- Com avalua el govern d’aquests últims vuit anys?
- Ha estat el govern que diu sempre el que farà i que fa molt poc. Ha fet molts anuncis, molta propaganda, però ben poques realitzacions. Per als ciutadans ben poca cosa. Els principals problemes que tenien els ciutadans el 2015 i 2019 els tenen el 2023. Així passa en habitatge, en salut, en transport públic, en el finançament, etcètera.
- I què ofereix el PP?
- El canvi. Tot aquell ciutadà que tengui el desig de canviar, de tenir un govern liberal, moderat i de gestió, que estigui fart de les prohibicions i de l’intervencionisme de l’esquerra, de la regulació fins al límit, que li diguin com ha de viure... té una aposta clara i segura que és el PP. Hem recollit més de cinc-centes propostes d’associacions, grups, empreses... que hem introduït en el programa electoral i que van en aquest sentit. El que jo oferesc, en definitiva, és una altra manera de fer política: normes clares i una gestió amb el ciutadà en el centre de l’interès de l’Administració, en llibertat, sense aquest intervencionisme ofegant que patim ara.
- Vostè sol dir que “ha tornat el PP de les grans majories”, què significa això?
- Que ha tornat el PP com el gran partit de portes obertes que és, on tenim gent de molts de matisos. No és el partit de na Prohens. No vull que tothom del partit pensi com jo exactament en tot. Només faltaria. És el partit de la gestió i de la ideologia liberal. On cadascú aporta el que té per aportar. És el partit que no cedeix davant la suposada superioritat moral de l’esquerra, que combat aquesta idea des de la llibertat. Som el partit que durant els darrers dos anys ha recuperat la il·lusió dels seus militants, que hem recuperat la gent que se’ns havia allunyat. Som el partit que és la casa comuna del centredreta balear. El partit amb idees clares que torna a recollir la il·lusió de tota la seva gent que té ganes de victòria.
- El PP de les “grans majories” va obtenir, durant les dècades de 1990 i de 2000, resultats electorals per sobre del 40% i inclús per damunt del 45%. A vostè cap enquesta li atorga uns nivells de suport semblants. Quin percentatge aspira a recollir?
- El que em basti per guanyar i governar. Aquest és el meu objectiu. No entraré en percentatges exactes. No hi vull entrar. El que vull és guanyar i poder governar. Així de clar. I una cosa molt important: soc l’única candidata que ho pot dir. Cap altra pot dir que pot guanyar i governar. Jo no soc la líder de cap bloc ni de res que no sigui el PP. El PP ha romput amb la política de blocs. Jo el que vull és guanyar i governar, com t’he dit. I per això convoc tota la gent que està cansada de tantes prohibicions, de tant d’intervencionisme de l’esquerra, fins i tot convoc els votants socialistes que estan espantats pel que fa al sanchisme... a votar per la llibertat, pel projecte que jo encapçal i que és el centre polític, on hi ha la majoria social. Som el projecte de la diversitat, perquè cada illa és diferent; som el projecte de l’arrelament en la nostra història i cultura, i som, alhora, el projecte de la modernitat europea.
- Si vostè és presidenta derogarà o canviarà alguna normativa lingüística?
- Jo no faig batalla política de la llengua, la qual és una eina de comunicació. L’Estatut és molt clar respecte a aquesta qüestió i jo compartesc cent per cent el que diu. La llengua no és patrimoni de ningú, sinó de tots els ciutadans. Som una societat bilingüe i això és una gran riquesa. Jo soc traductora, xerr quatre idiomes —i m’agradaria parlar-ne més— i accept poques lliçons en qüestió de llengües.
- I què li pareix la normativa existent?
- El que crec és que s’ha de fer normal (a les institucions) el que ho és al carrer. Per exemple, si un ciutadà s’adreça en un idioma a l’Administració, aquesta li ha de contestar en el mateix idioma. En educació s’ha de tenir per objectiu que els estudiants coneguin perfectament els dos idiomes i, a més, s’ha d’introduir l’anglès, d’acord amb la comunitat educativa. I respecte a l’àmbit sanitari, que ha estat d’actualitat recentment, estic segura que la llengua (catalana) no és l’únic motiu pel qual hi ha professionals que no venen, però sí que n’és un motiu més —juntament amb l’habitatge, molt car—, segons ens diuen els sindicats, que retura (els professionals) a l’hora de venir. Per tant, n’haurem de parlar.
- Quan vostè parla de la necessitat d’aprendre anglès a l’ensenyament no diu la paraula trilinguisme, que va ser usada pel govern del PP presidit per José Ramón Bauzá per referir-se a la fórmula per imposar un sistema de tres idiomes que a la pràctica arraconava el català, per la qual cosa es trobà amb una enorme resposta popular contrària. És casualitat o és que no vol que li recordin aquell episodi?
- Hem après de les equivocacions del passat. No férem les coses bé i vàrem tenir la pitjor derrota electoral, el pitjor càstig de la nostra història. Som ben conscients d’això. No es repetirà. Però això (el record de Bauzá) no em fa cap por ni implica no actuar en un camp on tenc ben clar, com t’acab de dir, el que s’hi ha de fer.
- Ja que parlam d’ensenyament, derogaria la llei del sector que ha aprovat l’esquerra aquesta legislatura?
- Almanco la revisaré per introduir-hi canvis. En general, l’esquerra té un model educatiu que va en contra dels interessos de molts ciutadans que volen —i hi tenen dret— triar l’escola on envien els seus fills. El Govern ataca l’escola concertada, que és fonamental. Al contrari del que fa l’actual Govern, nosaltres garantirem els drets dels pares i mares a triar l’escola que vulguin per als seus fills.
- A parer seu existeix la saturació turística?
- Clar que existeix la saturació turística. La pogueren comprovar l’any passat. I aquest estiu que ve —que quasi ja hi som— una altra vegada passarà dos quarts del mateix. La pregunta que s’ha de fer tothom és per què el 2015 no existia saturació i ara sí? La resposta és bona d’explicar: perquè no s’ha gestionat bé. Mira, l’estiu de l’any passat hi hagué tots els problemes de massificació coneguts. Ha passat un any. Idò bé: què ha fet l’esquerra a les diferents institucions que governa per evitar que enguany tornem a estar igual que l’any passat? Res. No s’han millorat els accessos a Palma, on els embussos es repeteixen cada dia i encara pitjor serà a l’estiu, no s’ha millorat el transport públic... En resum: clar que existeix saturació i és així perquè l’esquerra la consent.
- Segons l’ecologisme i una part de l’esquerra s’hauria de canviar de model turisticoeconòmic, però m’imagin que vostè no hi està d’acord, amb això, no és ver?
- No. Hem de créixer en valor i no en volum, això ho tenc ben clar, però no hem de canviar el model, que és bo. L’hem d’adaptar, per suposat, però no podem oblidar que el turisme és l’ascensor social més important per a molts de ciutadans de Balears. El problema que tenim no és de model, sinó de gestió d’aquest model. Que no és el mateix. No podem seguir com fins ara, però no hem de canviar de model productiu, sinó millorar la nostra posició turística per equilibrar el benestar dels residents amb l’economia turística.
- En cas de ser presidenta impulsaria la derogació de normes i lleis aprovades per l’esquerra?
Sí, d’un grapat. Eliminaré la moratòria turística, per exemple, perquè va en contra de la lliure competència. Estic a favor que hi hagi un sostre de places turístiques, però no de tancar el mercat, perquè això perjudica la lliure competència. També derogarem els decrets territorials que ha aprovat l’esquerra i que implica un enorme intervencionisme que va en contra de l’autonomia municipal —perquè envaeix competències dels ajuntaments—, i també perjudica els ciutadans. No estic dient que vull que no es protegeixi el territori, en absolut, sinó que del que es tracta és de fer una normativa clara que doni seguretat i permeti equilibrar protecció territorial, drets i llibertat.
- Ha criticat amb duresa la política d’habitatge del Govern. Què faria vostè en aquest àmbit?
La clau és augmentar l’oferta. Com es pot fer? Idò abocant terreny al mercat perquè s’hi edifiquin immobles. I n’hi ha, de solars; no és ver que no n’hi hagi. Per exemple, només a Palma i Calvià n’hi ha per construir unes 15.000 places. Es tracta de cercar solucions i totes passen perquè hi hagi terrenys per construir edificis de pisos. Per exemple, acordant amb els promotors un preu taxat; fent habitatges per a col·lectius especials —sanitaris, policies, etc.—; pactant amb els propietaris de pisos buits avantatges fiscals perquè els treguin al lloguer, donant seguretat als propietaris que si treuen a lloguer el seu pis al final del contracte el tendran igual que quan l’oferiren; permetent fer més altures allà on sigui possible; dividir pisos i cases molt grans en diversos apartaments... Clar que hi ha solucions, algunes de les quals assajades en altres països i que han funcionat molt bé. Però l’esquerra el que fa és intervenir, prohibir i protegir més els ocupes que no els propietaris d’immobles.
- Feijóo, Ayuso... parlen del 28 de maig com una primera volta de les generals. Vostè també ho creu així?
- No sé si és una primera volta, però està clar que el 28 de maig serà la primera passa per traure Sánchez de la Moncloa. I això aquí, a Balears, és molt important, perquè tenim la presidenta més sanchista d’Espanya, n’Armengol.
- Ja ha dit moltes vegades que no vol parlar de pactes i que aspira a governar en solitari, però, al marge de pactes, de qui se sent més pròxima, de Vox o del PI?
- (Riu) Ja t’ho he dit: el que vull és guanyar i poder governar.
- Per governar, necessitarà escons. Ara el PP en té 16. Quants n’aspira a sumar, sobre aquesta xifra? Per què si entre els seus i els de Vox i/o PI no arriben a trenta, no podrà ser presidenta...
- (Riu) Insistesc. No vull entrar en nombre de possibles escons. L’objectiu que tenc és el que t’he dit. Totes les altres consideracions ara no és el moment de plantejar-me-les.
- Però, per ventura, es planteja que Feijóo i la direcció central del PP cedeixin al candidat de Vox la batllia de l’Ajuntament de Palma a canvi del suport de Vox en el Parlament a la seva investidura de presidenta?
- No. Rotundament, no. Feijóo ve de la perifèria, d’una comunitat bilingüe, ens entén bé i sap que cada banda té les seves peculiaritats. Per suposat, estam tots dins del mateix únic projecte polític nacional, però no, això que planteges ho descart totalment.
- L’última: si és presidenta, com es relacionarà amb el Govern català independentista?
- Igual que amb qualsevol altre govern de comunitat autònoma. Sense cap complex d’inferioritat.