fou nomenat alcalde provisional. I com a tal, redactà un primer ban en què demanava que les manifestacions d’alegria per la proclamació republicana es realitzaren amb ordre i respecte per tothom. Amb el final de la guerra, renuncià a marxar a l’exili, visqué amagat i trobà la mort en un xalet de la Malva-rosa.
Des del canvi polític a la ciutat de València, diversos col·lectius polítics i socials han anat reivindicant que Marco Miranda tinguera una avinguda a la ciutat de València, un fet que encara està pendent. La seua figura serà recordada el proper 17 d’octubre, amb la participació de diverses personalitats polítiques de l’àmbit de l’esquerra.