L'edifici del mític Hotel Formentor (a Pollença, Mallorca) va desaparèixer la tardor passada. En teoria s'hi feien obres de «reforma», però l'empresa promotora -creada de resultes de l'adquisició de l'establiment el 2021 per part del fons d’inversió Emin Capital, que cedí la gestió a la internacional hotelera canadenca Four Seasons, especialitzada en establiments de gran luxe- va convertir la simple muda en el total esbucament i la construcció posterior d'un altre edifici de bell de nou. Hi haurà un altre Formentor, però no serà el que va fer construir l’argentí Adán Diehl, que es va inaugurar el 1929 i pel qual passaren grans noms de la política, la cultura i l’espectacle internacional.
La polèmica no ha cessat en aquests últims mesos i finalment el principal grup ecologista de Baleares, el GOB -Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa-, ha anunciat aquesta setmana que ha interposat una denúncia per la construcció sense llicència urbanística.
El Formentor. Adán Diehl (Buenos Aires, 1891-1952) havia nascut en una potentada família argentina. De ben jove es va traslladar a Europa, com era norma entre la distinció més adinerada de les famílies del país. El 1913 residia a París, un dels llocs d’obligada visita per als enamorats de l’art com ell, no debades la ciutat es considerava aleshores la capital mundial de la creació artística, a més de comptar, no cal dir-ho, amb una vida nocturna com poques altres ciutats tenien. A la vorera del Sena va fer amistat amb el pintor català Hermenegild Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 - Pollença, 1959), que sovintejava el nord de Mallorca, en concret Pollença. L’illa s’havia començat a posar de moda entre una part de la selecció social europea –intel·lectuals, escriptors, pintors...– des de principis de segle. Anglada parlà a Diehl de les meravelles de Pollença i l’encoratjà a visitar-la. Així ho va fer l’argentí i quan hi arribà quedà impressionat i enamorat de la zona. Quan va saber que una part de la gran propietat de Formentor estava en venda des de feia quatre anys, no ho dubtà. El 1926 adquirí l’enorme finca.
La seva idea inicial era construir-hi una gran casa, a la qual s’accediria en barca des de Pollença i que destinaria a fer-hi grans reunions artístiques, socials i culturals. Amb aquesta idea inicià les obres, que duraren més de dos anys. Però en algun moment del procés, Diehl i la seva esposa, Maria Elena Popolicio, van decidir que enlloc de la casa familiar fos un selecte hotel que atragués a aquell indret de l’exòtica illa la societat més selecta, rica i culta d’Europa i del món.
Així va ser. Es va inaugurar el 1929 i en els anys següents hi passaren els noms internacionals més destacats de les finances, política, literatura, cine... Però Diehl i Popolicio eren gent d'art i cultura, no empresaris. Econòmicament fou un desastre i el 1934 fugiren de l'illa per no fer front als acreedors. El Banc de Crèdit Balear es quedà amb la propietat. El qual el va vendre al Banc de València el 1936 i aquest, just després, a l'empresa catalana d'Hotels de Muntanya, que el 1951 la va transferir a un grup d'empresaris mallorquins liderats per Joan Buadas.
Durant més de mig segle la propietat estigué en mans de la família de Buadas. Durant els anys seixanta i setanta recuperà el seu esplendor internacional i de referent de les lletres, amb les jornades literàries que cada setembre s'hi celebraven i que el feren famós arreu del món.
L’any 2006 el grup mallorquí hoteler Barceló l’adquirí per 36 milions d’euros. Els seus plans eren, segons van explicar aleshores, convertir el Formentor en «la nau insígnia» de l’empresa i referent «de màxima qualitat» turística internacional. Barceló intentà ampliar l’establiment, però després de diversos intents, davant l’evidència que no obtindria els permisos pertinents, va vendre l’hotel catorze anys després d’haver-lo comprat. El 2019 s’anuncià el principi d’acord amb el fons d’inversió Emin Capital, el qual ha cedit la gestió a la cadena internacional hotelera amb seu a Toronto, al Canadà, Four Seasons, especialitzada en gran luxe. La compravenda es va efectuar finalment el desembre de 2020 per 156 milions d’euros.
Els nous propietaris i gerents anunciaren una reforma de l’hotel per reduir-ne el nombre d’habitacions –de 122 a 110– amb la intenció de fer encara més exclusiva l’oferta. Segons explicaren, serà «un 5 estrelles Gran Luxe». L’Ajuntament de Pollença atorgà la llicència de reformes per iniciar les obres, enmig de les crítiques dels ecologistes que no veien clara la intencionalitat de la reforma. Tanmateix, el procés burocràtic continuà endavant i les obres s’iniciaren. La relativa polèmica s’oblidà, fins que el passat 14 de setembre un reportatge del diari Última Hora deixà en evidència fotogràfica que la «reforma» en realitat havia consistit en deixar només l’esquelet de l’edifici que formen les façanes, amb la voluntat de reconstruir del tot l’hotel.
Aleshores esclatà la polèmica i el GOB anuncià que estudiaria legalment si podia denunciar l'obra. Aquesta setmana ha concretat la denúncia. Segons explica el grup verd en la seva pàgina web, «hem presentat una denúncia per la construcció sense llicència urbanística municipal prèvia del nou edifici per el nou Hotel Formentor i hem exigit que s’ordeni la paralització per infracció greu».
El GOB recorda que «s’està construint un hotel de nova planta al sòl urbà no consolidat de Formentor. Un sòl no consolidat tant per la manca de desenvolupament del planejament, com per la manca dels serveis urbanístics exigits per les lleis. A més, aquesta construcció no disposa de la prèvia i perceptiva llicència municipal d’edificació. Al tractar-se per tant d’una obra completament il·legal i il·legalitzable (...) presentam aquesta denúncia davant la clara negligència de l’autoritat municipal responsable que tolera en el temps unes actuacions al marge de cap normativa legal a pesar dels nombrosos advertiments fets davant l’Ajuntament de Pollença en els últims dos anys i mig».