Els crítics

La memòria retorçuda dels espais

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En algun moment de la trajectòria com a fotògraf d’Antonio Girbés, format en l’American School of Photography de París i que féu algunes de les primeres passes professionals il·lustrant les grandioses cròniques del seu cosí, l’escriptor Rafael Chirbes, l’artista va experimentar la seua particular epifania estètica. Una revelació induïda, en part, que tingué lloc fa una dècada i escaig. “Fes el que sempre havies volgut fer i no havies tingut l’oportunitat de fer”, digué a Girbés Elena Ochoa Foster, qui havia concedit una beca al valencià després de veure Somewhere Nowhere, un dels seus treballs fotogràfics. 


D’aquella incitació sorgí una immersió en la Ciutat Prohibida de Pequín, tot just abans de la restauració d’aquell imponent complex. Tant Ochoa com la seua parella, l’arquitecte Norman Foster, quedaren impressionats per la relectura de l’espai arquitectònic que havia fet Girbés. “Em vaig endinsar en el món de risc que em proposava Ochoa i em vaig adonar que ja no podia tornar a la fotografia realista”, explica l’interessat. D’aleshores ençà, el fotògraf ha recorregut ciutats de tot el món apropiant-se els espais arquitectònics, canviant-los la funció, recreant-los de manera ambigua, rellegint els seus contorns per regurgitar-los a la mirada de l’espectador encara reconeixedors però passats pel tamís creatiu. Energia estètica alliberada, entre el respecte i una certa actitud sorneguera que expressa el títol de la sèrie sobre ciutats, “Delirious City”.


Després d’haver fet aquesta operació en ciutats com París, Venècia, Barcelona o Moscou, entre més, el repte era capbussar-se en la pròpia ciutat, València, canviant la impressió i l’impacte que produeix la trobada amb espais desconeguts per uns altres valors relacionats amb la memòria personal i col·lectiva.


Algunes d’aquelles investigacions estètiques sobre la pròpia ciutat es pogueren veure en la mostra “Refugis” (20015) que allotjà el Museu de l’Almodí de la ciutat del Túria. I ara, aquesta visió, centrada bàsicament en la ciutat, conforma l’exposició “VLC DC”, una nova “Delirious City”. I un conjunt d’obres regides pel mateix ànim de retòrcer la realitat, uns patrons estilístics que atorguen cohesió a la mostra, tot i la diversitat de la matèria primigènia: arquitectura antiga i contemporània, arquitectura efímera i motius naturals urbans. De la Llotja de València (Llotja), monument sobre el qual Girbés construeix un nou espai que provoca estranyament i fascinació, a l’estadi de Mestalla (Estadi), que l’autor empra invocant la simbologia (el ratpenat de l’escut i les tàctiques de joc) i l’acabat colorista —negre i taronja— de l’última remodelació,  però col·locant els elements de l’edifici en un harmoniós i suggeridor desordre.


Amb uns altres edificis com el Veles e Vents, per contra, l’artista té més interès a agitar la geometria que a esprémer les limitades possibilitats de la gamma cromàtica original. En altres ocasions, com amb els frescos de l’església de Sant Nicolau, el joc, certament entremaliat, rau a modificar la perspectiva i repetir els elements fins a confeccionar una espiral amb aspiracions d’infinitud. La llum projectada des de darrere de l’obra, en una sala subterrània, més obscura, acaba d’arrodonir la sensació de raresa. Mentrestant, els ficus del Parterre o les barroques instal·lacions lumíniques del barri de Russafa (reflex de la “bogeria valenciana”, assevera) li serveixen per jugar de manera metòdica, obsessiva, amb les possibilitats de la llum i les ombres. En el primer cas, transmetent una atmosfera inquietant. En el segon, aconseguint resultats d’una gran bellesa plàstica.  


Treball conscienciós, que parteix de la fotografia analògica, a la qual continua fidel, per modificar-la pacientment, superposant capes i esprement amb tenacitat les possibilitats dels espais per trobar-ne una nova lectura. Tot, amb un llibertinatge engrescador. Bastint el que hom anomena una mirada pròpia. Un bé escàs.

VLC DC
Antonio Girbés

Galeria Shiras de València
Fins al 18 de novembre de 2017

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.