Tot i que Navarra acull només 650.000 habitants, el seu esdevenir polític serà una de les claus en la campanya de les eleccions estatals que se celebraran durant la pròxima tardor. La comunitat foral ha experimentat un canvi profund des que al 2015 els regionalistes d’Unió del Poble Navarrès (UPN) foren apartats de les principals institucions: del Govern de Navarra i de l’Ajuntament de Pamplona, ciutat en què habita una tercera part de la població navarresa. Al 2019 UPN va tornar al consistori, però aquest 2023 tot podria tornar a canviar.
La llunyania irresolta entre EH Bildu i PSN
La socialista María Chivite va accedir a la presidència del Govern de Navarra al 2019 substituint Uxue Barkos, de Geroa Bai, una coalició en què destaca la presència del PNB i que des del 2015 governa a Navarra: entre 2015 i 2019 liderant un executiu plural amb EH Bildu, Podem i Ezkerra (Esquerra Unida) i des de fa quatre anys amb els socialistes del PSN –que n’ocupen la presidència– i amb un conseller de Podem.
La violència del passat va impedir que EH Bildu accedira al Govern navarrès al 2019, quan els socialistes en van assolir la presidència, però la força dels independentistes, que van ser la quarta candidatura més votada al 2019 –i que enguany podria superar Geroa Bai i esdevenir-ne la tercera– ha fet d’EH Bildu un clar protagonista durant la present legislatura donant estabilitat parlamentària al govern de Chivite.
I és aquesta la clau de les eleccions del 28 de maig: la força amb què EH Bildu se situarà al Parlament navarrès i també a l’Ajuntament de Pamplona, on es dona per fet que serà la segona força més votada, per davant dels socialistes i de Geroa Bai; i no es descarta fins i tot que hi puga ser la primera, atès que la ruptura entre UPN i PP –que històricament han concorregut conjuntament– podria relegar els regionalistes a la segona posició. La intensitat de la interdependència entre EH Bildu i PSN-PSOE a Navarra i a Pamplona serà clau en el futur de la comunitat foral i generarà un soroll ben estrident a Madrid, on els socialistes seran pressionats per a evitar pactes amb EH Bildu i forjar-los amb UPN, una força totalment hostil contra les esquerres i contra el basquisme, i incapaç de teixir aliances estables amb partits aliens al seu espectre.
No seria, de fet, la primera vegada que els socialistes cedeixen a aquesta pressió. Al 2019, la coalició Navarra Suma, que integrava UPN, PP i Ciutadans, es va quedar a un regidor de la majoria absoluta a Pamplona. A l’altre costat EH Bildu (amb 7), PSN (5) i Geroa Bai (2) podrien haver format un govern de coalició que els socialistes van impedir, permetent un govern d’UPN en minoria que no ha sigut capaç d’aprovar cap pressupost municipal en aquesta legislatura. Anys abans va ocórrer un episodi similar amb l’agostazo, quan al 2007 José Luis Rodríguez Zapatero va impedir una entesa dels socialistes navarresos amb la Nafarroa Bai d’Uxue Barkos i Esquerra Unida per a accedir al Govern de Navarra, que va continuar en mans d’UPN.
El cert és que UPN continua recorrent al passat per a pressionar als socialistes, submergits en el dilema generat per la pressió mediàtica de Madrid o en la possibilitat de garantir governs estables d’esquerres en què participe EH Bildu, que té encara més força a nivell municipal i que en bona part ha trencat amb el passat d’ETA. De fet, qui va ser alcalde de Pamplona amb la coalició independentista entre 2015 i 2019 i qui aspira a recuperar el càrrec, Joseba Asiron, fins i tot va ser dels qui, en els anys més durs d’ETA, va condemnar públicament la violència a cada atemptat.
El Govern actual de Navarra
Més enllà d’aquesta disjuntiva hi ha la tasca de govern. Els socialistes seran novament els més votats a dins del bloc de l’esquerra aquest 2023. Les enquestes els donen 10 escons de 50 al Parlament de Navarra, seguits per EH Bildu i Geroa Bai, que podrien empatar a vuit amb un lleuger avantatge per a la coalició liderada per Arnaldo Otegi. Zurekin Nafarroa (Navarra Amb Tu), la coalició entre Podem i Esquerra Unida, podria obtenir quatre representants, i les esquerres sumarien vora 30 dels 50 diputats del Parlament, una majoria àmplia en què EH Bildu tornaria a ser un actor imprescindible.
Segons Joseba Santamaria, director del diari Noticias de Navarra, “hi ha la sensació que amb el govern de Chivite les coses van raonablement bé: Navarra és un espai de convivència amb problemes que no ens són propis, com ara l’accés dels joves al treball o les limitacions de la sanitat, però sembla que hi ha una majoria convençuda que el model de govern iniciat al 2015 amb Uxue Barkos i prolongat al 2019 amb María Chivite s’ha de defensar, perquè és estable i fuig del soroll”.
Aquest periodista interpreta que allò interessant d’aquestes eleccions no serà el bloc que les guanye, que sembla clar que serà el de l’esquerra; sinó la correlació de forces a dins de cada bloc. Segons analitza, EH Bildu guanyarà vots, però “no farà de la seua entrada al govern navarrès una condició: almenys fins ara no ho han dit, i la seua estratègia sembla que és a llarg termini”. Santamaria assegura, en canvi, que la gran complicació serà resoldre el trencaclosques de Pamplona.
De fet, Patxi Zabaleta, històric d’Herri Batasuna, fundador del corrent Aralar –que va abandonar la formació abertzale per discrepàncies envers l’activitat d’ETA–, excandidat de Nafarroa Bai i ara integrat en EH Bildu, creu que la pròxima legislatura estarà condicionada “pels problemes seriosos d’enteniment entre EH Bildu i el PSN”. Recorda que, malgrat aquestes diferències, la coalició independentista ha mantingut el govern navarrès amb el seu suport extern, “i no pot ser que el PSN pretenga perpetuar aquest suport a canvi de res, com ara la cooperació en molts ajuntaments en què EH Bildu és força majoritària”. Segons Zabaleta, “s’ha de normalitzar aquesta situació, només és qüestió de temps, però ja està tardant molt”.
La dreta, més dividida que mai
Malgrat les discrepàncies internes, si l’esquerra podrà sumar majoria a Navarra és, també, gràcies a les disputes que es viuen al si de la dreta. La històrica relació entre UPN i PP ha saltat pels aires, tal com es va visibilitzar amb l’aprovació de la reforma laboral del Govern espanyol, a la qual la direcció d’UPN volia donar suport però els seus dos diputats al Congrés van desobeir el partit i hi van votar en contra. Tots dos, Sergio Sayas i Carlos García Adanero, van acusar el seu propi partit “d’haver-se entregat a Pedro Sánchez” i tots dos s’han incorporat al PP. Adanero, de fet, serà candidat a l’alcaldia de Pamplona amb el partit de Feijóo.
La divisió ve de lluny, però la conveniència havia evitat fins ara el trencament que s’ha exhibit públicament amb acusacions mútues de deslleialtat. El PP considera que s’ha mantingut molts anys invisibilitzat a Navarra a l’ombra de l’UPN; i els regionalistes entenen que reforçaran les seues sigles anant en solitari i defensant un discurs propi, centralitzat en la defensa foral. No hi ha dubte, en tot cas, que el PP absorbirà una part destacada dels vots d’UPN: els 20 diputats de Navarra Suma es podrien quedar en 15 per a UPN i en quatre per al PP. A l’Ajuntament de Pamplona, el pessic del PP als regionalistes podria ser encara més suculent, i EH Bildu en podria ser la força beneficiada si esdevé la candidatura més votada gràcies a aquesta divisió del vot. Una possibilitat complicada, però factible.
Amb aquest escenari ja sorgeixen veus tímides al si d’UPN que plantegen un canvi d’estratègia del partit i que s’aprope a forces com Geroa Bai a còpia d’abandonar el discurs conflictiu i totalment antibasc que ha caracteritzat la formació. Hi ha qui considera que aquest canvi és factible, però no a curt termini. “L’UPN, com la dreta espanyolista, continua ancorada al passat, però en algun moment haurà de canviar l’estratègia: al País Basc els resultats del PP són lamentables, i per a UPN no governar a Navarra durant tres legislatures és un fracàs sense pal·liatius”, afirma Patxi Zabaleta.
Mentrestant, de Ciutadans no s’espera cap representació al Parlament ni als municipis: en la legislatura del 2015-2019, quan hi van concórrer en solitari, no van obtenir ni un sol representant en cap ajuntament. El seu discurs antiforalista i l’arrelament de l’UPN frenen la irrupció d’una dreta alternativa com la que representa el partit taronja. No passa el mateix amb Vox, atès que el partit ultradretà podria entrar al Parlament navarrès amb un o dos diputats.
La situació, sens dubte, afavoreix una majoria d’esquerres que serà més complicada de definir amb els pactes postelectorals que de guanyar a les urnes.