El problema social de l’accés a l’habitatge a Balears no para de generar dades esgarrifoses. L’última coneguda indica que en els últims deu anys els preus del metre quadrat han crescut quasi un 70%. S’ha arribat a uns preus que estan en nivells estratosfèrics que no tenen paral.lel anterior ni existeix res semblant a qualsevol altra territori de l’Estat.
Brutal increment. Segons les últimes dades ofertes per part del portal Fotocasa el preu de l’habitatge baleàric ha crescut exactament un 68,5% entre 2011 i 2022. Mentrestant, segons assegura un altre portal, Infojobs, els salaris només han crescut -a tot l’Estat- un 7% en el mateix període. El contrast dona fe de la brutal desproporció i de com de difícil resulta per a una assalariat mitjà balear poder accedir a la compra d’un habitatge. Bé, difícil no és la paraula: impossible sí.
La situació immobiliària a les Illes presenta característiques apocalíptiques i paradisíaques a la vegada. Per a la immensa majoria de residents és una mena d’apocalipsi habitacional perquè no hi ha res a l’abast dels sous mitjans; i tampoc de bona part dels més alts, si no és compartint l’adquisició en parella, perquè una persona tota sola ho té molt, però que molt magre. Per als rics, residents o forans, les Illes són l’objecte del seu desig i per als especuladors gairebé cada racó de l’arxipèlag és un paradís amb el qual guanyar doblers.
D’habitatges nous no se’n fan, gairebé. I els pocs que es construeixen surten al mercat a preus desorbitats. Una promoció a la Plaça de les Columnes -un edifici de principis del segle XX en procés de rehabilitació-, una zona de veïnatge tradicional de classe mitjana, situada en el primer eixample de Palma, s’anuncia a 422.000 euros el pis menys car -d’una habitació-, mentre que el més car, l’àtic de tres habitacions, arriba als 760.000. Això, sempre i quan no hi hagi variacions a l’alça en el temps que falta perquè estiguin acabats. I alerta: no es tracta d’una oferta de gran luxe. Aquest se’n va a preus a partir dels 12.000 euros el metre quadrat i si es tracta d’unifamiliars -amb piscina, davant de la mar...- s’enfilen fins els 15.000 el metre quadrat. I aquests últims no són els més extrems: una recent promoció de mega súper luxe en el cas antic de Palma, amb vistes a la mar, es ven a 20.000 el metre quadrat.
En aquest context, no pot estranyar que els poden comprar immobles de segona mà també hagin de fer front a uns preus que no cessen de pujar. Segons informava Fotocasa, aquest abril passat abril el preu mitjà del m2 d’aquests immobles s’ha situat en els 3.666 euros. Aquesta és la mitjana, però és que hi ha zones on s’està molt per damunt. Per exemple, a Eivissa. No debades és l’illa amb preus més alts: a Santa Eulària del Riu s’arriba als 6.402 i a Vila als 5.865. El municipi de les Illes on el preu està és contingut és Ferreries, a Menorca, on el m2 se situa en els 1.743, un nivell que fa una dècada era considerat altíssim.
Davant d’aquestes xifres no pot estranyar que, com assegura Fotocasa, Balears sigui el territori de l’Estat on és car és el m2 de segona mà, per sobre de Madrid, 3.438 euros, i Guipúscoa, amb 3.248, els altres dos més cars.