El GOB -Grup d’Ornitologia Balear i Defensa de la Naturalesa- ha adreçat les seves propostes a tots els partits polítics amb l’esperança que les assumeixin durant el pròxim quadrienni. Fa dues setmanes un altre grup ecologista, Terraferida, valorava molt negativament la insensibilitat de l’actual Govern d’esquerres -un dels motiu pel que l’entitat s’ha estimat més deixar d’actuar, almenys de moment-, i ara el GOB -la més antiga i principal de les entitats verdes baleàriques- també ha examinat la gestió feta per l’Executiu de Francina Armengol, a la qual ha qualificat sobretot de «gestos» i de «pocs avanços». Tot i així la valoració global que feren els dirigents de l’entitat -Margalida Ramis, Mar Muñoz i el president, Amadeu Corbera- fou un «aprovat justet».
50 propostes. Aprofitant les eleccions autonòmiques i municipals, el GOB ha proposat als partits que assumeixin els reptes de protecció mediambiental i territorial que, al seu entendre, són imprescindibles. Asseguren els ecologistes que«ens sentim amb l’obligació d’exigir que es prenguin mesures contundents, amb visió a futur i compromís dels grups polítics per poder facilitar el camí de la transició tan necessari per les nostres Illes i garantir el benestar de les generacions futures».
Entre d’altres mesures -de les 50 que proposen- el GOB planteja que «durant els pròxims quatre anys» els polítics haurien de centrar el seu interès en la protecció del territori, «arribant a un pacte social per dur a terme una transformació radical del model actual. Amb compromisos reals d’aturar el creixement urbanístic». Igualment cal una nova forma de ferles polítiques d'infraestructures, «eliminant progressivament totes aquelles que tenen un impacte en el litoral en el marc de la mitigació dels efectes del canvi climàtic. Així com impulsar una moratòria en la construcció d’infraestructures de transport que depenen d’energies fòssils i deixar de construir o ampliar estructures que tenen alts impactes ambientals com carreteres o ampliacions d’aeroports».
Al parer del GOB cal anar «creant una economia social lligada a la protecció mediambiental, així com evitar la pèrdua patrimonial». En aquesta mateixa línia, s’ha de donar resposta a la necessitat de «completar i reforçar la xarxa d’espais naturals protegits, dotant de recursos suficients els mecanismes de conservació de la biodiversitat i el territori».
Així mateix, l’entitat verda destaca que «no es pot plantejar un programa electoral sense situar l’educació ambiental com a eix transversal de la transformació social, una eina exclosa de l’estructura principal del sistema educatiu actual». La batalla educativa serà un eix principal de l’actuació del GOB: «quan parlem d’impulsar propostes d’educació ambiental s’ha de fer necessàriament amb mesures de formació del professorat en matèria ambiental i amb una tasca de conscienciació sobre l’emergència climàtica. Tenint en compte conceptes científics i les seves implicacions socials, així com aportar al professorat recursos metodològics per facilitar la incorporació dins les aules. A l’hora que fomentar activitats fora de l’aula, en contacte amb l’entorn natural es torna imprescindible perquè les noves generacions puguin prendre consciència dels impactes que exercim sobre el medi natural i despertar l’interès en la seva protecció».
Lamenten els ecologistes que fins ara han passat els anys amb un escàs compromís polític en matèria de medi ambient que és «insuficient o es queda damunt el paper, en declaracions d’intencions o amb mesures buides sense dotació de recursos per aplicar-les correctament». Per tant, cal canviar d’actitud: «si volem fer front a tots els reptes que tenim en el present i els nous que vindran no podem esperar més, cal compromís polític real, amb un diàleg obert amb la societat per pactar el camí d’aquesta transició eco-social tenint en compte tots els agents i sense deixar a ningú enrere».