-Fa més de catorze mesos que Pablo González es troba en presó a Polònia. En quina situació es troba ara mateix?
Des del primer dia l'han mantingut incomunicat. Només fa dos mesos que té accés a un advocat de confiança. Només ha tingut ocasió de veure la mare dels seus fills, Oihana Goiriena, en una ocasió, el passat 21 de novembre. Res més que això; en tot aquest temps no ha tingut ocasió de parlar ni una sola volta amb els seus fills. Com és comprensible, els seus fills no entenen aquesta situació i això és el que pitjor li ho està fent passar.
Viu les 23 hores del dia tancat i només el deixen sortir una hora al dia en un espai que fa quatre per set metres. De fet, li va dir a la seua dona que, quan surta, haurà de tornar a aprendre a caminar en línia recta. En la cel·la on està empresonat, només hi ha una finestra amb un vidre translúcid, amb la
"Pablo està 23 hores tancat en la seua cel·la. Quan surt ho fa a un espai de quatre per set metres"
qual cosa no pot veure el sol. A més, es tracta d'una finestra estanca, amb la qual cosa es genera molta calor i això li ha generat problemes a la pell. A l'hivern, va costar moltíssim que li feren arribar roba d'hivern.
Pablo és una persona molt forta, però, com és lògic davant la situació tan injusta que està vivint, té moments d'alts i baixos. De moment, però, es manté amb força.
-Com naix el moviment que vostè representa, FreePabloGonzalez?
Els qui formem part del col·lectiu som amics del Pablo. Majoritàriament, som persones que vam estudiar un màster de comunicació amb ell i que, a posteriori, vam continuar la relació. Tots tenim clar que Pablo és un gran professional i quan ens vam assabentar de la detenció vam muntar aquest moviment.
Abans de la seua detenció a Polònia, ja el van retenir tres hores a Ucraïna, el van registrar i li van duplicar la seua targeta de mòbil. Ell, aleshores, no li va donar importància, però alguns amics ja li vam advertir que potser s'estava arriscant massa, que tinguera cura. Després el van detenir.
Vam fer el pas de constituir-nos com associacions quan la família va necessitar suport econòmic per pagar la seua defensa jurídica. Com a associació, denunciem la situació que pateix Pablo i exigim que es respecten els seus drets com a ciutadà. La situació d'empresonament que pateix és molta injusta.
-Precisament ahir el periòdic El Mundo citava un periòdic dissident rus, Agentstvo, el qual sosté que Polònia disposa de proves que demostren que Pablo treballava com agent infiltrar per al servei d'espionatge militar rus. Què poden dir al respecte?
No farem cap valoració d'aquesta filtració. En aquests moments ni tan sols els advocats tenen accés a l'expedient on es detalla la informació què té Polònia en contra seua. Aquesta situació és del tot irregular i injusta. Mentre això passa, es va creant un relat acusatori, tot negant la presumpció d'innocència de Pablo.
El que nosaltres reclamem és el dret de Pablo a saber quines són les acusacions oficials que recauen sobre ell i que se li done l'oportunitat de donar explicacions. El que no té cap sentit és que es trobe en els llimbs en què es troba a hores d'ara.
- Quina és la seua opinió sobre la manera com ha procedit el govern espanyol?
Respecte del govern espanyol jo destacaria la seua inacció. D'una banda, hi ha el consol a Varsòvia, qui ha tingut una molta bona actitud envers la família de Pablo. D'una altra banda, hi ha el govern espanyol, el qual no ha contactat mai en la dona de Pablo ni amb sa mare. S'ha de dir ras i curt: el govern ha deixat
"El govern espanyol té l'obligació d'exigir que es respecten els drets de Pablo"
sol a Pablo González i en cap moment ha donat la importància que té aquest afer. Sabem que en la darrera trobada del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, amb el seu homòleg polonès en van parlar, però les declaracions que han fet a posteriori ens deixen tebis. L'acció del govern en aquest afer està sent insuficient.
-Així doncs, què exigiu al govern de Pedro Sánchez?
Nosaltres no exigim que es pose a Pablo en llibertat, però sí exigim que es milloren les condicions en què es troba a hores d'ara i que se celebre un judici just i ràpid. El govern espanyol té l'obligació d'exigir que es respecten els drets de Pablo, això és, que se celebre un judici amb garanties processals, en el qual hi haja transparència. Al govern li correspon lluitar perquè això passe. Ens crida l'atenció, de fet, que sempre que Pedro Sánchez s'hi ha referit parla d'ell com «el ciudadano Pablo González» i sempre omet la seua condició de periodista. Ens sembla una estratègia del tot intencionada.
-Aquest dimecres Pablo González rep el Premi Llibertat d'Expressió que cada any atorga la Unió de Periodistes Valencians. Què significa per a Pablo i per al seu entorn aquest guardó?
Tant per l' Oihana com per al nostre col·lectiu, aquest guardó significa que no estem sols. Tot i que el govern està passant de puntetes pel tema, s'evidencia que hi ha companys que tenen present a Pablo; que saben de la injustícia que està vivint; i que volen que se l'escolte. Ens omple d'alegria veure gent que creu en ell.
Amb tot, però, ens fa pena que aquest premi no se li atorge per la feina que realitza, sinó pel fet d'haver sigut víctima del silenciament. Pablo és un gran periodista, probablement un dels que més sap sobre els conflictes en l'antiga Unió Sovièitca, i aquesta situació no li permet fer la seua feina com a ell li agradaria. L'associació de periodistes d'Euskadi també li va atorgar un premi i ell, aleshores, ja va dir que no el mereixia, que no li estan deixant treballar per, veritablement, merèixer-lo.
Així que aquest premi ens genera un poc de confrontament de sentiments. El que ens agradaria, en última instància, seria que ell poguera estar ací per arreplegar-lo.