Quatre normes per orientar-se en el món dels caçadors de colofons
Editorials com Viena, Periscopi o Raig Verd fan colofons nous per a cada llibre. Proa sempre el fa servir per reivindicar una col·lecció fundada el 1928. N’hi ha per triar i remenar.
En el món de l’edició, el colofó és el comiat de l’editorial a cada llibre. Segons el DIEC2, una ‘inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies referents al llibre’. El mateix diccionari diu que també descriu la ‘petita vinyeta col·locada com a final d’un capítol’, una il·lustració que altres anomenen cul de llàntia.
En el panorama editorial catalanoparlant algunes editorials joves aprofiten molt els colofons. A l’últim èxit de Periscopi, el colofó diu on s’ha imprès i després informa: “Demà, i demà, i demà ha estat possible gràcies a la feina de l’escriptora Gabrielle Zevin, el traductor Ernest Riera, els correctors...” i s’hi esmenta tot l’equip. Després afegeix un missatge (“Llibreters, us agraïm que n’hàgiu tingut cura. Lectors, us agraïm el temps que hi heu dedicat”).
Raig Verd fa missatges més personals: El colofó de Les dotze direccions del vent d’Ursula K. Le Guin diu “Acabem el 2022 enviant aquest llibre a impremta i essent testimonis de l’espectacle grotesc del Mundial de Futbol de Qatar: un blanqueig i celebració desacomplexats de l’explotació capitalista i la violació sistemàtica dels drets humans amb noves formes d’esclavatge i assassinats”... Ací el podeu llegir complet:
Viena fa els colofons més delicats: “La primera edició de Nord i sud d’Elizabeth Gaskell es va acabar d’imprimir a començament de febrer, quan els camps ja estaven a punt per a la sembra de la nova temporada del cotó”:
I Proa recorda que “La col·lecció literària ‘A Tot Vent’, fundada a Badalona l’any 1928, té com a logotip, des del primer dia, aquest gravat al boix del pintor Josep Obiols, que recorda la goleta María Asunta, construïda a la platja de Badalona el 1858”. Encara no sou caçadors de colofons?
El feminisme, segons Marta Rojals i Montserrat Roig
Dos articles sobre el tema, distanciats 41 anys, a No siguis pobre! (Ara Llibres, 2023) i Som una ganga (Comanegra, 2020).
Ara que una de les principals escriptores i articulistes de l’última dècada, Marta Rojals, publica els seus articles en format llibre, a No siguis pobre! (Ara Llibres, 2023) paga la pena comparar els seus articles amb els de grans escriptores i articulistes de generacions anteriors. Les xarxes socials, Internet i l’allau d’informació de l’anomenada societat de la informació són els elements que l’articulisme del segle XXI no pot evitar.
Com que No siguis pobre! té una secció dedicada als articles de gènere, és temptador comparar els seus articles amb els que Montserrat Roig va dedicar al tema, i que estan recollits per Comanegra a Som una ganga: Textos feministes, publicat el 2020. Totes dues tenen estils molt diferents, però posicionaments polítics semblants. Quaranta anys després hi ha temes que, tristament, es repeteixen: la violència masclista, els abusos, el masclisme i l’essència del mateix feminisme.
Rojals, a “Jo, feminista?” (5-03-2018), comença així: “Potser a vosaltres també us ha passat, senyores de la generació X, que un bon dia de la vostra vida algú us ha etzibat: ‘És que vosaltres, les feministes...’ o una acusació similar, i us heu quedat parades. Jo feminista?, vau pensar en aquell moment de desconcert. Però si no he anat mai a cap mani del 8 de març, però si no he sentit parlar mai de la primera onada, ni de la segona...”
Roig, en un article a Mundo Diario (1-06-1977) diu: “Les dones feministes ja comencem a estar acostumades que, des de fora, ens ataquin d’una manera banal, ens presentin com a dones agressives o crispades, ressentides o frustrades personalment. És natural: nosaltres no tenim prou mitjans d’informació, no controlem els mitjans de comunicació per a explicar, amb calma, què pretén el feminisme”.
Dos nous llibres de Josep Vallverdú al dietari d’Àlex Susanna
Dues novetats de Josep Vallverdú en el seu any de centenari. Ja les avançava El món en suspens d’Àlex Susanna: La llengua viscuda (Tres i Quatre, 2023) i la poesia d'Atresorat silenci (Pagès Editors, 2022).
A El món en suspens (Proa, 2023), el dietari d’Àlex Susanna del temps del confinament per la pandèmia, l’autor rebia notícies de Josep Vallverdú que anunciaven dos nous llibres: “Vaig posant poemes en filera, per a un altre volum (ja veurem) del qual estic pensant el títol, confitós i un poc noucentista: Atresorat silenci, i callo”. Pagès Editors el va publicar a l’octubre. “He enllestit un volum dels ‘personals’ —deia Vallverdú— que narra la relació en el temps, des de la ninesa fins avui, d’un servidor amb la llengua catalana, farcit de records, d’anècdotes i de reflexions. Títol: A bord del català, aprofitant allò que el meu avi va anar a Cuba”... L’editorial Tres i Quatre l’acaba de publicar amb un altre títol: La llengua viscuda.