És possible enganxar-se a una sèrie sobre el món del vi? Tant com ho és enganxar-se a una sèrie sobre el món dels escacs. Ni un ni l’altre són universos habituals en el món de les sèries i tots dos es troben amb la prevenció inicial de l’espectador a qui el tema no li diu gran cosa i que és fàcil que pensi, abans de posar-s’hi, que els interessarà. Cal, doncs, superar aquesta barrera. Perquè si ho fas, pots descobrir-te gaudint d’una sèrie com Gambito de Dama, que va acabar convertint-se en tot un fenomen, o com Drops of God, que s’ha estrenat recentment a Apple TV+ i que és la sèrie que els vull recomanar avui. És, efectivament, una sèrie ambientada en el món del vi que comença amb la defunció d’un prestigiós crític francès que tenia en propietat la millor col·lecció de vi del món, valorada en 148 milions de dòlars. L’home té una filla, a qui no veu des de fa anys, i que teòricament hauria d’heretar aquesta fortuna, però ell disposa la seva herència de manera que la filla se l’hagi de disputar amb el seu millor alumne a través d’una sèrie de proves que vertebren la sèrie i en què tots dos han de demostrar que són els que en saben més de vi per endur-se l’herència.
Aquesta mecànica de competició dona a Drops of God una tensió que funciona molt bé i porta a l’espectador a posicionar-se amb un dels dos candidats, dels qui anem descobrint en paral·lel el caràcter i també la relació que tenien amb el difunt. Per la filla va ser un pare molt exigent i dur, que la va instruir en el món del vi per fer que fos com ella però després va desaparèixer de la seva vida. Per ell va ser un mentor que va creure en ell i li va obrir els ulls a un món que l’apassiona. Hi ha un contrast entre la manera de veure aquesta figura paterna que els col·loca en posicions oposades, com també ho fa la legitimitat biològica per rebre l’herència i el fet de venir de cultures diferents (ella és francesa i ell és japonès, on va viure el pare els últims anys de la vida). La sèrie va explorant el punt de vista dels dos al mateix temps que segueix la competició, on destaca la manera de fer entendre als espectadors, a través d’imatges molt expressives, allò que experimenten els personatges en tastar els vins, transmetent tot el que reben a través dels diversos sentits. Drops of God aconsegueix fer del tast un espectacle visual que funciona molt bé i que, sospito, pels recursos que utilitza, que és la part de la sèrie que més beu del manga homònim que adapta, creat per Yuko i Shin Kibayashi.
La duresa de la competició també porta els personatges a apropar-se (a partir d’aquí spoilers substancials sobre la trama) i que es preguntin, un cop es descobreix que el deixeble és també fill del crític difunt, quina mena de persona sotmet els seus fills a aquesta competició. Drops of God es toca aquí amb Succession en aquest retrat del pare que enfronta els fills per castigar-los pel fet que no estiguin a l’alçada de les seves expectatives. El gir final que fa la història està relacionat amb aquest tema de fons que acaba surant a la superfície, fent que el vi passi a un segon pla que és necessari per portar la història a un territori que toqui de prop l’espectador. L’herència acaba sent tractada en un sentit més ampli: no només dels bens materials, també dels pesos emocionals que el difunt mantenia sobre els dos personatges. Explicada amb una sobrietat i una elegància poc habituals (molt adient per al món que retrata) i embolcallada per la cultura gastronòmica francesa i japonesa, aquesta és una d’aquelles històries que, t’interessi o no el món dels vins, et trobaràs degustant amb interès.
Drops of God
Creador: Quoc Dand Tran, adaptant el manga homònim de Yuko i Shin Kibayashi
Repartiment: Fleur Greffier, Tomohisa Yamashita
Minisèrie: 8 episodis
Plataforma: Apple TV+