—Per què han homenatjat Enric Solà?
—Perquè va ser una persona amb unes qualitats extraordinàries i perquè va tindre una participació decisiva en el procés de recuperació del dret civil valencià, és a dir, en la recuperació dels nostres Furs.
—Com va ser aquesta participació?
—Solà va fer diferents tasques en aquesta qüestió: va reflexionar i va posar de manifest la necessitat de recuperar aquest dret, que va ser derogat fa més de 300 anys. Va demostrar que aquest és prou més actual que algunes qüestions que s’apliquen avui dia. D’altra banda, cal fer valdre la seua tasca de reclutament a favor d’aquesta idea. Jo mateix em considere fill de la seua influència.
—Com va conèixer Enric Solà? En quin moment?
—A finals dels anys vuitanta. Jo soc de Sueca, tenia despatx allà en aquella època, ell era registrador de la propietat i el 1988 va arribar al registre de la propietat de Sueca, on va estar quatre anys. El vaig conèixer per raons professionals i pel fet que jo vaig organitzar uns actes de celebració del 150è aniversari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sueca el 1991. En aquell moment li vaig demanar uns treballs sobre un formulari processal del segle XVII que es conservava a l’Arxiu Municipal. Aquest va ser el primer contacte pel que fa a la reivindicació de l’antic dret, i a partir d’ací, a través del Col·legi d’Advocats, vaig fer un manifest per a reivindicar-ne la recuperació i, sobretot, per a defensar el fet de poder fer lleis civils, és a dir, que les Corts que ostenten el poder legislatiu puguen fer lleis civils, tal com sí que poden fer els parlaments de Catalunya, de les Illes i de l’Aragó. Aquest manifest es va aprovar, per cert.
—El 1975 Solà va redactar l’Avantprojecte d’Estatut del País Valencià, el conegut com a Estatut d’Elx. Quina importància dona a aquesta iniciativa?
—Ell va redactar-ho per encàrrec de Joan Fuster, però he de dir que jo no vaig viure aquell episodi en primera línia i no en tinc un gran coneixement. Això sí, redactar tot un Estatut d’autonomia no és una cosa qualsevol: cal tindre el cap molt clar. Aquella va ser una tasca magnífica i va tindre una gran importància. Si va quallar o no és una altra cosa, però segur que va tindre influència en l’estatut posterior.
—Ell, com molts altres coetanis, es va sentir decebut amb l’esdevenir de la Transició.
—Jo sintonitzava amb les idees d’Enric Solà, potser no al 100%, però per descomptat que l’Estatut que es va acabar aprovant no va ser del meu gust, tot i que busquem la part positiva i mirem de millorar-lo. Solà es caracteritzava pel seu optimisme, per la seua manera de veure les coses de forma positiva, per tindre unes conviccions molt sòlides i per no abandonar la lluita. Per tant, Solà podia estar decebut, però mai no va estar vençut.
—Avui està sobre la taula la reivindicació del dret civil. Què en pensa?
—S’ha de recordar que la competència per a legislar sobre dret civil s’havia recuperat. I cal posar de manifest que va ser la dreta qui va aconseguir recuperar-la, concretament una persona molt denigrada, que és el senyor Francisco Camps. PP i PSPV-PSOE van pactar-ne la recuperació el 2006, i aquests mateixos partits després se la van carregar. Ara s’està intentant salvar la desfeta que han fet. Em rebel·la una mica que aquests dos partits participen en els manifestos per la recuperació del dret civil. El teníem: estava sancionat per les Corts Valencianes i per les espanyoles. I quatre dies després d’haver-lo tombat, reivindicar-ne la recuperació no ho trobe coherent. El que és evident és que els representants del PP i del PSOE al País Valencià no manen en el partit, perquè els qui manen ho fan des de Madrid, des d’on no tenen cap interès per aquesta recuperació.
—Creu que els valencians seran capaços d’imposar aquesta recuperació als polítics dels partits centralistes?
—He de dir que abans era molt optimista i que ara no ho soc. No hi confie. Jo tinc tendència al realisme. Ara, hem d’abandonar la lluita per això? No. Però seria un miracle, tal com ho vaig considerar el 2006, quan aquest dret es va recuperar. Recuperar-lo ara seria un miracle encara més gran.
—Segons vostè, quina és la importància del dret civil valencià? Per què cal recuperar-lo?
—Recuperar el dret civil valencià és recuperar el poder de fer lleis de dret civil. Els valencians hem de recuperar el poder de fer unes lleis que ara no podem fer. Podem fer lleis sobre urbanisme, però no per a regular les conseqüències econòmiques d’un matrimoni o de quina manera es regula la successió hereditària dels béns i altres qüestions. Recuperar el dret civil valencià significa que els valencians puguem fer lleis sobre aquestes qüestions que afecten la vida diària de les persones. Això és el dret civil: un intent d’ordenar les relacions entre les persones i de resoldre els conflictes en aquest sentit. Les nostres lleis no han de ser igual que les que s’apliquen a Castella-la Manxa o a Sòria. És evident que tenim la nostra idiosincràsia, i hem de tindre la nostra capacitat de decidir.
—Creu que sense el treball previ d’Enric Solà avui aquesta reivindicació estaria tan viva?
—Crec que no. No es pot afirmar perquè mai no se sap, però sí que podem dir que hi ha hagut una reacció en cadena i que aquest moviment comença amb el que ens va transmetre Enric Solà. Ell va ser l’inici de tot. Potser sense ell la reivindicació hauria arribat al punt actual, però no imagine com.