1- Serà decisiu l’únic diputat que tria Formentera?
El Parlament de les Illes està format per 59 escons. La majoria absoluta, per tant, s’assoleix amb 30 diputats. A Formentera hi voten poc més de 3.500 electors —3.649 el 2019; segurament, alguns més enguany—, que representen aproximadament el 0,8% de tots els votants de Balears —430.000 en números rodons, fa quatre anys—, però aquesta mínima quantitat pot ser decisiva a l’hora d’inclinar la majoria de la cambra cap a l’esquerra o la dreta.
Les enquestes han augurat que l’esquerra mantindrà l’escó en joc, però advertint alhora que no és del tot segur, perquè, en ser tan poca la diferència entre la candidatura progressista i la conservadora, resulta impossible afinar tant al detall. Per exemple, ANC Report per a mallorcadiario.com asseverava que l’esquerra guanyava en intenció de vot per 19 sufragis a la dreta. Massa poc, reconeixia, per donar res per fet.
En un context preelectoral marcat per la igualtat entre els blocs de dreta i esquerra —segons asseveren tots els sondatges d’intenció de vot que s’han publicat—, l’escó solitari de Formentera podria ser ben bé decisiu per rompre l’empat i marcar la diferència entre que sigui investida Francina Armengol o, per contra, que ho sigui la líder del PP, Marga Prohens.
2- La dreta augmentarà el suport a Eivissa?
La resposta més directa i fàcil és que sí. Si més no, talment ho diuen les enquestes publicades fins a la setmana passada —abans de diumenge dia 22, que és quan es publicaren les darreres abans de les eleccions. El partit ultradretà és gairebé segur que en aquesta ocasió assolirà un diputat per l’illa —el 2019 se’n quedà sense—, que serà el que tenia Ciutadans, i, a més, segons la distribució del vot de fa quatre anys i aplicant-li la llei d’Hondt, s’observa que si enguany el PP incrementa la diferència sobre el PSOE, per poc que sigui, sumarà un diputat més a costa de l’esquerra. Així doncs, el resultat global per a Eivissa seria que la dreta sumaria un diputat més que l’última vegada.
L’esquerra tem aquest escenari i la dreta el desitja. Les dues parts saben que només és un escó, però pot tenir conseqüències globals baleàriques. Per això durant la campanya els estats majors del PSOE i del PP han cuidat en extrem l’illa, i per això també hi ha hagut força tensió, amb acusacions de corrupció entrecreuades. I és que el botí en joc pot ser el Govern. Si l’esquerra restés un escó a l’illa, entraria en situació de màxim risc en el conjunt del Parlament i, per contra, si el manté, disminuirien dràsticament les probabilitats de la dreta.
3- El PI - Proposta per les Illes serà determinant?
El PI - Proposta per les Illes podria ser la força determinant..., si obté representació. Hi ha enquestes que li atorguen aquesta condició, però alhora adverteixen que el partit està situat en el llindar que marca la diferència entre el cel i l’infern. O sigui: que pot entrar al Parlament amb 2 o 3 diputats, que podrien resultar decisius, però el seu nivell d’intenció de vot —entre el 5% i el 6%— fa possible que pugui quedar una mica per sota dels 5 punts percentuals, que són el tall per sota del qual no s’entra en el repartiment d’escons.
Juntament amb Eivissa i Formentera, el resultat del PI —a Mallorca— és la gran incògnita d’aquestes eleccions. Perquè si no entrés al Parlament, aleshores la dreta seria la més beneficiada o, si més no, així ho sembla a priori, tal com diuen les enquestes: el PP podria somiar a arribar als seus anhelats 24 escons, que juntament amb 6 o 7 de Vox suposarien la majoria absoluta. En canvi, si el PI superés el 5%, tindria assegurat no només un escó, perquè sols que arribés al 5,2% ja n’assoliria dos, i, si superés el 5,5%, fàcilment n’arribaria als tres.
Amb dos o tres diputats i en cas que no hi hagués majoria absoluta, el PI decidiria si el govern continuaria essent progressista o passaria a ser conservador.
4- Més per Menorca podria augmentar un diputat?
Sí. De fet, els sondatges publicats —fins a la darrera onada que s’havia de publicar el cap de setmana passat— li auguren que podria ser ben bé que en efecte el sumés. Això significaria que passaria de 2 a 3 diputats. I el que és tant o més important per a la formació sobiranista menorquinista: significaria que hauria arribat a un percentatge de vot de l’ordre del 20%, cosa que li permetria entrar en la disputa amb el PSOE per la condició de primera força progressista de Menorca.
Pel que fa a la possible majoria del Parlament balear, el fet que Més per Menorca assolís un escó més podria suposar que l’esquerra conservés el Govern. Els dirigents sobiranistes menorquinistes sovint es queixen que tothom parla de les claus eivissenca o mallorquina —el PI— i s’oblida que ells poden ser la clau per aguantar la majoria parlamentària progressista. Se’ls ha de reconèixer que, si més no potencialment, tenen raó: en cas que sumin un diputat més, seria molt fàcil que resultés essencial perquè l’esquerra mantingués el Govern. Ara els progressistes sumen 32 diputats: si per Eivissa/Formentera en perdessin un o dos i un altre —el PSOE— per Mallorca —tal com auguren els sondatges—, un escó més de Més per Menorca seria la salvació.
5- Poden mantenir la representació Unides Podem i Més per Mallorca?
Unides Podem corre el seriós risc de perdre un diputat, diuen les enquestes. Ara en té 6. Passar a cinc podria semblar poca cosa, una pèrdua que no seria cap drama. No obstant, la valoració canvia si es contextualitza en el conjunt de l’esquerra. En cas que, en efecte, els morats perdessin un representant, podria ser un problema potencial greu per al conjunt de l’esquerra, perquè podria deixar en inútil la possible aportació extra de Més per Menorca. I en funció del que passés a Eivissa i Formentera, la importància de la minva d’UP podria adquirir conseqüències catastròfiques per al bloc progressista balear.
La situació dels sobiranistes de Més per Mallorca és molt més tranquil·la. Tots els sondatges li auguren que repetirà els 4 diputats de 2019. En alguna enquesta s’aventura que perdrà una mica de suport popular i en d’altres que en podria guanyar igualment un poc. Però, en cap cas, es preveu una alteració de la representació parlamentària que va assolir ara fa quatre anys: 4 escons que amb tota probabilitat repetirà enguany. O sigui, estabilitat total. Quelcom que, per al conjunt de l’esquerra illenca és força important, atesa l’extrema igualtat entre els blocs, perquè ajuda a limitar les possibilitats de perdre el Govern.
6 – Existirà «l’efecte Armengol»?
Segons indiquen els estudis demoscòpics, la intenció de vot del PSIB va a la baixa en paral·lel a l’estatal. Tanmateix, els socialistes illencs confien en «l’efecte Armengol» per estalviar-se qualsevol perill de contaminació de l’evolució negativa de la intenció de vot del PSOE espanyol. Aquest efecte seria la capacitat de la presidenta de demostrar que té, per ella mateixa, un plus electoral al marge de les sigles federals.
Val a dir que el PSIB sempre ha tingut un diferencial negatiu a Balears —d’uns dos punts percentuals— en relació amb la mitjana estatal del PSOE. El gran repte de «l’efecte Armengol» és demostrar que el pot eixugar. Sobretot a Mallorca, que és la circumscripció per a la qual es presenta Francina Armengol al front de la llista socialista.
Si, en efecte, existís aquest «efecte», el PSIB podria baixar menys del que ho faci la marca general PSOE, la qual cosa que ja seria important. Però, a més, els socialistes confien tant en la seva líder que creuen que fins i tot poden tenir esperances que el citat «efecte» suposi conservar tota la representació de 2019 o, com a poc, evitar una minva que faria impossible repetir la presidència. Si no, l’oposició serà el seu destí.