Els crítics

Sempre ens queda en Larry

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Riure és fonamental en els moments més difícils. O almenys, és imprescindible per a mi. Començo així aquest text perquè l’1 d’octubre va ser el dia que va triar Larry David per tornar amb la seva sèrie després d’anys d’absència televisiva. Sort d’ell. Sort d’un geni humorístic que aconsegueix arrencar somriures fins i tot quan el teu estat mental està en territoris molt diferents. El comediant estatunidenc, conegut pel fet d’haver estat cocreador de Seinfeld (que és, al parer d’un servidor, la millor comèdia que mai s’ha vist a la televisió) està més fi que mai als seus 70 anys, dominant a la perfecció els punts forts de la seva manera d’entendre l’humor. El retorn de Curb Your Enthusiasm és una exhibició d’allò que ha fet de Larry David en Larry David, demostrant que coneix molt bé allò que ens fa riure del seu alter ego.

Perquè, per als qui no hagin vist mai cap episodi de la sèrie, el comediant interpreta una versió fictícia de si mateix, i es presenta davant l’audiència com un individu misantròpic, renegador, egoista i força cretí que és incapaç de navegar pel món sense topar contra convencions socials que no comparteix i acabar embolicat en situacions incòmodes de les quals sempre surt mal parat. I així, sent el perdedor (el gran perdedor) aconsegueix que l’estimem malgrat tots els defectes.
El nou episodi de Curb Your Enthusiasm arrenca amb un clàssic ben típic d’en Larry David, que és la capacitat que té una cosa insignificant de malbaratar el dia d’un individu que, en realitat, ho té tot per ser feliç. Així, l’episodi arrenca amb un pla general d’una zona d’urbanitzacions de classe alta fins que s’apropa a una casa enorme on ja se sent en Larry cantant alegrement. Un cop dins, descobrim que és a la dutxa cantant una cançó de la pel·lícula Mary Poppins (en concret, “A Spoonful of Sugar”, ja saben, aquell moment en què la protagonista ensenya als nens que endreçar l’habitació és fàcil si es fa amb alegria). Però aquesta alegria que té en Larry es veu evidentment truncada per un pot de sabó que es resisteix a obrir-se i contra el qual es baralla mentre a casa riem perquè: 1. Qui no s’ha barallat mai amb un pot de sabó? Aquests estris del dimoni semblen fets perquè no puguin obrir-se. 2. L’escena s’allarga, amb en Larry tornant-se violent i clavant cops al pot i per tant traint el missatge optimista de la cançó que tenia al cap fa un moment. Aquesta escena, hereva de l’humor observacional amb què Larry David es va formar com a comediant en clubs de Nova York (i que és quan més proper Curb Your Enthusiasm és de Seinfeld) marca tot el que vindrà després.

A partir d’aquí el dia d’en Larry només va a pitjor. A través d’escenes que giren al voltant de les dificultats amb les convencions socials (l’escena sobre aguantar la porta, la del condol a un amic perquè se li ha mort la mascota o tota la trama sobre el fet de no poder acomiadar la secretària), en Larry David va posant la llavor, sense adonar-se’n, de la seva pròpia derrota, que l’acabarà trobant al final de l’episodi. Però aquest cop encara va un pas més enllà i, en un gir brillant, rep una sentència de mort per part d’un aiatol·là, de manera que es converteix en una mena d’humorista fugitiu, criticant tant la inflexibilitat dels extremistes religiosos que no permeten que es faci humor amb la seva fe, com la indústria de l’entreteniment que l’aparta ràpidament per evitar que la polèmica els esquitxi, marginant-lo com un pària. I tot això evitant quedar com l’heroi de la llibertat d’expressió en demanar covarda -ment poder disculpar-se pel seu acudit. El diagnòstic és precís i alhora hilarant, propi d’un mestre. Sort en tenim, d’en Larry David.

Curb Your Enthusiasm
(Larry David)
Creador: Larry David
Repartiment: Larry David, J.B. Smoove, Jeff Garlin, Cheryl Hines.
Temporades: 9
Canal: HBO España

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.