Hi ha qui parla d’escissió. Hi ha qui parla d’un moviment totalment nou. Hi ha qui combina ambdós fenòmens. La irrupció de Gazte Koordinadora Sozialista (GKS) a Euskal Herria ha sacsejat, i molt, el món de l’esquerra abertzale. Fonamentalment perquè aquest moviment ha pres el control d’Ikasle Abertzaleak, el sindicat estudiantil històricament lligat a l’esquerra abertzale.
GKS, que està allunyat de qualsevol pretensió electoralista i que planteja noves iniciatives i formes de lluita renovades, esdevé un fenomen curiós, sobretot, pel seu èxit. El moviment ha sabut fer forat al si de les bases de l’esquerra abertzale, especialment entre les generacions que no van viure els anys d’ETA. La decepció amb EH Bildu, amb la institucionalització d’una coalició que aixopluga també la marca Sortu, hereva de l’antiga Batasuna, també és un dels elements que molts interpreten com a clau per a explicar el sorgiment de GKS. Els seus plantejaments, a més a més, han sigut exportats més enllà d’Euskal Herria i són rebuts amb entusiasme a l’Aragó, a Madrid o als Països Catalans, on militants de l’esquerra independentista ja s’hi han apropat.
La irrupció
La presentació oficial d’aquest moviment va tindre lloc al 2019 a Vitòria, però molts situen la gènesi molt abans. Quan ETA va anunciar el final de l’activitat armada al 2011 l’esquerra abertzale va viure un moment de confusió. Hi havia qui celebrava la notícia, però també qui la va rebre amb escepticisme. Aquests últims estaven en clara minoria i no integraven un corrent concret, sinó que formaven distintes branques que es van començar a organitzar de manera autònoma en forma de petits partits –sobretot d’abast local– o de moviments antirepressius.
Coetàniament a aquests corrents sorgia, també, una organització política juvenil que els mitjans de la dreta espanyola relacionen amb les antigues Segi i Jarrai. Es tracta d’Ernai, que tot i aquestes acusacions previsibles es defineix, senzillament, com a independentista, socialista i feminista i s’identifica amb la nova etapa de Sortu, partit liderat per Arnaldo Otegi i plenament integrat en la coalició EH Bildu –que es va crear al 2012. Enmig de tota aquesta amalgama hi ha GKS, que no es presenta al públic fins el 2019 però que abans els seus militants ja havien tingut temps d’integrar-se en el sindicat estudiantil Ikasle –molts ja hi militaven abans que existirà GKS–, fundat el 1988 i emmirallat en l’esquerra abertzale des del minut zero.
Tot i que no eren una mateixa cosa, la relació entre l’organització juvenil Ernai i el sindicat estudiantil Ikasle era evident. Es tracta de dues organitzacions juvenils, independentistes i d’esquerres, tot i que la primera està vinculada amb l’àmbit juvenil i a un partit –Sortu– i la segona, en canvi, es limita a l’espai universitari. Durant la reconfiguració pragmàtica de l’esquerra abertzale, posterior a la retirada d’ETA, Ernai i Ikasle es van anar distanciant fins al punt de trencar vincles. Va ser el moment en què Ikasle, ja distanciat de l’esquerra abertzale –que tenia i té en Ernai un dels referents clars–, va quedar en mans de GKS.
El moment de GKS
Aquest moviment, que ha fet pública la seua proposta política, fa una anàlisi marxista del moment que viu l’entorn occidental. Detecta “la desintegració i la polarització de les classes mitjanes”, lamenten la “criminalització mediàtica” contra l’àmbit juvenil, denuncien “la persecució policial contra els joves, tal com vam poder veure durant la pandèmia” i alerten que “ens volen convertir en una generació per a la qual la vulneració de drets siga una cosa natural i normal, ja que aquest és, precisament, el futur que ens ofereix la burgesia”. La seua proposta concreta és “l’Estat Socialista”. S’adrecen a “la joventut treballadora”, i apunten que “la condició prèvia per a assolir l’Estat socialista és la independència política de la classe treballadora: ens hem d’organitzar de manera independent respecte a empresaris i polítics, i respondre a una estratègia comuna”. Proposen, també, l’organització del socialisme a nivell internacional, i més enllà d’aquest document incorporen, de manera central, lluites com la del feminisme.
Curiosament, en la proposta política, de trenta pàgines, no hi ha cap referència a la qüestió nacional, ni tan sols a la territorial que faça referència a Euskal Herria. Una de les publicacions pròximes a GKS, Arteka, ha difós articles en què s’argumenta el trencament amb la tradició de l’esquerra abertzale –que respecten, però que consideren fracassada– i en què se n’exposa el desmarcatge. En un article publicat a Gedar, un altre mitjà d’aquesta òrbita, s’acusava l’esquerra abertzale d’una “profunda indeterminació ideològica”, i lamentava que “el conflicte i la lluita van reemplaçar” la definició de les idees d’aquest espai.
Amb aquestes premisses, GKS ha reunit milers i milers de persones en manifestacions o en trobades juvenils, principalment realitzades durant l’estiu. Des d’EH Bildu titllen el seu missatge com a agressiu, els ubiquen fora de l’entorn abertzale i admeten la capacitat que han tingut per a absorbir part de la militància tradicional independentista. Fins i tot els han acusat d’agressions físiques. Mentrestant, GKS ha fet seua la bandera de la rebel·lia, la que costa més d’enarborar des de les institucions. Així s’expliquen les crítiques constants a EH Bildu i a Podem per qüestions com ara el rebuig a l’OTAN o el desgast ocasionat per la gestió de les últimes crisis econòmiques. Alhora, GKS compta amb una escenografia acurada i disciplinada en cadascun dels seus actes públics. Les xarxes socials han contribuït a difondre les seues idees i accions. I periodistes experimentats com Xabier Letona, al mitjà Argia, han donat importància a “les arrels ideològiques tan profundes” de què disposa aquest moviment que no se centra en Euskal Herria, sinó en la dinàmica política mundial.
Més enllà de les terres basques
Una altra de les curiositats del moviment ha sigut la seua capacitat d’influir més enllà del seu espai natural. Als Països Catalans, una part d’Arran, i en menor mesura també parts del SEPC i d’Endavant, han apostat per apropar-s’hi –especialment des de l’àmbit universitari i també a la ciutat de Barcelona, on hi ha el major gruix de militants. No hi ha cap entitat paral·lela al GKS en aquest país que s’haja acabat de definir, si bé el que més se n’identifica és el mitjà de difusió Horitzó Socialista. Segons persones implicades, l’organització juvenil Gènesi, en procés de creació, podria esdevenir a curt termini la primera associació relacionada amb la basca.
Una persona que ha viscut aquest procés de prop afirma que des d’Horitzó Socialista “hi ha una identificació molt clara amb el GKS: molts dels seus comunicats són traduccions de l’èuscar i tot recorda, d’alguna manera, a l’emmirallament tradicional de l’esquerra independentista catalana amb l’esquerra abertzale”. Un altre militant amb trajectòria admet que potser no s’hauria de parlar d’una escissió ideològica, perquè els plantejaments del GKS “trenquen amb el paradigma anterior”, però sí d’una escissió orgànica, en tant que els qui s’identifiquen amb el nou moviment procedeixen d’unes organitzacions molt concretes. “La importància és relativa: al remat no és una escissió massa diferent de les que s’ha donat històricament”, diu una altra veu.
La principal dificultat que aquest nou moviment troba fora d’Euskal Herria és la seua incapacitat per a fer-se amb el control d’entitats juvenils amb l’envergadura d’Ikasle, una indiscutible escola de militància juvenil. Cap de les potes de l’esquerra independentista no ha quedat en mans de militants emmirallats amb GKS. Al seu torn, el teixit combatiu establert a tradicionalment en terres basques, opinen altres veus consultades, “és bastant més fort que el que hi ha a Catalunya, i encara més si ho comparem amb la resta dels Països Catalans. GKS ha sabut penetrar en aquests espais d’àmbit local, en assemblees i gaztetxes –cases okupades per joves amb iniciatives polítiques, socials i culturals–, i ha pogut integrar-se en petites entitats que a Euskal Herria conformen una gran xarxa militant”.
Tot i les complicacions per créixer als Països Catalans al mateix ritme que a Euskal Herria, hi ha qui pronostica un bon futur a aquest moviment, que també ha arribat a Madrid –en espais de militància comunista– i a l’Aragó, on l’organització juvenil Purna també s’ha sumat a aquests postulats. “Estan creant una nova cultura política amb codis propis, i a poc que ho facin bé perduraran”, pronostica un militant allunyat de GKS.
Fonts pròximes a la militància catalana identificada amb el moviment basc expliquen que els debats sorgits de GKS eren difícils de plantejar al si de l’esquerra independentista. “Calia construir un moviment nou, més generalitzat, fruit dels debats i de les tensions arrossegades des de fa anys”. En aquest sentit, i proposant com a objectiu “l’alliberament de la humanitat, calia preguntar-nos si l’estratègia independentista era un mitjà suficient per a assolir aquesta finalitat. Com que pensem que no, perquè l’estratègia és interclassista, considerem que sense una política feta per al proletariat i que atempte contra el sistema actual mai no podrem assolir el socialisme”.
Fruit de la decepció
Aquests militants també constaten el “fracàs del poder institucional, amb administracions que no poden ser gestionades a favor de la majoria popular, tal com s’ha vist amb Podem”. “Cal crear estructures alternatives”, diu una altra veu, que vaticinava que la manifestació del 25 d’Abril d’enguany a València havia de ser “un bon termòmetre” per a mesurar si l’esquerra independentista quedava afeblida després d’aquesta escissió. Les persones identificades amb el nou moviment no hi van acudir a la Diada del 25 d’Abril, que la consideraven “aliena”. “Fer una nació té una rellevància i un sentit limitats, vivim una conjuntura semblant a tot arreu i és normal que aquestes noves formes de lluita política arriben a distints territoris”, justifiquen.
Altres persones allunyades del GKS i dels moviments pròxims entenen que “és complicat, sobretot per a la joventut, militar en espais com ara els pròxims a EH Bildu o a l’independentisme català, on dia rere dia s’empassen gripaus de tot tipus. Però l’alternativa que ha sorgit és nociva”, apunten: “tornar al marxisme més clàssic amb aquesta línia tan ortodoxa és una bona notícia, perquè demostra que hi ha joves amb ganes d’estudiar l’obra de Marx, però no ho és tant que se’n facin lectures tan dogmàtiques”. Alhora, critiquen també que, en el cas d’Euskal Herria, i encara més en el d’altres territoris, el creixement de GKS “és a costa de l’esquerra abertzale o d’altres moviments, i no d’atraure el conjunt de la classe treballadora”.
Siga com siga, el cert és que el fenomen esdevé desconcertant. “Si fa vint anys ens diuen que irrompria amb força un corrent inspirat en el socialisme de principis del segle XX mai no m’ho hagués cregut. Tot plegat desprèn un perfum retrofuturista, tot i que el moviment està lligat a nous codis i mètodes que el poden consolidar”, diu un altre militant que s’ho mira des de la distància i que reconeix que, a hores d’ara, analitzar l’abast del moviment resulta molt complicat. De moment ja ha sacsejat el món de l’esquerra abertzale, que veu en el GKS un competidor inesperat. I més enllà d’Euskal Herria, són molts els moviments que s’hi identifiquen.