- Estau satisfets amb aquests anys de govern d’esquerres?
- Hi estam moderadament. S’ha de contextualitzar correctament per poder avaluar el que ha fet el Govern. La pandèmia, la inflació... són un marc que ha determinat la seva gestió. Però, a pesar de les dificultats, hem sabut donar les respostes necessàries per fer front als reptes i problemes que s’han generat en aquest quadrienni. El que passa és que també hi ha altres qüestions que igualment són importants i que s’han anat quedant sense resoldre. I això no ens agrada. Per tant, a l’hora de fer un tercer pacte, hi posarem molt més esment, justament amb l’objectiu que totes aquestes altres qüestions quedin ben resoltes.
- Parlant del possible pacte, l’octubre de l’any passat vostè va dir que no li agradava gens ni mica com s’havia fet el de 2019. Ha mudat de parer?
- No. No és cap secret que ja el 2019 em vaig manifestar críticament sobre el pacte que s’havia fet. Sempre he pensat que Més per Mallorca no tenia assegurada una representació suficient. I no em referesc només a la qüestió de quantes conselleries estam gestionant, sinó a la presència del nostre ideari essencial en el conjunt de la gestió del Govern. Això és molt important.
- Què vol dir?
- Un pacte es fa amb propostes de cada part i el programa final que s’acorda no ha de suposar que alguna d’aquestes parts senti que no hi està ben representada. Perquè si això passa vol dir que el pacte està mal fet. I Més per Mallorca ha sentit que no hi estava ben representat.
- Pot posar un exemple concret?
- El català a la sanitat. En un govern on participa Més per Mallorca no ha de ser possible que una part del pacte no entengui que per a nosaltres és impossible acceptar una rebaixa del català, de requisit a mèrit, per a determinats funcionaris. El simple fet que algú no hagués entès (en referència al PSOE) que això no podia ni tan sols plantejar-se en un Govern del qual en fem part és la prova que el pacte de 2019 va tenir prou mancances. Amb un pacte més ben fet, on hi hagués la transversalitat de la representació de cada part, això no podria haver passat. Tanmateix, en aquest pacte va passar. I això és el que de cap manera ens podem permetre que torni a ocórrer. Que quedi clar: no tenim cap dubte sobre el fet que volem un nou govern d’esquerres, però, alerta, res és gratuït.
- Què vol dir la transversalitat de la representació?
- És el que abans he fet referència. No pot ser que hi hagi una part del Govern que no estigui imbuïda de la nostra representació. O sigui, tot el Govern ha de ser representatiu de totes les parts i no simplement ser la suma de compartiments o conselleries que cadascú gestiona. Novament, pos el mateix exemple del català: a un pacte ben fet, amb presència de Més per Mallorca, totes les conselleries han de tenir la normalització plena del català com un objectiu bàsic. No només una, ni dues ni tres... Totes per igual.
- Més per Mallorca assegurà el 2015 que no pactaria amb el PSIB si no hi havia un compromís ferm del PSOE federal d'apostar per allò que aquí es decidís i sobretot que el líder estatal socialista hauria de donar garanties que s’aprovaria un nou finançament, més just. Tanmateix, això no va passar. A vostè li he sentit dir coses per l'estil. Està disposat de bon de veres a forçar la situació per implicar la cúpula federal del PSOE en el possible pacte governamental balear?
- S’ha d’implicar el PSOE i també Podem. Així de clar ho dic: o això o nosaltres no estarem en el Govern, o almanco jo plantejaré al partit que decideixi no ser-hi. No podem seguir igual. S'ha d'haver acabat aquesta manera de pactar segons la qual aquí es diu una cosa i llavors a Madrid se’n fa una altra. Cosa que ha passat en alguna ocasió, com és ben conegut. PSOE i Podem són els mateixos partits aquí i a Madrid. Per tant, s'hauran de comprometre els dos àmbits (balear i espanyol) en el futur pacte de govern. Perquè és imprescindible la concurrència del Govern central per poder afrontar molts de reptes aquí. Resulta molt mal d'explicar que, tenint un Govern espanyol de PSOE i Unides Podem a Madrid, ens boicotegi algunes iniciatives. Per tant, si ens volen tenir gestionant àrees del futur govern, les centrals respectives de les dues formacions s'hauran d'implicar en el pacte balear.
- Per tant, Més per Mallorca podria no estar en el Govern...
- Nosaltres som conscients què significa l'alternativa dretana per a Balears. I no la volem de cap manera, per suposat. Tenim una clara voluntat de gestionar, de fer part una altra vegada del Govern, perquè és ben vera que aquesta és la manera de fer coses, de canviar la vida de la gent per millorar-la. Però també som ben conscients que no podem tornar a passar per un pacte com el de 2019. Si el pacte no és com he dit abans i Madrid (les cúpules espanyoles del PSOE i Unides Podem) no s'hi implica, aleshores ens plantejarem com podem assegurar la nostra capacitat d'influència, si dins del Govern o fora.
- Vostè ha dit que si no és president no acceptarà ser conseller del Govern.
Així és.
I ho manté?
- És clar que sí. O soc president o no seré al Govern. Jo em present per ser president i crec que ho puc ser. Ara, si no és així, aleshores em dedicaré al grup parlamentari de Més per Mallorca. I, per cert, el Parlament aquests últims anys no ha tengut un gran protagonisme polític. Crec que necessita revitalitzar-se. Estic convençut que des del Parlament podem liderar perfectament l'agenda política balear, tant si estem en el Govern com si no.
- O sigui: si no és investit president, vostè quedaria de portaveu parlamentari, tant si Més per Mallorca fa part del Govern com si no?
- Exacte. En qualsevol cas, el que no passarà serà que el líder de Més per Mallorca estigui jeràrquicament per sota (en el Govern) del líder d'un altre partit. Això t'assegur que no passarà.
- Abans s'ha referit a les qüestions que no li agraden com han quedat aquests anys. Concretem: Habitatge.
- És el principal problema social. S'ha fet molt, no es pot negar. Però és també vera que s'ha fet de forma massa lenta. No hem estat àgils. I, a més, i és molt important, no hem tengut la concurrència del Govern de l'Estat —almanco fins ara (en referència a la Llei d'habitatge)— ni tampoc de la Unió Europea. Això ha de canviar i hem de ser més valents en la gestió que podem fer, sobretot actuant sobre pisos buits, eliminant traves per construir habitatges socials... Per no allargar-me: hem posat molts de recursos per a la política d'habitatge, però estem anant massa lents. Hem de ser més ambiciosos. Per als pròxims quatre anys com a mínim hem de construir 3.000 habitatges.
- Del català ja n'ha parlat, però què més es pot fer?
- Augmentar els recursos. La Direcció General de Política Lingüística té un 25% del pressupost que va tenir en el primer govern del Pacte de Progrés, entre 1999 i 2003. Això ho diu tot. I no pot ser.
- I això com ha pogut passar?
- No ho sé. Caldria demanar-ho als gestors pressupostaris. El que sé és que són imprescindibles molts més recursos i, com m'he referit abans, el català ha de ser transversal a tota l'acció de govern. I s'ha de posar esment especial a l'impuls del català al carrer: tenim un 90% de coneixement de la llengua, però estam perdent el carrer. Ho hem de canviar.
- Turisme: el nombre de turistes ha augmentat el 22% durant els darrers vuit anys dels dos governs d'esquerra. Davant d’aquesta dada, quina credibilitat tenen les seves promeses de canvi de model turístic?
- Si algú es pensa que el canvi de model es fa d'un dia per un altre o que basten tan pocs anys, s'equivoca. I qui diu el contrari, menteix. No es pot posar en dubte que hem canviat de paradigma. Actuam allà on podem: sobre les places turístiques. Hem fet una moratòria i l'objectiu és que no hi hagi la possibilitat de tornar al que existia abans. Només a Mallorca hem evitat 18.000 noves places i quan s'aixequi la moratòria volem que no es puguin fer de bell de nou. Podem actuar i ho fem sobre l'oferta. Però no podem actuar sobre la gestió de ports i aeroports, perquè això és competència estatal. Novament: en un nou pacte voldrem la concurrència del Govern estatal, també en aquest sentit, per assolir l'objectiu de decréixer turísticament i crear les vies a través de les quals la mà d'obra (que sobraria del turisme) es pugui reconvertir. Amb un bon finançament, un dels nostres objectius per al pròxim mandat, ho podríem assolir. Per tant, es fa evident la necessitat que Més per Mallorca participi directament en les negociacions amb Madrid pel que fa a aquesta qüestió i a qualsevol altra bàsica per a Balears.
- Què espera que passi el 28 de maig?
- Un altre Govern progressista —igual que a la resta d'institucions— amb la nostra màxima capacitat de lideratge.
- Vostès tendrien problemes per pactar amb el PI?
- Amb el PI coincidim amb alguns aspectes i divergim amb alguns altres. Però no tindríem cap problema per negociar amb ells, en absolut. Sincerament, em preocupa que el PI no tanqui la porta del tot a participar en un govern amb el PP que podria tenir d'alguna manera el suport de Vox. Però si vol negociar amb nosaltres, cap problema: mai m'he negat a negociar amb un partit democràtic.
- Li preocupa un possible govern de dretes?
- És clar, com no m'hauria de preocupar? Perquè estaria condicionat per Vox. Les divergències ideològiques són part del joc democràtic i no passa res. Però el que em preocupa en aquest cas potencial és que Vox és un partit que vol il·legalitzar opcions democràtiques. Això és una diferència essencial. I em preocupa, clar que sí, que el PP es pugui plantejar governar amb un partit així o que el PI, com he dit, no rebutgi l'opció de governar amb un suport implícit de Vox. Un govern d'aquestes característiques suposaria un retrocés per als drets reals, de l'ús i promoció de la llengua, dels serveis essencials... No estam davant d'una simple discrepància política i ideològica. Estam davant d'una cruïlla, perquè el camí que condueix a un govern amb Vox, o determinat per aquest partit, és un perill per a la democràcia.
- Acabem. Després del 28 de maig es tornarà a plantejar la possibilitat d'una «candidatura de país» entre els dos Més, Gent per Formentera... Eivissa i el PI per concórrer junts a les eleccions generals, al mateix temps que, probablement, es repetiran les crides de Sumar perquè s'hi adhereixin. Vostès tenen de veres clar que ni un ni l'altre?
- Totalment. El nostre camí està marcat. Anirem a les eleccions generals amb Ara Més (candidatura estable per concórrer a les generals d'enguany i del futur, formada per Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i independents), tal com hem decidit fa temps (es va presentar l'abril de 2022). No canviarem d'opció.