Els crítics

Les clavegueres religioses d’El Caire

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La magnífica The Nile Hilton Incident (El Cairo confidencial, 2017) va confirmar Tarik Saleh com a un dels grans mestres del thriller contemporani. Després del posterior salt americà amb El contratista (2022) i una estrella com Chris Pine al repartiment, la consolidació absoluta —no per l’originalitat en la trama, però sí en l’escenari, el discurs i l’atmosfera— arriba amb Walad Min Al Janna, estrenada aquí com Conspiración en el Cairo i a nivell internacional com Boy from Heaven. Suec d’origen egipci, Saleh (Estocolm, 1972) recorre de nou a una intriga rodada en àrab —llengua materna— i ambientada a El Caire. És el seu escenari mític de confort, la zona creativa des d’on afloren els seus millors moments cinematogràfics, una excel·lència bruta, nerviosa i subversiva.

En aquesta ocasió, però, el realitzador deixa els baixos fons i els entramats merament policials, per entrar en una altra de les grans corrupcions del moment: la de l’estament religiós. Adam és el fill d’un pescador. Humil i respectuós, fidel al credo, ingressa a la prestigiosa universitat d’Al-Azhar, a El Caire, un centre germinal del poder de l’islam sunnita. El dia següent d’iniciar les classes, el Gran Imam de la institució mor de manera sobtada. Inconscient, Adam començarà a veure com entren en lluita els poders ocults del sistema, tots els interessos que intenten moure els fils de les elits político-religioses. I haurà d’aprendre a sobreviure en un entramat de cobdícia i de poder, on la vida —i les creences— semblen el menys important de l’equació.

Feta amb la solvència habitual —és un thriller impecable—,  el punt fort de Conspiración en el Cairo és el guió, guardonat a diversos certàmens de prestigi, com el Festival de Canes o la Seminci. Un ofici depurat que l’apropa a l’artesania de la ficció, en una successió laberíntica dels fets, exposats de manera crua i simple, però sense caure mai en la imprecisió, ni la superficialitat. Tot suma, tot aporta, mentre El Caire se’ns planteja com un escenari fascinant i real, verídic en la brutícia dels carrers i en la imperfecció de la vida que passa. Espionatge exòtic —per al món cinèfil avesat a l’acció occidentalista—, el més complex de superar és tot allò que el director dona per sabut, però a nosaltres ens queda lluny. Una institució opaca, en uns girs que abusen de les decisions de discutible lògica interna —un missatge polític gens dissimulat—, i uns esdeveniments que comencen a carburar, ja tot presentat, quan fa ben bé una hora que la pel·lícula ha començat.

 

Walad Min Al Janna

(Conspiración en el Cairo)

Direcció i guió: Tarik Saleh

Fotografia: Pierre Aïm

Música: Krister Linder

Suècia, 2022

Durada: 126 minuts

Repartiment: Tawfeek Barhom, Fares Fares, Mehdi Dehbi, Mohammed Bakri, Makram Khoury, Sherwan Haji, Yunus Albayrak, Ayman Fathy.

Intriga

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.