1 D'OCTUBRE

Tensió i emoció al Camp de Tarragona

La repressió patida a la capital tarragonina va traslladar tensió a la resta dels punts del Camp, on esperaven accions policials imminents. Alhora, la població va votar massivament a favor de la independència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per a mi, avui s’ha acabat la guerra”. Eren les paraules de la Carme, una dona gran de 84 anys de Salou i una de les primeres a votar. La gent la va deixar passar perquè anava en cadira de rodes. Ella, el nét que la portava i l’home de la mesa es van emocionar bastant. Un cop exercit el vot, ovació fins a la sortida a través d’una llarga cua que encerclava l’Institut Jaume I de la capital de la Costa Daurada, població on es va votar massivament i sense problemes durant tota la jornada.

“Com un nen petit abans de la nit de Reis”. Així se sentia en Pau, un jove de Reus que va passar la vetlla del referèndum a l’Escola Pompeu Fabra. Reconeix que no va aclucar l’ull en tota la nit. “Rodava tota l’estona, sense poder dormir”. En fins a vuit centres més de la capital del Baix Camp es va acampar per defensar el centre. En alguns altres, com l’Escola Joan Rebull, la gent també donava suport des de l’exterior. La idea era protegir-ho tot des de les 5 del matí per assegurar que no es precintés cap escola i per garantir l’arribada de tot el material.

El sol sortia al mateix temps que els responsables de les meses d’entre la multitud. Mentrestant, els Mossos levaven acta i la urbana tallava el trànsit. Les urnes i les paperetes eren al seu lloc també. Durant l’obertura dels col·legis es confirmava que cada elector podia votar en qualsevol seu electoral de Catalunya. Poc després, a través de les xarxes, arribaven les primeres càrregues de la policia espanyola contra la gent de l’Institut Ramon Llull de Barcelona. Dues notícies, una de bona i l’altra de dolenta, que pronosticaven una jornada d’alta intensitat i d’incertesa.

Per terra, mar i wifi. Un dels obstacles de la jornada arreu del territori va ser la connexió, la mala cobertura que feia exercir el vot amb comptagotes. Aquest impediment va provocar llargues i lentes cues en molts punts, que superaven amb escreix les formades a la consulta del 9N de 2014. La gent, però, era pacient. A més, estaven “disposats a esperar les hores que convingui i preparats per resistir”. En Pere es referia a les forces de seguretat espanyoles, que ja havien iniciat la repressió.

Passaven les hores i la cua no avançava. “Tothom que es posi mode avió als telèfons”, deien els organitzadors. En Jordi i la Fina, aprofitant el vot universal, van anar a les Masies Catalanes, una urbanització del municipi d’Albiol (Baix Camp) a votar. “Com abans ho tinguem fet, millor”. En Josep Maria va marxar cap a la Mussara, a la localitat de Vilaplana, però sense sort, ja que Maspujols i l’Aleixar també tenien grans cues quasi paralitzades. Les ciutats més properes a Reus, com Almoster i Castellvell, tampoc van comen- çar a votar fluidament fins al migdia.

Un tractor bloca un carrer a Castellvell del Camp per protegir la votació.

Tot era qüestió de temps. Però el focus se centrava en les agressions de la Guàrdia Civil. “Aquesta és una tàctica per fer por i que la gent gran no vagi a votar. És impossible tancar més de 2.000 escoles. A més, tot el que facin els enfon- sarà més”, deia en Quim.

Davant l’escola, en Josep explicava que feia una hora havia trucat al seu entrenador de futbol. Li deia que, “veient la situació del país, no pujaré a Lleida per jugar”. Minuts després era el mateix club qui li anunciava que la Federació Catalana havia suspès tots els partits. Tots els àrbitres catalans també es van negar a jugar. Contrastava amb el paper del Barça, que acabaria disputant el seu partit.

La gent concentrada a l’escola defi- nia la violència de l’Estat espanyol amb la paraula “vergonya”. El jugador recorda que “la Guàrdia Civil mai no havia anat a Euskadi com ho ha fet a Catalunya. Aquí, com que som pacífics, sí que s’hi atreveixen”. “El dia 2 d’octubre voldran negociar?”, preguntava una noia irònicament. I un home gran li respongué, contundent, que “nosaltres no negociem amb terro- ristes”.

Més de seixanta advocats estaven a disposició dels punts de votació de Reus i del Priorat. De tota manera, totes les trucades eren a nivell consultiu, ja que fins a la tarda no hi va haver cap incident destacat. Els pobles petits se sentien in- defensos i desprotegits, i preguntaven si podien fer el recompte i tancar, tres o quatre hores abans, perquè ja eren prou gent. “Tenien por de perdre l’urna ple- na”, comentava un dels advocats.

A Mont-roig, a l’extrem sud del Baix Camp, però, sí que hi va arribar la policia espanyola a les acaballes de la tarda. Hi van fer servir gas lacrimogen contra les persones que defensaven el col·legi. Al final, la Guàrdia Civil, també afectada pel seu gas, va fer marxa enrere i va ser expulsada literalment per la gent del poble, en una de les imatges de la jornada.

El punt més calent, però, va ser Tarragona. Allà les forces espanyoles van fer intervencions, matí i tarda, a diferents escoles al centre i als barris, destrossant mobiliari públic, intimidant amb desenes de furgonetes aparcades davant dels col·legis, retirant urnes —se’n van intervenir 18— i agredint gent que anava a l’ambulància després d’una càrrega. El president d’ERC a Tarragona, Sergi Albarran, va ser un dels ferits. Fins i tot l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, es va pronunciar per Twitter per condemnar la violència.

La tensió a Reus anava pujant perquè es rumorejava que la policia faria l’estocada final a la ciutat. Algunes escoles van tancar una mica abans per no posar en perill les urnes. D’altres es van erigir en punts segurs on es podria votar fins al final. “És una comunió de la gent que s’organitza, que treballa com formigues, que desallotja gent gran i nens de l’edifici i que omple l’interior de gent jove, amb l’únic objectiu de guanyar temps i poder salvar els vots”. Ho explicava Francesc, que va fer guàrdia tot el dia a l’escola Joan Rebull, fins al recompte final, passades les 9 de la nit.

L’1 d’octubre va culminar a la plaça de l’Ajuntament de Reus, la Mercadal, on es va unir la il·lusió de la gent de totes les escoles, amb la certesa que “avui hem guanyat la nostra independència”. El crit que ressonavaera“jahemvotat”,mentre s’esperaven els resultats de l’escrutini final. El moment àlgid es donà amb el discurs del president Puigdemont, que va deixar clar que ara és feina del Parlament fer realitat el resultat del referèndum.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.