El grup ecologista Terraferida es va crear ara fa vuit anys. El fundaren alguns exsocis del GOB, la principal entitat ecologista —i la més veterana— de les Illes. S’havien mostrat queixosos del que consideraven «professionalització excessiva» de l’organització veterana, amb personal contractat, oficina, estructura orgànica, dirigents, etc. Apostaven per un nou model, radicalment innovador. La seva feina seria la de conscienciació ecologista de la societat a través de la publicació d’informes i estudis elaborats pels seus membres, projectats mitjançant les xarxes socials, en contacte estret amb els mitjans de comunicació..., però sense convocar manifestacions ni campanyes, tal com sempre ha fet el GOB.
A més, renunciaren expressament a qualsevol via de finançament que no fos la dels pocs socis que impulsaren el nou grup. Res de contractes, subvencions ni cap altra entrada de doblers públics ni privats. Per tant, la feina seria voluntària, feta pels membres a hores manllevades del seu descans o lleure.
Ben aviat l’èxit va somriure el nou sistema d’acció directa verda. Els mitjans es feren ressò des de tot d’una dels seus informes. Ràpidament, Terraferida va adquirir un gran prestigi. Els seus estudis no han estat posats en qüestió per cap àmbit institucional, acadèmic o polític. I això que molt sovint, per no dir sempre, han cogut d’allò més. La independència absoluta del grup ecologista ha estat una de les seves altres senyes d’identitat.
Ara, vuit anys després de la seva fundació, Terraferida fa «un téntol», diuen els seus impulsors. No poden més. «Una entitat petita, sense personal alliberat ni recursos econòmics no pot atendre una allau tan gran de denúncies, informacions i peticions de persones i mitjans de comunicació. Tot això mentre es treballen temes propis i s’atenen les xarxes socials i la burocràcia. Es pot fer un temps, però no indefinidament», expliquen en el comunicat en què anuncien el seu silenci.
Però aquest no és l’únic motiu per a l’aturada, que fa la sensació d’anar per llarg, almenys fins que no hi hagi una altra fornada d’activistes que s’hi posin al davant durant alguns anys més. La segona raó del «téntol» és «que les institucions públiques no volen fer polítiques ecologistes transformadores. Són un mur impermeable. Vuit anys de propostes, al·legacions i suggeriments de canvis legals per millorar la vida de la gent no han trobat gairebé cap encletxa, cap espai».
Contra l’esquerra. Terraferida es mostra extremadament dura amb els partits d’esquerra que governen a les Illes. «Si es veiessin avenços i voluntat real, el primer motiu no seria cap obstacle per continuar. Però els moviments socials necessiten aconseguir objectius de tant en tant, és la seva raó de ser». Quelcom que no passa ara mateix, amb les institucions actuals. «Els partits "progressistes" han governat 16 dels darrers 20 anys a Mallorca. Tot i que se’ls suposa més sensibilitat que a la resta en temes ambientals, veim amb preocupació que estan tancats en banda. Incorporen el discurs i el vocabulari de les entitats ecologistes, però continuen executant polítiques de creixement i massificació, i es neguen a posar límits a la construcció massiva i al procés de turistificació total».
El desencís que mostra el grup d’acció verda posa de manifest el pessimisme que s’ha ensenyorit del seu ànim. «Som conscients que participar en la vida política no és fàcil, que hi ha pressions i dificultats, però repassant la política turística dels darrers vuit anys (del Govern d’esquerres), es veu sempre el mateix patró: no s’adopta cap política turística que els grans hotelers no vulguin. Si parlam d’urbanisme, igual: la línia vermella és no tocar interessos ni expectatives de negoci immobiliari. Els residents cada dia importen manco i les empreses més. Ni cal parlar de l’oposició, sempre en contra del més mínim avenç en matèria ambiental i territorial». El resum a tall de conclusió no pot ser més contundent i fatal: «No tenen remei», assegura l’entitat verda, en referència a tots els partits polítics.
Segons els seus estudis i informes, a hores d’ara Mallorca pot legalment anar-se’n cap als tres milions de places residencials i turístiques, prop d’un milió més que les edificades fins ara, cosa que suposa que «el desastre està servit». I el pitjor és que «cap força política vol retallar aquesta barbaritat que ens condueix a una Mallorca massificada, caòtica i precària».
Amb amargor, Terraferida s’interroga retòricament sobre «quina dada, estudi o informació més han de tenir a l’abast (els polítics) perquè es prenguin seriosament la crisi socioecològica i climàtica que tenim a damunt i facin canvis reals, per pura supervivència».
Els ecologistes reconeixen que «hi ha gent preparada i honesta dins les organitzacions polítiques, dins cada gremi i dins cada sector econòmic. Però per un cúmul de motius les polítiques públiques de protecció del territori no avancen més enllà del titular».
Insisteixen que són ben conscients que no és fàcil capgirar la situació; no debades entre els seus membres hi ha gent amb experiència política, com és el cas Margalida Rosselló, que fou militant d’Els Verds i consellera de Medi Ambient en el primer Govern del Pacte de Progrés (1999-2003), «però veure que ni s’intenta és desencisador».
Per tot això Terraferida fa el silenci. Tanmateix, el realisme amarg no significa derrotisme. «Per sort, cada dia milers de persones remen en la bona direcció i seguiran —seguirem— fent-ho. Té un mèrit infinit que tanta gent, organitzada en plataformes, entitats o associacions, identifiquin ells primers les febleses del model, protestin, discuteixin i facin propostes per una Mallorca més verda, justa i digna. Amb tots els seus defectes, són el més valuós que tenim, un patrimoni social que no es pot comprar ni amb tots els doblers del món. Aquesta és la feina ara: trobar el camí per aconseguir accelerar les polítiques de protecció del territori i els recursos naturals, amb dignitat i justícia social i climàtica. No hi ha altre camí. Perquè és molt el que hem perdut, però és molt més el que queda per conservar, estimar i gaudir».